Optimisme perdut
L’únic objectiu del esser humà és sobreviure; és aquest motiu, i no pas un altre, el que ens condueix a prestar més atenció als adjectius negatius que els positius, és aquest fet el que ens porta a remarcar les noticies pessimistes i no pas les optimistes...
Una bona prova d’aquest fet és l’actual situació econòmica i social. La crisi ha convertit la gent en temoroses, temoroses d’un demà que pot ser no existeix. Però no existeix cap realitat més llunyana de la veritat. El demà i per tant el futur seguirà sent millor que el passat pel simple fet de l’esforç de la vida en superar les adversitats, en el simple fet de l’evolució com a supervivència.
No és la fi del món i molt menys de la vida. Pot ser és la fi de la forma de vida d’uns quants; uns quants que a costa nostra han viscut “a cuerpo de rey”. Han jugat amb els nostres ingressos i per tant amb els mitjans per poder subsistir. Han arriscat la nostra vida senzilla pel seu egoisme. S’han comportat com el que realment són ... porcs. I és que ja ho diu la dita: “de porc i de senyor s’ha de venir de mena”.
Però no ens deixem enganyar, la nostra vida segueix endavant i amb un futur optimista. Impedim que la seva ineptitud ens deixi gaudir de la vida. Aturem l’ambient descontent produït pel seu egoisme i el seu narcisisme .
Tot i així no deixem de buscar la justícia, una justícia en la qual tothom és igual davant de ella, una justícia on el criminal, l’egoista, el lladre i el fraudulent ha de pagar amb tot allò que ha comés. Pagar tot de tot el que ha fet, no només amb un perdó o amb un simple percentatge. Ens hem convertit en indulgents davant del ruc aparentment astut.
Lluitem per la veritat, la justícia però gaudint al mateix temps del optimisme que ens aporta la vida i l’evolució natural de tot.