tag:blogger.com,1999:blog-33027465376974342232024-02-19T16:06:47.189+01:00Andreu Arbó TrabadoBlog personal d'Andreu Arbó i TrabadoArbóhttp://www.blogger.com/profile/10101956201312742004noreply@blogger.comBlogger190125tag:blogger.com,1999:blog-3302746537697434223.post-69166239269395465932023-11-22T17:14:00.003+01:002023-12-25T07:00:07.158+01:00CAGATIÓ! Una tradició ben antiga.<div style="text-align: justify;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><b>Ho sé, he de dir "El Tió" o "La Soca" o "El Tronc"... Però des del meu punt de vista el llenguatge és una creació social, i moltes paraules les hem unit per formar un nou mot que té un significat propi. Que no estigui acceptat, per ara, el mot "Cagatió" no és argument per no poder parlar-ne d'aquesta tradició en propietat. Així doncs, deixeu-me fer servir "Cagatió" en aquesta entrada que us explicaré breument d'on es creu que ve aquesta festa de fer cagar un tros de fusta donant-li cops.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #351c75;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://live.staticflickr.com/7493/15368251184_b4c44157e9_b.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="https://live.staticflickr.com/7493/15368251184_b4c44157e9_b.jpg" border="0" data-original-height="534" data-original-width="800" height="266" src="https://live.staticflickr.com/7493/15368251184_b4c44157e9_b.jpg" title="Imatge creative commons [18/11/23]" width="400" /></a></div><br /><div style="color: black;"><br /></div><div style="color: black; text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><div style="text-align: center;"></div></div></div><div style="color: black; text-align: left;"><hr /></div></span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><b><span style="color: #990000;">La tradició de fer cagar el Cagatió és una tradició ben antiga i no sabem ben bé d'on prové. Sí que sabem que és una tradició preromana. Els romans la van adaptar, segurament, en tota la província Tarraconense (més precisament en els conventus de Tarraco, Caesaraugusta i Balearica) perquè són els territoris on es realitza aquesta festa. I finalment el Cristianisme ho va deixar fer i "adaptant" el nom (p. ex. Tió de Nadal) tot i no tenir cap lligam amb aquesta religió (com va fer amb totes les festes de Saturnalia).</span></b></div><div style="text-align: justify;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #351c75;"><div style="font-weight: bold;"><br /></div></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><div style="font-weight: bold;"><span style="color: #6aa84f; font-size: medium;">Però quin simbolisme tenia?</span></div><div style="color: #351c75; font-weight: bold;"><br /></div><div style="color: #351c75; font-weight: bold;"><span style="color: #351c75;"><b>Com tota festa que es fa en els vols del solstici d'hivern hi ha un motiu de cohesió familiar. Això ho trobem en totes les cultures: durant el període de més foscor existeix la necessitat de fer-se costat l'un a l'altre; la poca llum ens genera una caiguda en el nostre estat anímic i aquestes festes volen generar més grup i unió familiar.</b></span></div><div style="color: #351c75; font-weight: bold;"><br /></div><div style="color: #351c75; font-weight: bold;">En les cultures preromanes i la romana el foc simbolitzava el traspàs de què és terrenal al que és diví. Hi havia una màgia darrera de cremar un tronc: el fum representava el que és l'essència d'allò que es crema; les cendres o menjar cuinat simbolitza la part física i terrenal. El fum s'elevava fins allà on estan tots els que ens han deixat, el físic es quedava per alimentar als que encara viuen. I, clar, també hi havia una necessitat per fer front al fred.</div><div style="color: #351c75; font-weight: bold;"><br /></div><div><div><span style="color: #351c75;"><b>Si lliguem tots aquests fets, no és controvertit pensar que la tradició feia portar troncs per tirar al foc. I aquesta feina rutinària la podria haver fet senzillament la quitxalla. Aquests troncs servien per cuinar bones viandes (recordem que el solstici dona el tret de sortida a l'allargament del dia i, per tant, a l'apropament de la primavera; i això feia que s'anés netejant el rebost) i, per gratificar l'esforç que havien fet el jovent, bona part d'aquests queviures se'ls donava a ells.</b></span></div><div style="color: #351c75;"><b><br /></b></div><div><span style="color: #351c75;"><b>A poc a poc aquesta tradició es devia anar perfilant i millorant per ser una distracció més animada que no pas cuinar i menjar. Si analitzem la forma de cuinar amb llar de foc, "pegar la soca" no és el millor terme per referir-se a fer cagar el Cagatió. L'acte de què sembla que prové és d'atiar la llenya i el foc. Amb l'atiador es peguen cops als troncs per col·locar-los d'una forma més favorable o per partir-los i obtenir més combustible. Això, abans es feia amb pals que finalment acabarien cremant-se també (un atiador de metall en època preromana fora una eina molt cara per només tenir aquest ús).</b></span></div><div style="color: #351c75;"><b><br /></b></div><div><span style="color: #351c75;"><b>Per tant, "pegar el Cagatió" vindria d'atiar els troncs, segurament per animar la festa, es devia agafar aquest fet per fer sons i unir-se al voltant de la soca i fer caliu cantant i pegant cops. És a dir, no prové d'una violència, bé d'una activitat casolana traduïda a una activitat festiva (incís: no estic en contra de modificar la tradició i, en lloc de donar cops a la soca, fer cants acompanyats de palmellades</b></span><b style="color: #351c75;">).</b></div><div style="color: #351c75;"><b><div><br /></div><div>Finalment, tapar el Cagatió, ficar-li cara, que "cagui" la vianda, que aquests es converteixin en regals cada cop més grans... tot això és molt posterior a la creació de la tradició.</div><div><ul><li>Tapar i ficar cara és una forma d'humanitzar la festivitat. Quelcom que ajuda la canalla a fer-ho més creïble.</li><li>La de cagar dolços es creu que es va introduir a finals del s. XIX.</li><li>Els regals, en el s. XX, han anat cada cop a més i és a l'inici d'aquest nou mil·lenni quan ja caga regals millors que altres festivitats.</li></ul></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://live.staticflickr.com/7162/6471841361_4052d39b8d_b.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="https://live.staticflickr.com/7162/6471841361_4052d39b8d_b.jpg" border="0" data-original-height="600" data-original-width="800" height="300" src="https://live.staticflickr.com/7162/6471841361_4052d39b8d_b.jpg" title="Creative commons [18/11/2023]" width="400" /></a></div></b></div></div></span></div><div><hr /></div><div style="text-align: center;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #6aa84f; font-size: medium;"><b>EL CONTE:</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #6aa84f; font-size: medium;"><b><a href="https://blogarbo.blogspot.com/2019/12/caga-tio-el-conte.html">https://blogarbo.blogspot.com/2019/12/caga-tio-el-conte.html</a></b></span><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div>
<div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
</div>
</div>
</div>
</div>
<div>
<hr />
</div>+Informació:<div><br /></div><div>D'on ve la tradició del Tió:<br /><div><ul style="text-align: left;"><li><i>D’on prové la tradició del Tió de Nadal i el Caganer?</i> [18/11/2023] <a href="https://www.naturaki.com/ca/tio-nadal-caganer/">https://www.naturaki.com/ca/tio-nadal-caganer/</a></li><li><i>D'on ve la tradició de fer cagar el tió?</i> [18/11/2023] <a href="https://www.ccma.cat/324/fer-cagar-el-tio-una-tradicio-dorigen-precristia/noticia/2258654/">https://www.ccma.cat/324/fer-cagar-el-tio-una-tradicio-dorigen-precristia/noticia/2258654/</a> </li><li><i>Tió de Nadal: origen, mites i curiositats sorprenents sobre el "caga tió"</i> [18/11/2023] <a href="https://www.elnacional.cat/ca/estil-vida/tio-nadal-origen-mites-curiositats-caga-tio_922965_102.html">https://www.elnacional.cat/ca/estil-vida/tio-nadal-origen-mites-curiositats-caga-tio_922965_102.html</a></li><li><i>Quin és l’origen del Caga Tió o Tió de Nadal?</i> [18/11/2023] <a href="https://denadal.cat/origen-caga-tio-de-nadal/">https://denadal.cat/origen-caga-tio-de-nadal/</a></li><li><i>El tió, la figura màgica de l'abundància</i> [18/11/2023] <a href="https://www.naciodigital.cat/noticia/228528/el-tio-la-figura-magica-abundancia">https://www.naciodigital.cat/noticia/228528/el-tio-la-figura-magica-abundancia</a></li><li><i>L’origen de fer cagar el Tió </i>[18/11/2023] <a href="https://www.curiositats.cat/lorigen-de-fer-cagar-el-tio/">https://www.curiositats.cat/lorigen-de-fer-cagar-el-tio/</a></li><li><i>La historia tras la tradición del Tió </i>[18/11/2023] <a href="https://barcelonasecreta.com/la-historia-tras-la-tradicion-del-tio/">https://barcelonasecreta.com/la-historia-tras-la-tradicion-del-tio/</a></li><li><i>El Tió, els orígens d’una tradició </i>[18/11/2023] <a href="https://infoanoia.cat/el-tio-els-origens-duna-tradicio/">https://infoanoia.cat/el-tio-els-origens-duna-tradicio/</a></li></ul><div><br /></div><div>Tradició i culte a la natura (ibera, celta...):</div><div><ul style="text-align: left;"><li></li><li><i>Simbologia i culte de l'arbre i el bosc en inicis de la cultura Europea </i><br /></li><a href="https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/ceneam/articulos-de-opinion/2018-06-marcos-yanez_tcm30-450488.pdf">https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/ceneam/articulos-de-opinion/2018-06-marcos-yanez_tcm30-450488.pdf</a><li><i>Adoració als arbres </i><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Adoraci%C3%B3n_a_los_%C3%A1rboles">https://es.wikipedia.org/wiki/Adoraci%C3%B3n_a_los_%C3%A1rboles</a></li><li><i>Culte celtiber als arbres</i> <a href="https://www.celticahispana.com/el-culto-celtiberico-a-los-arboles/">https://www.celticahispana.com/el-culto-celtiberico-a-los-arboles/</a></li><li><i>Politeisme celta </i><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Polite%C3%ADsmo_celta">https://es.wikipedia.org/wiki/Polite%C3%ADsmo_celta</a></li></ul></div><div><br /></div><div>El conte del tió en altres llocs: </div><div style="text-align: left;"><ul style="text-align: left;"><li><a href="https://criatures.ara.cat/activitats-amb-nens/oci-a-casa/cagatio-llegenda_1_2605974.html#goog_rewarded">https://criatures.ara.cat/activitats-amb-nens/oci-a-casa/cagatio-llegenda_1_2605974.html#goog_rewarded</a></li><li><a href="https://agora.xtec.cat/cfamollerussa/wp-content/uploads/usu345/2019/12/Caga-Ti%C3%B3.pdf">https://agora.xtec.cat/cfamollerussa/wp-content/uploads/usu345/2019/12/Caga-Ti%C3%B3.pdf</a></li></ul></div><hr />
</div></div>Arbóhttp://www.blogger.com/profile/10101956201312742004noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3302746537697434223.post-11868261494004986422023-03-29T17:14:00.001+02:002023-03-29T20:35:36.449+02:00Els entorns personals d’aprenentatge - Entrevista de Jordi Viladrosa a Andreu Arbó<div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Els entorns personals d’aprenentatge, una eina bàsica per a desenvolupar la competència digital</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><a href="https://impulseducacio.org/els-entorns-personals-daprenentatge-una-eina-basica-per-a-desenvolupar-la-competencia-digital/">https://impulseducacio.org/els-entorns-personals-daprenentatge-una-eina-basica-per-a-desenvolupar-la-competencia-digital/</a></b><br /></span>
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #351c75;"><b><br /></b></span><div><span style="color: #351c75;"><b>Opinió d’un expert en PLE i e-portafolis</b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b>Andreu Arbó Trabado, llicenciat en matemàtiques, amb experiència com a coordinador TIC i que actualment exerceix com a docent a l’Institut Josep Lladonosa de Lleida ens ofereix la seva opinió sobre la relació dels PLE amb la competència digital docent. El seu portafolis digital és una mostra viva de la temàtica que estem tractant en aquest article.</b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div><b><span style="color: #6aa84f;">Quin significat té per a tu el concepte de “competència digital docent” i per què és important per a l’educació actual?</span></b></div><div><span style="color: #351c75;"><b>Bé, és una pregunta complexa. S’ha publicat el document marc que ens ho explica i, des de fa poc, gradua el grau d’assoliment d’aquesta competència. Des del meu punt de vista, però, la competència digital docent té dos objectius clars.</b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b>El primer es refereix a l’habilitat dels docents per utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) de manera efectiva amb la finalitat de millorar l’aprenentatge dels alumnes; és a dir, fer-ne un ús pedagògic com a eines tecnològiques per a l’aprenentatge i el coneixement (TAC). El segon vol fer competent el docent en les demandes contemporànies per realitzar qualsevol tràmit o gestió.</b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b>És rellevant perquè ajuda els docents a mantenir-se actualitzats i a satisfer les necessitats dels alumnes en una societat cada vegada més digital. Dona una visió més significativa de l’ús de les TAC.</b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div><b><span style="color: #6aa84f;">Com descriuries l’evolució de la competència digital docent en els darrers anys? Podem afirmar que la tecnologia està passant per davant de la pedagogia?</span></b></div><div><span style="color: #351c75;"><b>La competència digital docent ha augmentat significativament gràcies a l’avenç de la tecnologia i l’explosió de les xarxes socials. Per aquest motiu, els docents ens hem hagut d’adaptar a la nova realitat: aprendre a utilitzar diferents eines digitals, implementar-les a l’aula i trobar el seu lloc dins del currículum.</b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b>Podem dir que tot això ha portat a un major enfocament en les metodologies d’ensenyament actives i participatives, així com en la personalització de l’aprenentatge. Per aquest motiu, crec que la tecnologia no està passant per davant de la pedagogia. La pedagogia continua sent crucial per proporcionar un enfocament equilibrat.</b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div><b style="color: #351c75;">La tecnologia no està passant per davant de la pedagogia, aquesta continua sent crucial per donar un enfocament equilibrat</b></div><div><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b>Vull afegir que això és gràcies als docents, que són capaços de seleccionar les eines i metodologies adequades per a cada situació d’aprenentatge i integrar-los en el seu pla d’ensenyament.</b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div><b><span style="color: #6aa84f;">La teva manera habitual de treballar es basa en un entorn personal d’aprenentatge (PLE). Ens en podries explicar la teva experiència i com facilita l’aprenentatge i el treball en xarxa? Com poden els docents integrar els PLE a la seva pràctica educativa de manera efectiva?</span></b></div><div><span style="color: #351c75;"><b>Crec que els PLE són eines imprescindibles actualment. L’objectiu principal és que cada alumne creï la seva pròpia xarxa d’aprenentatge: diferents recursos, eines en línia, col·laboració entre iguals, treball en xarxa… Però hi ha un segon objectiu, el de crear un repositori i generar una seqüenciació del que es fa i quan es fa a l’aula. Aquest segon objectiu pot ser útil per a vincular el “feedback” entre famílies i docents (la qual cosa és essencial en l’educació obligatòria).</b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b>És difícil respondre com els docents podem integrar els PLE. Cadascú ha de trobar la manera de posar-los dins la seva parcel·la d’aprenentatge i pràctica educativa. Però hi veig dues formes, en principi: fer-ho animant els alumnes a crear el seu portafolis o tenir plataformes ja estructurades i organitzades on l’alumnat només ha d’afegir-hi material.</b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b>Dit d’una altra manera més concreta, els PLE poden ser una eina valuosa per a l’aprenentatge personalitzat i la col·laboració en xarxa, i els docents poden integrar-los de manera efectiva en la seva pràctica educativa per millorar l’aprenentatge dels alumnes.</b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b>Els PLE són una eina valuosa per a l’aprenentatge personalitzat i els docents poden integrar-los per millorar l’aprenentatge</b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div><b><span style="color: #6aa84f;">A quins desafiaments han de fer front els docents actualment per integrar la tecnologia a la seva pràctica educativa i com poden superar-los?</span></b></div><div><span style="color: #351c75;"><b>Crec que els desafiaments als quals hem de fer front els docents a hores d’ara són abundants; i tots ells influeixen en com integrar les TAC dins l’aula. Per posar-ne uns quants: la falta de formació docent en tecnologia -lligat amb la falta de temps per a la formació-, la manca de recursos tecnològics a l’aula, hi ha tanta diversitat de recursos que és inviable tenir-los i controlar-los tots; i les dificultats no digitals per dur a terme la tasca docent de forma “normal”.</b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b>Per superar els desafiaments, des del meu punt de vista, tenim tres grans eixos: primer, un canvi d’objectius en l’esfera de la política (el sistema educatiu és una aposta de futur, no una aposta de legislatura). El segon és generacional, cal “reguanyar” el prestigi de la tasca docent, i per això cal començar ara per veure-ho en el futur. I finalment, el tercer eix és una formació docent individualitzada; tal com es demana fer per als alumnes, també cal una formació contextualitzada en els interessos i necessitats de cada docent.</b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div><b><span style="color: #6aa84f;">Com pot ajudar la tecnologia a personalitzar l’aprenentatge i atendre la diversitat a l’aula? Com es pot avaluar l’impacte de la tecnologia educativa en l’aprenentatge dels estudiants?</span></b></div><div><span style="color: #351c75;"><b>Tal com he dit anteriorment, la tecnologia pot ajudar a personalitzar l’aprenentatge, proporcionar opcions i recursos en funció de les seves necessitats i estils d’aprenentatge d’un alumne… Això pot motivar-los i fomentar la seva autonomia i responsabilitat en el seu procés d’aprenentatge. Però cal dedicar-hi molt de temps per ara.</b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b>Per avaluar l’impacte de la tecnologia educativa en l’aprenentatge dels estudiants, es poden utilitzar diferents mètodes: avaluació de creacions amb rúbriques, generar autoavaluació de la percepció sobre l’ús de la tecnologia a l’aula, avaluar l’assoliment d’unes competències o actuacions en el món digital…</b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div><b><span style="color: #6aa84f;">Com creus que la intel·ligència artificial (IA) i altres tecnologies emergents poden canviar el panorama educatiu en el futur pròxim?</span></b></div><div><span style="color: #351c75;"><b>La IA té el potencial de transformar el panorama educatiu en un futur no gaire llunyà, i ho farà millorant la personalització de l’aprenentatge. També transformant la realitat present. Jo la faig servir, els en parlo als meus alumnes i procuro fer-ne un bon ús i que ells també ho facin. Per exemple, com a suport per consolidar l’aprenentatge en temps de treball individual, o a casa quan estan estudiant, per exemple, si els sorgeix un dubte, és una bona eina per trobar-hi una resposta que et pot solucionar aquest atzucac i poder continuar. És un bon generador d’exercicis “típics”, pots demanar a la IA activitats rutinàries per habituar-te a una certa dinàmica. I per als docents també és una gran eina amb la qual hem d’anar interactuant progressivament i amb la prudència necessària.</b></span></div></div><div style="text-align: right;"><br /></div>
<hr />
Andreu Arbó Trabadohttp://www.blogger.com/profile/13204588034555870731noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3302746537697434223.post-21321066950441857892022-12-16T17:14:00.004+01:002022-12-21T18:49:43.573+01:00Activitat pel Solstici d'hivern 2022<div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight: bold;">Projecte Faulkes Telescopes Catalunya</span><span style="font-weight: bold; white-space: pre;"> </span><span style="font-weight: bold;"> </span><span style="font-weight: bold; white-space: pre;"> </span><span style="font-weight: bold;">Solstici d’hivern i visió del cel 2022</span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><b><div>Professor: Andreu Arbó Trabado 21 / 12 /22 </div><div style="color: #351c75;"><br /></div><h2 style="color: #351c75;">El dimecres 21 de desembre del 2022 serà el solstici d’hivern.</h2><h3 style="color: #351c75;">El passat 23 de setembre va ser l’equinocci de tardor. Vam anar alguns de nosaltres a la Seu Vella a veure com es ponia el Sol, vam veure que s’amagava exactament per l’oest. Què passarà pel solstici? </h3><div>Us proposo imprimir aquest full, i orientar-lo exactament segons una brúixola. Sabem que per l'equinocci el Sol s’amagava per la fletxa de l’oest (W). Què passarà ara? Marca amb una línia on s’ha amagat el Sol, repeteixo que el full ha d’estar orientat com una brúixola (hora exacta és 17:30, però ho podeu fer des de les 16:47 fins a aquella hora).</div><div style="color: #351c75;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://openclipart.org/image/800px/302462" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="800" height="320" src="https://openclipart.org/image/800px/302462" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><i>Llicència "creative commons" [data: 17/12/22] </i></span></td></tr></tbody></table><br /><div style="color: #351c75;"><br /></div><div style="color: #351c75;"><br /></div><h3 style="color: #351c75;">Quina relació hi ha amb les dades que has tret amb les següents dades i imatge?</h3><div style="color: #351c75;">Coordenades geogràfiques de Lleida: 41.6167° N 0.6222° E </div><div style="color: #351c75;">Inclinació eix de la Terra 23'5º</div><div style="color: #351c75;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://urdu.geo.tv/assets/uploads/updates/2016-09-22/l_147165_115854_updates.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="335" data-original-width="600" height="335" src="https://urdu.geo.tv/assets/uploads/updates/2016-09-22/l_147165_115854_updates.jpg" width="600" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i style="font-size: x-small;">Llicència "creative commons" [data: 17/12/22]</i></td></tr></tbody></table><br /><div style="color: #351c75;"><br /></div><div style="color: #351c75;"><br /></div><div style="color: #351c75;"><div style="color: black; font-weight: 400;"><div style="text-align: left;"><hr /></div></div><div style="color: black; font-weight: 400;"><br /></div><div style="color: black; font-weight: 400;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><b></b></span></div></div><div><span style="color: red;">Incís:</span><span style="color: #351c75;"> Aprofitant el dia, just quan s’amagui el Sol podreu observar Mercuri i Venus, dos planetes molt difícils d’observar a causa de la llum del Sol. Més al tard, també podríeu veure Júpiter, Saturn i Mart (aquest tercer, molt vermell a causa de la seva oposició amb la Terra). </span></div><div style="color: #351c75;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwY2S7uoo8wOg1iLQUV2nk9ITEk-JFgjrsGaffR50bxDh5Bid3sTfUrfidTktwMm3VsYz2l1BrAqbeUaM7ek00tk-NXruAcYVYc7vGctcfnt_78bwingbMIz2rBE53kQa7JYE764b3g9_z1E1LGCDn_y-oc256uSrNvxV2x0S24oV7qnBH7bbFBzJKFg/s1131/WhatsApp%20Image%202022-12-17%20at%2012.30.18.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1131" data-original-width="720" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwY2S7uoo8wOg1iLQUV2nk9ITEk-JFgjrsGaffR50bxDh5Bid3sTfUrfidTktwMm3VsYz2l1BrAqbeUaM7ek00tk-NXruAcYVYc7vGctcfnt_78bwingbMIz2rBE53kQa7JYE764b3g9_z1E1LGCDn_y-oc256uSrNvxV2x0S24oV7qnBH7bbFBzJKFg/s320/WhatsApp%20Image%202022-12-17%20at%2012.30.18.jpeg" width="204" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Posició Mercuri i Venus a les 17:30 (Hora local) Lleida</td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgji8aZCZVrNzMQmM67s5JCaP5dOTZoG6H_-o5LkJL_B7N6SiHGLVMEqChG-aWvJbqx8A3MS9aVob4TXPkEs8UNqGOMsnCrA6LCh3b6qkQ5ACd9jehsAnLuQDeeZmuZM66hV60rgRrCYI-FiDcVzA8CzSmtvR5VSAUpuQV90st06vuGJMQZN4vlHBvN5g/s1155/WhatsApp%20Image%202022-12-17%20at%2012.30.14.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1155" data-original-width="720" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgji8aZCZVrNzMQmM67s5JCaP5dOTZoG6H_-o5LkJL_B7N6SiHGLVMEqChG-aWvJbqx8A3MS9aVob4TXPkEs8UNqGOMsnCrA6LCh3b6qkQ5ACd9jehsAnLuQDeeZmuZM66hV60rgRrCYI-FiDcVzA8CzSmtvR5VSAUpuQV90st06vuGJMQZN4vlHBvN5g/s320/WhatsApp%20Image%202022-12-17%20at%2012.30.14.jpeg" width="199" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Posició Mart, Júpiter i Saturn a les 18:15 (Hora local) Lleida</td></tr></tbody></table><br /><div style="color: #351c75;"><br /></div></b></span></div>
<hr />
Andreu Arbó Trabadohttp://www.blogger.com/profile/13204588034555870731noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3302746537697434223.post-56719178253284319922022-10-28T17:14:00.002+02:002022-12-17T12:56:36.622+01:00Ella en Ell (La Seu Vella al Turó de la Seu Vella)<div style="text-align: justify;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #b00d11; font-size: medium;">Ella en Ell</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: red; font-size: medium;">(La Seu Vella al Turó de la Seu Vella)</span></b></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #666666; font-size: x-small;">(Segon premi "Premis Seu Vella 2022")</span></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b><br /></b></div><div style="text-align: center;"><b>Des del mil dos-cents tres al Turó ben a dalt,</b></div><div style="text-align: center;"><b>s'alça aquest monument: formós, colossal;</b></div><div style="text-align: center;"><b>que entre pocs fou una antiga catedral:</b></div><div style="text-align: center;"><b>La Seu Vella és, de nosaltres, el senyal.</b></div><div style="text-align: center;"><b><br /></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://fotos.hoteles.net/articulos/catedral-vieja-seu-vella-lleida-6231-1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: black;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="659" height="218" src="https://fotos.hoteles.net/articulos/catedral-vieja-seu-vella-lleida-6231-1.jpg" width="320" /></span></a></div><br /><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><b>Ella és la que ens guia en arribar.</b></div><div style="text-align: center;"><b>Des d'ella, tota la ciutat pots albirar.</b></div><div style="text-align: center;"><b>Bella imatge: al fons l'Horta i el secà,</b></div><div style="text-align: center;"><b>i el Riu Segre remullant-la pots trobar.</b></div><div style="text-align: center;"><b><br /></b></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/9d/La_Seu_Vella%2C_Lleida.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="800" height="180" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/9d/La_Seu_Vella%2C_Lleida.jpg" width="320" /></a></div><br /></div><div style="text-align: center;"><b>Monument arquitectònic ben singular.</b></div><div style="text-align: center;"><b>Pel Castell de la Suda com a gran resguard.</b></div><div style="text-align: center;"><b>De munió de muralles abraçat està.</b></div><div style="text-align: center;"><b>Turó de la Seu Vella: bella obra d'art.</b></div><div style="text-align: center;"><b><br /></b></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e9/WLM14ES_-_Castell_del_Rei-La_Suda%2C_Lleida_-_MARIA_ROSA_FERRE.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="514" data-original-width="800" height="206" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e9/WLM14ES_-_Castell_del_Rei-La_Suda%2C_Lleida_-_MARIA_ROSA_FERRE.jpg" width="320" /></a></div></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><b>Des del baluard de Louvingy, tot pujant;</b></div><div style="text-align: center;"><b>o la porta del Lleó, escales a dalt, </b></div><div style="text-align: center;"><b>accés a la ciutadella fou i serà;</b></div><div style="text-align: center;"><b>són dos antics accessos encara emprats.</b></div><div style="text-align: center;"><b><br /></b></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://s2.wklcdn.com/image_43/1305854/64392332/42694175.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="525" data-original-width="700" height="240" src="https://s2.wklcdn.com/image_43/1305854/64392332/42694175.jpg" width="320" /></a></div></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><b>Si ets més mandrós, i no vols caminar tant, </b></div><div style="text-align: center;"><b>utilitza l’ascensor, tocant als jutjats; </b></div><div style="text-align: center;"><b>i et deixarà a la Porta dels Bernats.</b></div><div style="text-align: center;"><b>A la Seu has acabat, del tot descansat.</b></div><div style="text-align: center;"><b><br /></b></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/ab/138_Lleida%2C_Seu_Vella_i_ascensor.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="600" height="320" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/ab/138_Lleida%2C_Seu_Vella_i_ascensor.jpg" width="240" /></a></div></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><b>En la Llengua de Serp tot el sud contempla,</b></div><div style="text-align: center;"><b>amb el castell Templer de Gardeny darrera.</b></div><div style="text-align: center;"><b>Baluard de la Reina l’est emmiralla,</b></div><div style="text-align: center;"><b>atenent al fons el parc de la Mitjana.</b></div><div style="text-align: center;"><b><br /></b></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a9/Lleida_-_La_Seu_Vella.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="389" data-original-width="800" height="156" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a9/Lleida_-_La_Seu_Vella.jpg" width="320" /></a></div><br /></div><div style="text-align: center;"><b>El baluard del Rei i tot el seu castell,</b></div><div style="text-align: center;"><b>tot el nord i oest, et mostra resplendent </b></div><div style="text-align: center;"><b>Oferint la imatge de l'immens ponent.</b></div><div style="text-align: center;"><b>Esplanada de terres que ens defineix.</b></div><div style="text-align: center;"><b><br /></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://live.staticflickr.com/65535/33858239948_4a9893f225_c.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="533" data-original-width="800" height="213" src="https://live.staticflickr.com/65535/33858239948_4a9893f225_c.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><b>Gran torre de la Seu, de lluny pots observar. </b></div><div style="text-align: center;"><b>De seixanta metres: és espectacular!</b></div><div style="text-align: center;"><b>Pisos d’arenisca, així la van crear.</b></div><div style="text-align: center;"><b>Com a talaia de nostra terra està.</b></div><div style="text-align: center;"><b><br /></b></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/26/Conjunto_monumental_de_la_Seu_Vella_de_Lleida.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="518" data-original-width="800" height="207" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/26/Conjunto_monumental_de_la_Seu_Vella_de_Lleida.jpg" width="320" /></a></div><b><br /></b></div><div style="text-align: center;"><b>Llegendes i històries hi pots escoltar:</b></div><div style="text-align: center;"><b>El Sant Drap o Sant Jaume tot pelegrinant,</b></div><div style="text-align: center;"><b>Mare de Déu de Blau imatge catedral.</b></div><div style="text-align: center;"><b>Són unes d’aquestes, que són apassionants.</b></div><div style="text-align: center;"><b><br /></b></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://cdn2.picryl.com/photo/1563/12/31/lleida-el-1563-per-wygnaerde-0be9db-1024.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="181" data-original-width="800" height="90" src="https://cdn2.picryl.com/photo/1563/12/31/lleida-el-1563-per-wygnaerde-0be9db-1024.jpg" width="400" /></a></div><br /></div><div style="text-align: center;"><b>Ciutat calorosa, pous de gel va crear.</b></div><div style="text-align: center;"><b>Just al seu costat uns refugis pots trobar.</b></div><div style="text-align: center;"><b>De la Guerra Civil els varen defensar.</b></div><div style="text-align: center;"><b>Un itinerari, d’això, pots visitar.</b></div><div style="text-align: center;"><b><br /></b></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://s1.wklcdn.com/image_43/1305854/64392330/42694174.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="525" data-original-width="700" height="240" src="https://s1.wklcdn.com/image_43/1305854/64392330/42694174.jpg" width="320" /></a></div></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><b>Molts altres indrets el Turó té amagats.</b></div><div style="text-align: center;"><b>Com més el visitis molt més et sorprendrà.</b></div><div style="text-align: center;"><b>Més si ho estens a la ciutat medieval:</b></div><div style="text-align: center;"><b>no era pas petita, era més bé gran!</b></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/fd/Lleida_-_panoramio_-_Jorge_Franganillo.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="533" data-original-width="800" height="213" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/fd/Lleida_-_panoramio_-_Jorge_Franganillo.jpg" width="320" /></a></div></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><b>Ell fou la defensa, sí!, de la gran ciutat! </b></div><div style="text-align: center;"><b>De la Terraferma, la joia: Oh, i tant! </b></div><div style="text-align: center;"><b>És, pels nostres fills, la deixa més important! </b></div><div style="text-align: center;"><b>Present, passat i futur immobilitzat! </b></div><div style="text-align: center;"><b><br /></b></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e0/126_Seu_Vella_de_Lleida.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="800" height="240" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e0/126_Seu_Vella_de_Lleida.jpg" width="320" /></a></div><br /></div><div style="text-align: center;"><b>El Turó, i la Seu, cal cuidar i estimar; </b></div><div style="text-align: center;"><b>amb orgull, constantment: visitar i mostrar. </b></div><div style="text-align: center;"><b>Un dels nostres signes que ens fa destacar; </b></div><div style="text-align: center;"><b>Són, Ella i Ell, la nostra identitat! </b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b><br /></b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.catalunyamagrada.cat/uploads/s1/14/44/08/37/la-seu-vella-5bc45e30e912a.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="428" data-original-width="760" height="225" src="https://www.catalunyamagrada.cat/uploads/s1/14/44/08/37/la-seu-vella-5bc45e30e912a.jpeg" width="400" /></a></div><br /><b><br /></b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><div style="color: black; text-align: left;"><hr /></div></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><b><span style="font-size: medium;">Estructura sil·làbica i mètrica</span></b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><div style="color: black;"><b><span style="color: #b00d11; font-size: medium;">Ella en Ell</span></b></div><div style="color: black;"><b><span style="color: red; font-size: medium;">(La Seu Vella al Turó de la Seu Vella)</span></b></div></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b><br /></b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>Des/ del/ mil/ dos/-cents/ tres// al/ Tu/ró/ ben/ a/ dalt/, (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>s'al/ça/ a/quest/ mo/nu/ment//, for/mós/, co/lo/ssal/; (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>que/ en/tre/ pocs// fou/ u_na/ an/ti/ga/ ca/te/dral/: (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>La/ Seu/ Ve/lla/ és//, de/ no/sal/tres/, el/ se/nyal/. (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b><br /></b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>E/lla/ és/ la/ que// ens/ gui/a/ en/ a/rri/bar/. (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>Des/ d'e/lla/, to/ta// la/ ciu/tat/ pots/ al/bi/rar/ (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>Be/lla/ i/ma/tge/: al/ fons// l'Hor/ta/ i_el/ se/cà/, (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>i/ el/ Riu/ Se/gre// re/mu/llant/-la/ pots/ tro/bar/. (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b><br /></b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>Mo/nu/ment/ ar/qui/tec/tò/nic// ben/ sin/gu/lar/. (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>Pel/ Cas/tell/ de/ la/ Su/da// com/ a/ gran/ res/guard/. (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>De/ mu/nió/ de/ mu/ra/lles// a/bra/çat/ es/tà/. (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>Tu/ró/ de/ la/ Seu/ Ve/lla//: be/lla/ o/bra/ d'art/. (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b><br /></b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>Des/ del/ ba/lu/ard/ de/ Lou/vin/gy//, tot/ pu/jant/; (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>o/ la/ por/ta/ del/ Lle/ó//, es/ca/les/ a/ dalt/, (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>ac/cés/ a/ la/ ciu/ta/de/lla// fou/ i/ se/rà/; (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>són/ dos/ an/tics/ ac/ce/ssos// en/ca/ra/ em/prats/. (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b><br /></b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>Si/ ets/ més/ man/drós/, i// no/ vols/ ca/mi/nar/ tant/, (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>u/ti/li/tza/ l’a/scen/sor//, to/cant/ als/ jut/jats/; (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>i/ et/ dei/xa/rà// a/ la/ Por/ta/ dels/ Ber/nats/. (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>A/ la/ Seu/ has/ a/ca/bat//, del/ tot/ des/can/sat/. (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><br /></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>En/ la/ Llen/gua/ de/ Serp// tot/ el/ sud/ con/tem/pla/, (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>amb/ el/ cas/tell/ Tem/pler// de/ Gar/deny/ da/rre/ra/. (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>Ba/lu/ard/ de/ la/ Rei/na// l’est/ em/mi/ra/lla/, (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>a/te/nent/ al/ fons// el/ parc/ de/ la/ Mit/ja/na/. (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b><br /></b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>El/ ba/lu/ard/ del/ Rei// i/ tot/ el/ seu/ cas/tell/, (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>tot/ el/ nord/ i/ o/est//, et/ mos/tra/ res/plen/dent/ (12) </b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>O/fe/rint/ la/ i/ma/tge// de/ l’im/mens/ po/nent/. (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>Es/pla/na/da/ de/ te/rres// que/ ens/ de/fi/neix/ (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b><br /></b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>Gran/ to/rre/ de/ la/ Seu//, de/ lluny/ pots/ ob/ser/var/. (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>De/ sei/xan/ta/ me/tres//: és/ es/pec/ta/cu/lar/! (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>Pi/sos/ d’a/re/nis/ca//, ai/xí la/ van/ cre/ar/. (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>Com/ a/ ta/la/ia// de/ nos/tra/ te/rra/ es/tà/. (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b><br /></b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>Lle/gen/des/ i/ his/tò/ries// hi/ pots/ es/col/tar/: (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>El/ Sant/ Drap/ o/ Sant/ Jau/me// tot/ pe/le/gri/nant/, (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>Ma/re/ de/ Déu/ de/ Blau// i/mat/ge/ ca/te/dral/. (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>Són/ u/nes/ d’a/ques/tes//, que/ són/ a/pa/ssio/nant/. (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b><br /></b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>Ciu/tat/ ca/lo/ro/sa//, pous/ de/ gel/ va/ cre/ar/. (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>Just/ al/ seu/ cos/tat// uns/ re/fu/gis/ pots/ tro/bar/. (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>De/ la/ Gue/rra/ Ci/vil// els/ va/ren/ de/fen/sar/. (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>Un/ i/ti/ne/ra/ri//, d’ai/xò/ pots/ vi/si/tar/. (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b><br /></b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>Molts/ al/tres/ in/drets// el/ Tu/ró/ té/ a/ma/gats/. (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>Com/ més/ el/ vi/si/tis// molt/ més/ et/ sor/pren/drà/. (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>Més/ si/ ho/ es/tens// a/ la/ ciu/tat/ me/die/val/: (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>no/ e/ra/ pas/ pe/ti/ta//, e/ra/ més/ bé/ gran/! (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><br /></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>Ell/ fou/ la/ de/fen/sa//, sí/!, de/ la/ gran/ ciu/tat/! (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>De/ la/ Te/rra/fer/ma//, la/ jo/ia/: Oh/, i/ tant/! (12) </b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>És/, pels/ nos/tres/ fills//, la/ dei/xa/ més/ im/por/tant/! (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>Pre/sent/, pa/ssat/ i/ fu/tur// im/mo/bi/lit/zat/! (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b><br /></b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>El/ Tu/ró/, i/ la/ Seu//, cal/ cui/dar/ i_es/ti/mar/; (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>amb/ or/gull/, cons/tant/ment//: vi/si/tar/ i/ mos/trar/. (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>Un/ dels/ nos/tres/ sig/nes// que/ ens/ fa/ des/ta/car/; (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><b>Són/, E/lla/ i/ Ell//, la/ nos/tra/ i/den/ti/tat/! (12)</b></div><div style="color: #351c75; text-align: center;"><br /></div></span></div>
<div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
</div>
</div>
</div>
</div>
<div>
<hr />
</div><div><div>Les imatges s’han extret de la cerca en Internet amb llicència Creative Commons dels enllaços indicats a sota de cadascuna. </div><div><br /></div><div>El color vermell que ressegueix tot aquest document és el vermell de la bandera de la nostra ciutat: Lleida.</div></div><div><br /></div><div>Figura 1: <a href="https://fotos.hoteles.net/articulos/catedral-vieja-seu-vella-lleida-6231-1.jpg">https://fotos.hoteles.net/articulos/catedral-vieja-seu-vella-lleida-6231-1.jpg</a></div><div>Figura 2: <a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/9d/La_Seu_Vella%2C_Lleida.jpg">https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/9d/La_Seu_Vella%2C_Lleida.jpg</a></div><div>Figura 3: <a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e9/WLM14ES_-_Castell_del_Rei-La_Suda%2C_Lleida_-_MARIA_ROSA_FERRE.jpg">https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e9/WLM14ES_-_Castell_del_Rei-La_Suda%2C_Lleida_-_MARIA_ROSA_FERRE.jpg</a></div><div>Figura 4: <a href="https://s2.wklcdn.com/image_43/1305854/64392332/42694175.jpg">https://s2.wklcdn.com/image_43/1305854/64392332/42694175.jpg</a> </div><div>Figura 5: <a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/ab/138_Lleida%2C_Seu_Vella_i_ascensor.jpg">https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/ab/138_Lleida%2C_Seu_Vella_i_ascensor.jpg</a></div><div>Figura 6: <a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a9/Lleida_-_La_Seu_Vella.jpg">https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a9/Lleida_-_La_Seu_Vella.jpg</a> </div><div>Figura 7: <a href="https://live.staticflickr.com/65535/33858239948_4a9893f225_c.jpg">https://live.staticflickr.com/65535/33858239948_4a9893f225_c.jpg</a> </div><div>Figura 8: <a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/26/Conjunto_monumental_de_la_Seu_Vella_de_Lleida.jpg">https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/26/Conjunto_monumental_de_la_Seu_Vella_de_Lleida.jpg</a> </div><div>Figura 9: <a href="https://cdn2.picryl.com/photo/1563/12/31/lleida-el-1563-per-wygnaerde-0be9db-1024.jpg">https://cdn2.picryl.com/photo/1563/12/31/lleida-el-1563-per-wygnaerde-0be9db-1024.jpg</a></div><div>Figura 10: <a href="https://s1.wklcdn.com/image_43/1305854/64392330/42694174.jpg">https://s1.wklcdn.com/image_43/1305854/64392330/42694174.jpg</a> </div><div>Figura 11: <a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/fd/Lleida_-_panoramio_-_Jorge_Franganillo.jpg">https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/fd/Lleida_-_panoramio_-_Jorge_Franganillo.jpg</a> </div><div>Figura 12: <a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e0/126_Seu_Vella_de_Lleida.jpg">https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e0/126_Seu_Vella_de_Lleida.jpg</a> </div><div>Figura 13: <a href="https://www.catalunyamagrada.cat/uploads/s1/14/44/08/37/la-seu-vella-5bc45e30e912a.jpeg">https://www.catalunyamagrada.cat/uploads/s1/14/44/08/37/la-seu-vella-5bc45e30e912a.jpeg</a> </div><div style="text-align: right;"></div>
<hr />
Andreu Arbó Trabadohttp://www.blogger.com/profile/13204588034555870731noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3302746537697434223.post-72184115739277322312022-10-12T17:14:00.001+02:002022-10-12T17:14:00.135+02:00LOMLOE i els nous currículums<div style="text-align: justify;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><div style="font-weight: bold;"><span style="color: #741b47;">Se'ns presenta un futur molt incert i amb molts esculls titànics per sobrepassar (pot ser els més grans que la humanitat ha hagut de fer front). Aquests problemes, que ens afectaran a tots, ens ha de fer reflexionar sobre com hem d'educar i ensenyar al futur del món.</span></div><div style="color: #351c75; font-weight: bold;"><br /></div><div style="color: #351c75; font-weight: bold;">Aquesta reflexió fa anys que s'està duent a terme en el món educatiu. Molts cops aquest debat l'ha portat gent de «despatx», allunyats de l'aula, imaginant noves metodologies i reformant currículums des d'un punt de vista teòric. No obstant això, s'ha fet i s'han aportat idees per modificar el quefer docent. Malauradament, aquestes modificacions les han d'aprovar el món polític, i aquests estan més centrats en l'utilitarista i/o consumisme i no pas en el que és útil en el món educatiu i en el desenvolupament cognitiu i competencial.</div><div style="color: #351c75; font-weight: bold;"><br /></div><div><span style="color: #351c75;"><b>Doncs sí! Hi ha una gran diferència en el món educatiu, en el món del saber i cultural entre el que és utilitarista i el que és útil. Com bé deia el Dr. Wilson, resumidament, davant el senat dels EUA a la dècada dels setanta, quan el senador Pastore veia que la creació del Fermi Lab no tenia una utilitat per la defensa del país, però sí una despesa increïble: </b></span></div><div><span style="color: #0b5394; font-family: times;"><b><i>"...[FermiLab] Només té el valor amb el qual ens atorguem els uns als altres, amb el mutu respecte: la dignitat de la humanitat, el nostre amor per la cultura. Ha de veure amb aquestes coses: amb els bons pintors, escultors, filòsofs, els grans poetes, ballarins, dramaturgs, pensadors, matemàtics [...] amb totes aquelles coses que respectem, venerem i estimem; i que ens fan ser patriotes... No! La construcció d'aquest laboratori no té res a veure directament amb la defensa d'aquest país, excepte en fer que valgui la pena defensar-lo!"</i></b></span><i style="text-align: left;"><span style="color: #93c47d; font-family: georgia; font-size: xx-small;"><b>[1]</b></span></i></div><div><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div><b><span style="color: #741b47;">Molts esforços intel·lectuals no tenen un ús tangible, i molt menys immediat, visual o econòmic. Per aquest motiu el canvi de paradigma de la docència no pot ser dictat i imposat pel món polític. Ha de ser consensuat per tota la comunitat educativa i un cop aprovat donar un marge per estudiar-lo, que cada docent se'l faci seu, el tingui interioritzat i finalment implementar-lo.</span></b></div><div><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b>Tampoc serveix que el model sigui fruit d'una direcció sorda amb el seu claustre, perquè per molt bo que sigui un projecte directiu, si el claustre no hi està sincerament d'acord, serà una construcció artificial i poc productiva, o potser serà un miratge fora del centre educatiu que en realitat no genera cap millora des d'antigues metodologies docents. Ni molt menys el model ha de ser d'un sol centre; el currículum i les lleis educatives són (o haurien de ser) eines democratitzadores, és a dir, han de pautar i assegurar l'adquisició igual de tota la població per així poder, tots, accedir als mateixos drets, privilegis, obligacions i deures.</b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div><b><span style="color: #0b5394;">Aquest curs acadèmic estem implementant un nou currículum i una nova llei educativa. Una llei allunyada del consens dels docents, ha estat imposada pel món polític. I malauradament molts ja estan fent una lectura utilitarista i consumista per la didàctica d'aula. Això produeix l'anul·lació de molts aprenentatges essencials pel desenvolupament cognitiu, competencial i cultural del futur del món: els nostres alumnes.</span></b></div><div><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b><div>La reflexió educativa de la qual parlàvem inicialment va dur a veure que l'aprenentatge és millor si està contextualitzat, però cal que aquesta contextualització sigui de quelcom tangible, material, consumista...? No pot ser una contextualització del camí desenvolupat dins l'aula? No pot ser un avenç d'indagació, curiositat i esforç mental?</div><div><br /></div></b></span></div><div><b><span style="color: #741b47;">La nova llei introdueix les emocions dins l'aula (sentit socioafectiu), quelcom que francament ja ho havíem de fer si volíem arribar a tots els alumnes, cohesionar l'equip humà de dins l'aula, generar persones que en el futur no tinguessin una desafecció del món acadèmic dut a terme en la seva vida d'alumne, tenir cura del benestar emocional i humanista de l'alumnat pel bé del mateix alumne i pel seu entorn... Els nous currículums ens detallen quins punts tractar i tenir en compte, però sense una formació pertinent, serà el docent capaç de portar-ho a l'aula?</span></b></div><div><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b>També es presenten metodologies més dinàmiques; aquestes es presenten com la panacea de l'educació. Però és així? Sempre s'han fet treballs per projectes, entorns, aprenentatges basats en problemes... No serà que ara volem vendre un producte ja existent com a nou quan l'afer és que molts docents refutaven d'aquestes metodologies per no tenir les eines, la seguretat i el temps adient per portar-les a la pràctica? Tot indica que és més eficient un ús variat de metodologies, diferents eines avaluatives, incloure una formació formativa i formadora... Però si ho volem fer bé, cal assegurar-nos que els nostres docents, les nostres famílies i el nostre alumnat comprengui bé tot aquest canvi, tingui les eines suficients per utilitzar-les o acompanyar-les de forma constructiva...</b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b>Hi ha passos fets molt importants i bons en la nova llei i el nou currículum que l'organitza, però el problema és com s'implementarà tot això: Hi haurà un abús de les direccions per ostentar més poder, ja que els deixa més màniga amplia? Els docents que no hagin tingut temps per interioritzar aquests canvis, perquè no els hem donat els recursos ni el temps, trivialitzaran i reduiran l'esforç educatiu per poder sobreviure? De debò aquests nous passos ajuden a conciliar família i educació? L'esforç acadèmic es veurà com quelcom positiu pels alumnes o serà reduït a un esforç inútil que només ho fan els «matats»? Eliminar sabers sense utilitat utilitarista assegura donar les eines necessàries per al futur als nostres alumnes?...</b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div><b><span style="color: #0b5394;">En conclusió, el canvi s'està fent, endavant, fem-lo! Però no ho fem a correcuita, fem-ho pausadament, amb un consens total del món educatiu, polític i social. Validem el que fem amb estudis avalats objectivament i no pas amb idees efímeres de despatx pedagògic i aprovades per cop polític. Donem els recursos necessaris per formar i sumar a tots els docents a aquest canvi, i també perquè les famílies vegin que el sistema educatiu i el seu tarannà és el millor pels seus fills. Som capaços de fer-ho i fer-ho bé; sempre que no ho vulguem fer dins d'una sola legislatura perquè algun partit polític rasqui algun vot més; sempre i quan els projectes tornin a ser de centre i no de direcció; sempre que tot el món implicat hi cregui i hi estigui preparat. Fem-ho i fem-ho bé!</span></b></div><div style="color: #351c75; font-weight: bold;"><br /></div></span></div>
<div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
</div>
</div>
</div>
</div>
<div>
<hr />
</div><i><span style="color: #93c47d; font-family: georgia;"><b>[1]</b></span></i> Conversa total: https://history.fnal.gov/historical/people/wilson_testimony.html<hr />
Andreu Arbó Trabadohttp://www.blogger.com/profile/13204588034555870731noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3302746537697434223.post-40177375724435182612022-09-22T17:14:00.000+02:002022-09-22T17:21:53.187+02:00Solsticis i equinoccis <div style="text-align: justify;"><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><span style="color: #351c75; font-family: arial; font-size: x-small;">(Aquesta entrada és un resum molt breu de l’explicació dels solsticis i equinoccis, per una explicació més pausada consulteu a la guia d’introducció a l’astronomia: <a href="https://repositori.udl.cat/handle/10459.1/66690"><i>https://repositori.udl.cat/handle/10459.1/66690</i></a> )</span></span></div>
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #351c75;"><div style="font-weight: bold; text-align: justify;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><b>Com tots sabem la Terra gira entorn del Sol (aproximadament tarda 365,25 dies, és a dir voltes, a fer-ho). Aquest gir anual no el fa perpendicular al pla que dibuixa l’equador terrestre amb la volta entorn del Sol, sinó que ho fa amb una certa inclinació: aproximadament de 23,5º</b></span></div></span>
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #351c75;"><div class="separator" style="clear: both; font-weight: bold; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh-ld1y9OfMsuJ2KyVmic-EdzqTEhCqvICGf1djJi5V5FYJDrsTj8eYz4AG_v6nl5j_4vR4-7kuF8eym7FQdhMsNZfRrDThOIRGv8v6ZvJcfP9HXYYDapT3IhukeP_kGCcGZXoD1i6biHPo7ICZrperi5pOwjphAHBXOFr_Rs1Jzgp0YurfO1dCPmM7vQ" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="1333" data-original-width="2000" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh-ld1y9OfMsuJ2KyVmic-EdzqTEhCqvICGf1djJi5V5FYJDrsTj8eYz4AG_v6nl5j_4vR4-7kuF8eym7FQdhMsNZfRrDThOIRGv8v6ZvJcfP9HXYYDapT3IhukeP_kGCcGZXoD1i6biHPo7ICZrperi5pOwjphAHBXOFr_Rs1Jzgp0YurfO1dCPmM7vQ" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="font-family: times; font-size: xx-small;"><i><a href="https://nypost.com/2022/03/20/spring-has-sprung-explaining-the-science-behind-the-vernal-equinox/">https://nypost.com/2022/03/20/spring-has-sprung-explaining-the-science-behind-the-vernal-equinox/</a></i></span></b></div><div class="separator" style="clear: both; font-weight: bold; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; font-weight: bold; text-align: center;"><br /></div><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #351c75;"><b>Aquesta inclinació fa que en diferents zones terrestres es rebi diferents hores de Sol i amb diferent angle d’impacte. Nosaltres (Catalunya) estem a uns 41º elevats de l’equador terrestre, això ens posiciona entre el que anomenen Tròpic de Càncer (una línia que està a 23,5º des de l’equador) i el casquet Àrtic (una altra línia que està a -23,5º des del pol Nord).</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #351c75;"><div class="separator" style="clear: both; font-weight: bold; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEha8Kp3aHBMD3-Kbj5kzPRw72LO0cTAmJpVgbs-wRh_EtUKhf24HG8bKK-gRkHGxYxKEiIV5NR8gADPHps8GCPMoe0r8TtQz7sC_rt3GOO1fvy69z_0VUr9y-N-FG81iIHmayh4v6xGjAN3gLn-fIEtoyTupPcxAza-9EL5mmkBikuKpDhE812TX_1Skw" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="300" data-original-width="533" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEha8Kp3aHBMD3-Kbj5kzPRw72LO0cTAmJpVgbs-wRh_EtUKhf24HG8bKK-gRkHGxYxKEiIV5NR8gADPHps8GCPMoe0r8TtQz7sC_rt3GOO1fvy69z_0VUr9y-N-FG81iIHmayh4v6xGjAN3gLn-fIEtoyTupPcxAza-9EL5mmkBikuKpDhE812TX_1Skw" width="320" /></a></div><span style="font-family: times; font-size: xx-small;"><div style="text-align: center;"><a href="https://www.ksla.com/2019/03/06/weather-or-not-spring-equinox/"><i>https://www.ksla.com/2019/03/06/weather-or-not-spring-equinox/</i></a></div></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #351c75;"><b>Aquests dos fets fa que el Sol no «surti» ni «amagui» sempre pel mateix lloc. És a dir, la frase que diu que el Sol surt per l’est i s’amaga per l’oest és una aproximació. La realitat és que això només passa en el que anomenen equinoccis. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #351c75;"><b>Els equinoccis són l’inici de la primavera i la tardor (equinocci de primavera i equinocci de tardor) i passa quan l’eix de rotació de la Terra està apuntant de tal forma que els rajos de Sol no es veuen afectats. Per entendre-ho: hi ha les mateixes hores de dia (no de llum) que de nit. És exactament en aquests dies que el Sol surt exactament per l’est i s’amaga exactament per l’oest, ja que la cara de la Terra que dona al Sol queda perpendicular als rajos solars.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #351c75;"><b><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEijsgw3Zok19NLFSy-QP5JE1kixQQyAqP0HQee7B8Z-Os4MG5zxS-C3VoR_maDllBMRNSDKlsYAIcCz-A8EdLw_GY5r5JR6S9rTRcxe158tKudM-1urPhymMqOHBgqCkJR3bEU4Y_URneo45kHqT6UkPYCFmWt2WPtzceouYZ-JDWGCdkfqHbRtABi7RQ" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="275" data-original-width="400" height="220" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEijsgw3Zok19NLFSy-QP5JE1kixQQyAqP0HQee7B8Z-Os4MG5zxS-C3VoR_maDllBMRNSDKlsYAIcCz-A8EdLw_GY5r5JR6S9rTRcxe158tKudM-1urPhymMqOHBgqCkJR3bEU4Y_URneo45kHqT6UkPYCFmWt2WPtzceouYZ-JDWGCdkfqHbRtABi7RQ" width="320" /></a></div></b><p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.1cm; margin-top: 0.1cm; text-align: justify;">
<a href="https://escholarium.educarex.es/useruploads/r/c/48995/scorm_imported/65745671862886444478/41_movimientos_de_traslacin.html"><i><span style="font-family: times; font-size: xx-small;">https://escholarium.educarex.es/useruploads/r/c/48995/scorm_imported/65745671862886444478/41_movimientos_de_traslacin.html</span></i></a></p></span></div><div style="text-align: center;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #351c75;"><b>La resta de dies, el Sol sembla que es desplaci cap al nord (durant la primavera) o que s’apropi cap al sud (durant la tardor). Aquests dos fets fa que hi hagi una diferència d’hores de Sol o de nit de gairebé 2 h respecte als equinoccis. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #351c75;"><b>Aquests punts d’allunyament màxim de la línia est-oest s’anomenen solsticis. El solstici d’estiu és quan el Sol surt més proper al nord. En lloc de tenir 12 h de nit i de dia es té 13,4 h de dia i 10,6 h de nit (reiterem, no relacionem dia amb llum i nit amb foscor, per explicar això hi ha el concepte d’equilux). En canvi, quan el Sol té la sortida més a propera al Sud s’anomena solstici d’hivern i es té 10,6 h de dia i 13,4 h de nit. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #351c75;"><b><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="495" data-original-width="880" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiu2rZqLran1JXdrQXF4RlDZ-iedQ-cc_USr3LVI5-ws1ij7pSVUJLj1ehE5YX_14rUl7C1LpMizDC88oeGXcqgFvxbkVaf-LhdmePD289lOS-A4ps6nEGyBvtMGTLMORYBEVJ1OTAIyuobgfSRYk7uhw4ULbnLumNC_sbxsXm6KM3inoo2vCceRSVi0g" width="320" /></span></div></b><p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.1cm; margin-top: 0.1cm; text-align: center;">
<span style="font-family: times; font-size: xx-small;"><i><b><a href="https://www.diariodemallorca.es/sociedad/2012/09/22/dia-lleva-alpargatas-3955573.html">https://www.diariodemallorca.es/sociedad/2012/09/22/dia-lleva-alpargatas-3955573.html</a></b></i></span></p><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #351c75;"><b><div>És per aquest motiu que quan un hemisferi terrestre és estiu, en l’altre és hivern. La temperatura i el clima terrestre ve donat majoritàriament per aquesta inclinació i moviments, no pas per si la Terra està més a prop o més lluny del Sol (aquest últim fet té poca incidència amb el clima).</div><div><br /></div><div>Aquest vall astronòmic fa que el Sol dibuixi un «símbol infinit» a sobre del cel (llegiu el conte: <a href="http://blogarbo.blogspot.com/2021/01/una-historia-infinita.html"><i>http://blogarbo.blogspot.com/2021/01/una-historia-infinita.html</i></a> )</div></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
</div>
</div>
</div>
</div>
<div>
<hr />
</div><span face="Arial, sans-serif">Més informació:
</span><a href="https://repositori.udl.cat/handle/10459.1/66690" style="font-family: Arial, sans-serif;">https://repositori.udl.cat/handle/10459.1/66690</a><div>Vídeos que ho expliquen molt visualment: </div><div><ul style="text-align: left;"><li><a href="https://www.youtube.com/watch?v=R1QjqQ3uCX8">https://www.youtube.com/watch?v=R1QjqQ3uCX8</a></li><li><a href="https://www.youtube.com/watch?v=a2kLvnlfkTs">https://www.youtube.com/watch?v=a2kLvnlfkTs</a> </li></ul><hr />
</div>Andreu Arbó Trabadohttp://www.blogger.com/profile/13204588034555870731noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3302746537697434223.post-82734470426724219392022-04-23T17:14:00.001+02:002022-05-12T13:36:58.701+02:00«Faig la meva part...»<div style="text-align: justify;"><p style="text-align: right;"><b><span style="color: #2b00fe; font-family: times; font-size: x-small;">Descarrega'l amb pdf per visualitzar el muntatge original:<br /></span></b><b><a href="https://drive.google.com/file/d/1AtpatWa7WNsiS6rI2seL4VuRFIm8QJbd/view?usp=sharing"><span style="color: #2b00fe; font-family: times; font-size: x-small;">https://drive.google.com/file/d/1AtpatWa7WNsiS6rI2seL4VuRFIm8QJbd/view?usp=sharing</span></a><span style="color: #351c75; font-family: arial; font-size: large;"> </span></b></p><div><b style="color: #351c75;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br /></span></b></div><div><div style="text-align: left;"><hr /></div><div style="text-align: left;"><br /></div></div><div><b style="color: #351c75;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Vet aquí una vegada, en les grans esplanades de bosc frondós que hi ha al bell mig del nostre petit país; un llamp, conduït com a representació de la maldat en el nostre món, va iniciar un incendi d’una magnitud mai vista. Poc a poc, el foc anava destruint tot al seu pas, i per aquest motiu tots els animals del bosc fugien cames ajudeu-me en sentit oposat a les flames. </span></b></div><div><b style="color: #351c75;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br /></span></b></div><div><b style="color: #351c75;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEimFvA_FezSG-Gem6zgNQTNUXj73yQ1LneUrwKymZiGQh-9UnsjWAFq60FGsvaxSM0rGWl-JFuYMzRlCmtCYjYt512bFSMMZ99vfxlR_QSTiCCjcX7JVqXEzIlHU1ZLtoKH4MSb88WUHI9Qx-0BuM42pkXbZP3aMy4oKBi0Z4M2mnGE2F11WMQfWQML2g" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="607" data-original-width="910" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEimFvA_FezSG-Gem6zgNQTNUXj73yQ1LneUrwKymZiGQh-9UnsjWAFq60FGsvaxSM0rGWl-JFuYMzRlCmtCYjYt512bFSMMZ99vfxlR_QSTiCCjcX7JVqXEzIlHU1ZLtoKH4MSb88WUHI9Qx-0BuM42pkXbZP3aMy4oKBi0Z4M2mnGE2F11WMQfWQML2g" width="320" /></a></div><br /></span></b></div><div><span style="color: #351c75; font-family: arial; font-size: medium;"><b>De cop i volta, l’os, un dels animals més forts i grans del bosc, va veure com un petit colibrí amb el seu estret i allargat bec anava i tornava del riu agafant i vessant aigua sobre les flames per intentar apagar l’enorme incendi. Per això, l’ós, impactat i commogut, es va aturar i preguntà al colibrí...</b></span></div><div><span style="color: #351c75; font-family: arial; font-size: medium;"><b><br /></b></span></div><div><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><b><span style="color: #351c75;">- </span><i><span style="color: #38761d;">Colibrí, no veus que amb aquesta poca aigua que pots dur no podràs blocar i molt menys apagar el foc?</span></i></b></span></div><div><span style="color: #351c75; font-family: arial; font-size: medium;"><b>El colibrí, sense aturar-se i dirigint-se a buscar novament aigua li respongué:</b></span></div><div><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><b><span style="color: #351c75;">- </span><i><span style="color: #990000;">Amic, jo faig la meva part!</span></i></b></span></div><div><span style="color: #351c75; font-family: arial; font-size: medium;"><b><br /></b></span></div><div><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><b><div class="separator" style="clear: both; color: #351c75; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgjxtIEu9NJ-SZcsgpkvr_A3bZN7iDOGI68PWof0j6Eg5j2cwXEqLzsbiV4PvXzrx5cvlgiOimX_umPdCgVxxQY7yWzDkZrePNAx_vS6SGzfPpuSe8Epr_YbXL-1rt7ELf4JyYu4mlD6m5WBXWeAxJlASlbuzx3j7BSezLhkxz9b_HRKcYf3ay_ynvFNg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="309" data-original-width="550" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgjxtIEu9NJ-SZcsgpkvr_A3bZN7iDOGI68PWof0j6Eg5j2cwXEqLzsbiV4PvXzrx5cvlgiOimX_umPdCgVxxQY7yWzDkZrePNAx_vS6SGzfPpuSe8Epr_YbXL-1rt7ELf4JyYu4mlD6m5WBXWeAxJlASlbuzx3j7BSezLhkxz9b_HRKcYf3ay_ynvFNg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; color: #351c75; text-align: center;"><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgjxtIEu9NJ-SZcsgpkvr_A3bZN7iDOGI68PWof0j6Eg5j2cwXEqLzsbiV4PvXzrx5cvlgiOimX_umPdCgVxxQY7yWzDkZrePNAx_vS6SGzfPpuSe8Epr_YbXL-1rt7ELf4JyYu4mlD6m5WBXWeAxJlASlbuzx3j7BSezLhkxz9b_HRKcYf3ay_ynvFNg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEggykMgU9eL3ORn2hs3exaV_eAquutTkanRKf2pnHB4kgUDr57uaEsrbWVuMSGT0Z4hyyaXGZIdxGLKpJr94VzSpiYPAp0cpv17K1HiZd0P8cj3IpQONlIxOL4s1UV9_OUQQyCDa5MF9Ou6NkBi0IDkIJcE_kEvUiUU71Z2JDiamWc5B49JVUeMEO36Kg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="527" data-original-width="800" height="211" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEggykMgU9eL3ORn2hs3exaV_eAquutTkanRKf2pnHB4kgUDr57uaEsrbWVuMSGT0Z4hyyaXGZIdxGLKpJr94VzSpiYPAp0cpv17K1HiZd0P8cj3IpQONlIxOL4s1UV9_OUQQyCDa5MF9Ou6NkBi0IDkIJcE_kEvUiUU71Z2JDiamWc5B49JVUeMEO36Kg" width="320" /></a></div></div><br /></b></span></div><div><span style="color: #351c75; font-family: arial; font-size: medium;"><b>L’ós va comprendre el que havia de fer o, millor dit, el que havien de fer tots i cadascun dels animals i animalons de l’entorn; la gran tasca que indirectament els havia estat encomanada i amb la qual tots s’havien de comprometre. </b></span></div><div><span style="color: #351c75; font-family: arial; font-size: medium;"><b><br /></b></span></div><div><span style="color: #351c75; font-family: arial; font-size: medium;"><b>I així doncs, tots van decidir posar de la seva part de la següent manera:</b></span></div><div><span style="color: #351c75; font-family: arial; font-size: medium;"><b><br /></b></span></div><div><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><b><span style="color: #351c75;"> •</span><span style="color: #741b47;"> L’os, amb la seva extraordinària força, va començar a enretirar arbres propers al foc. El porc senglar els alineava amb el seu morro agafant-los amb els seus forts ullals fent una barrera contraposada al foc. El talp, la rata, la sargantana i el conill van començar a perforar grutes allà on l’ós havia llevat els arbres. Tots ells van crear un gran tallafoc que envoltava tot el perímetre de l'incendi.</span></b></span></div><div><span style="color: #351c75; font-family: arial; font-size: medium;"><b><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhILE3YSmsN9vByFf1MbA8aNPlSZxwgMu8L6Ao1XQAMApSnBUCj1_0895AwQ1EXX2dRx8S9WDu-eI_IIT0Bl8FOU10vEqRu-9V3s_qAGJbPZyOtAursY8bUEKG-SOOLh81Aut4XcQZb4OSgtP_49f4Mx8Kr4pJkyxTI1I9_wFKGPzuIEIaVFQR1JeCGLA" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="1664" data-original-width="11496" height="92" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhILE3YSmsN9vByFf1MbA8aNPlSZxwgMu8L6Ao1XQAMApSnBUCj1_0895AwQ1EXX2dRx8S9WDu-eI_IIT0Bl8FOU10vEqRu-9V3s_qAGJbPZyOtAursY8bUEKG-SOOLh81Aut4XcQZb4OSgtP_49f4Mx8Kr4pJkyxTI1I9_wFKGPzuIEIaVFQR1JeCGLA=w640-h92" width="640" /></a></div></b></span></div><div><span style="color: #351c75; font-family: arial; font-size: medium;"><b><br /></b></span></div><div><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><b><span style="color: #351c75;"> • </span><span style="color: #0b5394;">El mussol, l’ànec, la cotxa, l’estornell, la cadernera, el pit-roig, la merla i la mallerenga van acompanyar el colibrí en la seva tasca, creant una bandada impressionant i contundent de força aèria contra les flames. La seva voluntat i fermesa va deturar l’alçada de les flames, reduint-ne la seva intensitat.</span></b></span></div><div><span style="color: #351c75; font-family: arial; font-size: medium;"><b><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg8mG49TWfQBwtfCptUCIv_u1trlKRLUBCxgrcawdDwrYlnmVJYArtmOlGaMvuKeNiptqGOA82_87FX5lJRaU4qwpnFVqkzpI8TIkppiGfztyXRZV0bCXD25gQAD8X5PwVQKXZyfNWiAw9Si15cJQa9Sbzklm3EWeP2_KwsCLTQZXiJ70j9vCo4hpjx4w" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="1432" data-original-width="4160" height="220" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg8mG49TWfQBwtfCptUCIv_u1trlKRLUBCxgrcawdDwrYlnmVJYArtmOlGaMvuKeNiptqGOA82_87FX5lJRaU4qwpnFVqkzpI8TIkppiGfztyXRZV0bCXD25gQAD8X5PwVQKXZyfNWiAw9Si15cJQa9Sbzklm3EWeP2_KwsCLTQZXiJ70j9vCo4hpjx4w=w640-h220" width="640" /></a></div><br /></b></span></div><div><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><b><span style="color: #351c75;"> • </span><span style="color: #38761d;">La guineu, la formiga, l’esquirol, l'isard, la marmota i el cabirol transportaven amb la boca aigua que tiraven als vorals del foc, aigua que era ben freda, ja que la truita, la carpa i la llúdriga els la portaven de la profunditat del riu. Aquesta terra que deixaven ben humida al voltant del perímetre del foc -l'escorpí amb la seva cua; l’escurçó amb els seus moviments i el llop amb la seva forma de furgar el terra- la tiraven contra el foc apagant-lo lentament i estrenyent el perímetre de les flames.</span></b></span></div><div><span style="color: #351c75; font-family: arial; font-size: medium;"><b><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhleCwhbUqJk436fZHAr3JzUHA4gzMnv3VVv6Y6-jq2WklVCcYQILz4fyTlfBGBGCgo4J4bjtlej1M1TGU0xR29Mzj0mbndt0pmlFXNoFAXltur5PWoOuIYIwExnZZ4_0bzWmW5q7o3na1beX-wLlxNv_ZOifx7XeKrjoIn1JmzbrCTd2zbTMI-IJVhIA" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="1260" data-original-width="2764" height="292" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhleCwhbUqJk436fZHAr3JzUHA4gzMnv3VVv6Y6-jq2WklVCcYQILz4fyTlfBGBGCgo4J4bjtlej1M1TGU0xR29Mzj0mbndt0pmlFXNoFAXltur5PWoOuIYIwExnZZ4_0bzWmW5q7o3na1beX-wLlxNv_ZOifx7XeKrjoIn1JmzbrCTd2zbTMI-IJVhIA=w640-h292" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj-K-QeYIh3eSAkv3wP2XyZmFv2wKMCOOc9DlWhQOVZnGtCDN1_5BfOsUSYoJ0YDUFIxaNwUht3aHuUZSORwERkeKidLCT-cM5WdsXPpiAYlIwzwq5iDYS0Aak25fCbld2GOYzOABwF6RMve00mtRWuzmwb-tPJur1fJtN8EQLCDKnNGjBN2FTxwiCFBA" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="291" data-original-width="1279" height="146" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj-K-QeYIh3eSAkv3wP2XyZmFv2wKMCOOc9DlWhQOVZnGtCDN1_5BfOsUSYoJ0YDUFIxaNwUht3aHuUZSORwERkeKidLCT-cM5WdsXPpiAYlIwzwq5iDYS0Aak25fCbld2GOYzOABwF6RMve00mtRWuzmwb-tPJur1fJtN8EQLCDKnNGjBN2FTxwiCFBA=w640-h146" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjbPK3r7TAquRWNBg3y4vNv436g_LnwPl-s3KaYgNXYhbREOX7nea1oPruWkh1duwXAUcL5jOKZNx3MRo40AMZ5DYgXjTSfC2fhp9rqLJCJxsvZkfl-7J-CX5-MTxHqOqyksajLtshW0oePehXb49PWCbCr4EEYEh2L63fu9Nj_Xmh67e-7YwCQYAWlHg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="188" data-original-width="1032" height="116" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjbPK3r7TAquRWNBg3y4vNv436g_LnwPl-s3KaYgNXYhbREOX7nea1oPruWkh1duwXAUcL5jOKZNx3MRo40AMZ5DYgXjTSfC2fhp9rqLJCJxsvZkfl-7J-CX5-MTxHqOqyksajLtshW0oePehXb49PWCbCr4EEYEh2L63fu9Nj_Xmh67e-7YwCQYAWlHg=w640-h116" width="640" /></a></div><br /></b></span></div><div><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><b><span style="color: #351c75;">Així va ser com, petits actes que individualment no semblaven gran cosa, van poder apagar el foc més monstruós que hi havia hagut en el nostre temps. I és que ja ho diu la dita: </span><i><span style="color: #38761d;">Quan el "jo" es reemplaça pel "nosaltres", fins i tot la malaltia es converteix en salut.</span></i></b></span></div><div><br /></div><div><span style="color: #351c75; font-family: arial; font-size: medium;"><b>I vet aquí un gat, vet aquí un gos i aquest conte ja s'ha fos. </b></span></div><div><br /></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhEqkjwjwzHR-O56xp-folIpEipRljO30FKSVGhCNNUtcT5PhNGG4AvlhSv--kHpjdgaPljyiWWFef2e9pWGigoZ8m_ivxuzKfl3Zl2UwN8NOMIn890HZti9BZEtly7cNULun_6Y1yfbbPDBendf7yZM_2BC0XFcJTP6YVdX8tBIRMKG1b6jg9kuQRAXw" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="587" data-original-width="910" height="206" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhEqkjwjwzHR-O56xp-folIpEipRljO30FKSVGhCNNUtcT5PhNGG4AvlhSv--kHpjdgaPljyiWWFef2e9pWGigoZ8m_ivxuzKfl3Zl2UwN8NOMIn890HZti9BZEtly7cNULun_6Y1yfbbPDBendf7yZM_2BC0XFcJTP6YVdX8tBIRMKG1b6jg9kuQRAXw" width="320" /></a></div></div></div>
<div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
</div>
</div>
</div>
</div>
<div>
<hr />
</div><div>Imatges amb llicència públic</div><div>Figura 1: Bosc: <a href="https://www.piqsels.com/ca/public-domain-photo-jtafr " target="_blank">https://www.piqsels.com/ca/public-domain-photo-jtafr </a></div><div>Figura 2: Ós bru: <a href="https://pixnio.com/photos/fauna-animals/bears " target="_blank">https://pixnio.com/photos/fauna-animals/bears </a></div><div>Figura 3: Colibrí: <a href="https://www.rawpixel.com/image/5924412/photo-image-face-light-public-domain">https://www.rawpixel.com/image/5924412/photo-image-face-light-public-domain</a></div><div><a href="https://www.rawpixel.com/image/5924412/photo-image-face-light-public-domain Figura 4: " target="_blank">Figura 4: </a></div><div> • Porc senglar: <a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Wildschwein,_N%C3%A4he_Pulverstampftor_(cropped).jpg">https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Wildschwein,_N%C3%A4he_Pulverstampftor_(cropped).jpg</a> </div><div> • Talp: <a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Kret_mole.jpg">https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Kret_mole.jpg</a> </div><div> • Rata: <a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/File:WildRat.jpg">https://commons.wikimedia.org/wiki/File:WildRat.jpg</a> </div><div> • Sargantana: <a href="https://www.pxfuel.com/en/free-photo-xodnl">https://www.pxfuel.com/en/free-photo-xodnl</a> </div><div> • Conill: <a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/Conill">https://ca.wikiquote.org/wiki/Conill</a> </div><div>Figura 5: </div><div> • Ànec: <a href="https://www.flickr.com/photos/ferranp/5612636246">https://www.flickr.com/photos/ferranp/5612636246</a> </div><div> • Mussol: <a href="https://www.flickr.com/photos/56564293@N06/41552749070">https://www.flickr.com/photos/56564293@N06/41552749070</a> </div><div> • Cotxa: <a href="https://pixabay.com/es/photos/colirrojo-tiz%C3%B3n-cotxa-fumada-fumada-1974319/">https://pixabay.com/es/photos/colirrojo-tiz%C3%B3n-cotxa-fumada-fumada-1974319/</a> </div><div> • Estornell: <a href="https://www.piqsels.com/ca/public-domain-photo-sptdv">https://www.piqsels.com/ca/public-domain-photo-sptdv</a> </div><div> • Cadernera: <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Cadernera">https://ca.wikipedia.org/wiki/Cadernera</a> </div><div> • Pit-roig: <a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Pit-roig_05_-_petirrojo_-_robin_-_erithacus_rubecula_-_Flickr_-_ferran_pesta%C3%B1a.jpg">https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Pit-roig_05_-_petirrojo_-_robin_-_erithacus_rubecula_-_Flickr_-_ferran_pesta%C3%B1a.jpg</a> </div><div> • Merla: <a href="https://www.piqsels.com/ca/public-domain-photo-sqetv">https://www.piqsels.com/ca/public-domain-photo-sqetv</a> </div><div> • Mallerenga: <a href="https://www.piqsels.com/ca/search?q=ocell+passeriforme">https://www.piqsels.com/ca/search?q=ocell+passeriforme</a> </div><div>Figura 6: </div><div> • Guineu: <a href="https://www.piqsels.com/ca/public-domain-photo-zfphu">https://www.piqsels.com/ca/public-domain-photo-zfphu</a> </div><div> • Formiga: <a href="https://www.piqsels.com/ca/public-domain-photo-ocbrj">https://www.piqsels.com/ca/public-domain-photo-ocbrj</a> </div><div> • Esquirol: <a href="https://www.piqsels.com/ca/public-domain-photo-jakii">https://www.piqsels.com/ca/public-domain-photo-jakii</a> </div><div> • Isard: <a href="https://www.tripadvisor.es/LocationPhotoDirectLink-g783975-d4213556-i205184819-Aran_Park-Bossost_Val_d_Aran_Province_of_Lleida_Catalonia.html">https://www.tripadvisor.es/LocationPhotoDirectLink-g783975-d4213556-i205184819-Aran_Park-Bossost_Val_d_Aran_Province_of_Lleida_Catalonia.html</a> </div><div> • Marmota: <a href="https://pixabay.com/es/photos/marmota-alpina-marmota-4091709/">https://pixabay.com/es/photos/marmota-alpina-marmota-4091709/</a> </div><div> • Cabriol: <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Cabirol">https://ca.wikipedia.org/wiki/Cabirol</a> </div><div>Figura 7:</div><div> • Truita: <a href="https://www.piqsels.com/ca/search?q=truita+arc+de+Sant+Mart%C3%AD">https://www.piqsels.com/ca/search?q=truita+arc+de+Sant+Mart%C3%AD</a> </div><div> • Carpa: <a href="https://www.piqsels.com/ca/public-domain-photo-faeqk">https://www.piqsels.com/ca/public-domain-photo-faeqk</a> </div><div> • Llúdriga: <a href="https://www.piqsels.com/ca/public-domain-photo-feizd">https://www.piqsels.com/ca/public-domain-photo-feizd</a> </div><div>Figura 8:</div><div> • Escorpí: <a href="https://www.piqsels.com/ca/public-domain-photo-zrbqs">https://www.piqsels.com/ca/public-domain-photo-zrbqs</a> </div><div> • Escurçó: <a href="https://www.piqsels.com/ca/public-domain-photo-okszn/download/320x570">https://www.piqsels.com/ca/public-domain-photo-okszn/download/320x570</a> </div><div> • Llop: <a href="https://www.piqsels.com/ca/public-domain-photo-flbno">https://www.piqsels.com/ca/public-domain-photo-flbno</a> </div>Figura : Bosc: <a href="https://www.piqsels.com/ca/public-domain-photo-firhh">https://www.piqsels.com/ca/public-domain-photo-firhh</a> .<div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></div><div><div style="text-align: justify;"><div style="text-align: center;"></div></div></div><div><hr /></div><div>Aquest conte s'ha escrit amb la millor intensió des d'un "post" (inici del conte).</div></div><div><hr />
</div>Andreu Arbó Trabadohttp://www.blogger.com/profile/13204588034555870731noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3302746537697434223.post-13270256089448488452021-10-24T17:14:00.001+02:002021-10-24T17:14:00.164+02:00Queda! No és un adéu!<div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>Què queda de la vida</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>quan acaba i se'n va?</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>Queda silenci?... No pas!</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>Queda l’extret del passat.</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>Queden infinits records</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>en cadascun d’aquells cors</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>que vam i ens van tractar</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>amb vivències d’estimar.</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>Queda nostra essència</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>en aquella ànima</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>que s’arribà a tocar</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>amb temps que vam apreciar.</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>Queda tota una vida</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>infinita, immortal,</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>que res pot eliminar,</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>i tots l’aniran passant.</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>Queda ben protegida,</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>a recer, afermada...</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>en amics i familiars</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>que motius ens van donar.</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>Tota aquella vida</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>no es pot arrabassar.</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>Queda ben impregnada</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>en l’esperit estimat.</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>No és un adéu! No Pas!</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>És un canvi, un llegat!</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>Gran herència als nostres,</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>a tots els cors estimats.</b></span></div><div style="text-align: center;"><br /></div>
<div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
</div>
</div>
</div>
</div>
<div>
<hr /><div style="text-align: center;">What's left of life</div><div style="text-align: center;">when does it end and leave?</div><div style="text-align: center;">Is there silence? ... There isn’t!</div><div style="text-align: center;">It is an excerpt from the past.</div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;">Infinite memories remain</div><div style="text-align: center;">in each of those hearts</div><div style="text-align: center;">that we touched and treated us</div><div style="text-align: center;">with experiences of love.</div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;">It remains our essence</div><div style="text-align: center;">in that soul</div><div style="text-align: center;">which was touched</div><div style="text-align: center;">with time we appreciated.</div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;">There is a whole life left</div><div style="text-align: center;">infinite, immortal,</div><div style="text-align: center;">that can’t be eliminated,</div><div style="text-align: center;">and everyone will go through it.</div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;">It is well protected,</div><div style="text-align: center;">to shelter, strengthened ...</div><div style="text-align: center;">in friends and family</div><div style="text-align: center;"> that gave us purposes.</div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;">All that life</div><div style="text-align: center;">can’t be snatched away.</div><div style="text-align: center;">It is well impregnated</div><div style="text-align: center;">in the beloved spirit.</div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;">It's not a goodbye! It isn’t!</div><div style="text-align: center;">It is a change, a legacy!</div><div style="text-align: center;">Great legacy to ours,</div><div style="text-align: center;">to all dear hearts.</div>
</div><div style="text-align: center;"><br /></div><hr />
Andreu Arbó Trabadohttp://www.blogger.com/profile/13204588034555870731noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3302746537697434223.post-81539862320755972332021-10-21T17:14:00.048+02:002021-10-21T17:14:00.192+02:00Innovar és imprescindible, però s’ha de fer amb coneixement de causa<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: helvetica;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #351c75;"><b>Link publicació: </b></span><span style="text-align: left;"><span style="color: #351c75;"><b><i><a href="https://impulseducacio.org/2021/10/20/innovar-es-imprescindible-pero-sha-de-fer-amb-coneixement-de-causa/">https://impulseducacio.org/2021/10/20/innovar-es-imprescindible-pero-sha-de-fer-amb-coneixement-de-causa/</a></i></b></span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><b style="color: #351c75;"><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><b style="color: #351c75;"><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><b style="color: #351c75;">La cerca d’un tarannà social afermat per les xarxes socials s’ha infiltrat en l’educació i en el seu sistema; com diu Borja Negrete</b><i><span style="color: #04ff00; font-size: xx-small;">[1]</span></i><b style="color: #351c75;">: la necessitat d’aprovació social i el fet d’aparentar ser el que no s’és.</b></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><b><span style="color: #073763;">Des de sempre, el sistema educatiu ha estat qüestionat, i els docents a poc a poc han anat modificant la seva naturalesa pedagògica per anar-se adaptant a les noves realitats. Aquells que diuen que les aules no han canviat és perquè es queden amb la visió supèrflua del que és l’educació i l’ensenyament: les sales de classe, les taules i cadires, la pissarra…; tot això és accessori. Els qui veritablement són dins de l’aula o s’interessen de debò pel que es fa en l’educació saben que el món ha canviat de forma contundent i espera que el sector educatiu faci el mateix.</span></b></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Aquesta situació ens ha dut al fet que actualment la majoria de centres educatius prefereixen ser etiquetats d’innovadors costi el que costi. No és que no s’hagi d’innovar, tot al contrari, cal fer-ho per poder posar al dia, optimitzar i millorar tot el sistema; perquè sabem que no tot funciona a la perfecció i sempre hi ha algun àmbit a millorar. Un projecte innovador es cou a foc lent i requereix que se’l facin seu tots els implicats.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><b><span style="color: #073763;"><br /></span></b></div><div style="text-align: justify;"><b><span style="color: #073763;">Descartes deia com un home que camina sol i a les fosques, vaig decidir d’anar tan lentament i de procedir amb tanta circumspecció en totes les coses que, encara que no avancés gaire, almenys em guardés de caure…</span></b><i><span style="color: #04ff00; font-size: xx-small;">[2]</span></i></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><b><span style="color: #134f5c;">Un altre aspecte que s’ha de tenir en compte és que cal innovar amb els avals objectius que aquella innovació pot aportar una millora a un problema que necessita ser resolt. Parafrasejant Descartes de nou: millor innovar poc però amb la seguretat de no malmetre el procés d’aprenentatge de cap alumne. No podem pretendre que les innovacions vinguin de somnis reveladors, no poden ser il·luminacions del no-res.</span></b></div><div style="text-align: justify;"><b style="color: #351c75;"><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><div><span style="color: #351c75;"><b>Reitero que és clar que s’ha d’innovar, perquè, com diu Mark Stevenson, creador de la lliga dels optimistes pragmàtics: si no imaginem un món millor, el condemnem a ser pitjor</b></span><i><span style="color: #04ff00; font-size: xx-small;">[3]</span></i><span style="color: #351c75;"><b>. Però s’ha de fer amb un ideal de millora, amb un somni de prosperitat, una visió utòpica del que volem que sigui, en aquest cas, l’educació. No obstant això, en l’actual societat de la immediatesa i del màrqueting, la innovació no avança amb pas ferm i segur i queda molt camí per recórrer.</b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b>Alguns exemples d’innovacions que no ho acaben de ser:</b></span></div><div><ul><li><b style="color: #351c75;">L’ús total de tauletes o portàtils quan hi ha estudis que demostren tot el contrari.</b><i><span style="color: #04ff00; font-size: xx-small;">[4]</span></i></li><li><b style="color: #351c75;">L’ús íntegre de xarxes interactives, quan alguns estudis deixen palès que és contraproduent.</b><i><span style="color: #04ff00; font-size: xx-small;">[5]</span></i></li><li><b style="color: #351c75;">Deixar d’escriure a mà, quan no fer-ho dificulta la consolidació segura dels aprenentatges.</b><i><span style="color: #04ff00; font-size: xx-small;">[6]</span></i></li><li><b style="color: #351c75;">El mal ensenyament de les TIC, programant alumnes per a eines concretes i no fent-los competents.</b><i><span style="color: #04ff00; font-size: xx-small;">[7]</span></i></li><li><b style="color: #351c75;">Una manera d’exercir la llibertat en educació mal compresa que desorienta l’alumnat.</b><i><span style="color: #04ff00; font-size: xx-small;">[8]</span></i></li></ul></div><div><b><span style="color: #4c1130;">Ser centres que s’apunten a moltes conferències, concursos, actes… sabent que el seus alumnes no en rebran l’oportuna transferència de forma adequada.</span></b></div><div><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div><b><span style="color: #0b5394;">La pregunta, doncs, és: per què hi ha centres que segueixen impulsant algunes innovacions quan hi ha estudis que demostren que no són adequades? Una de les respostes a aquesta pregunta té a veure amb el que afirmava al principi; permeteu-me utilitzar un neologisme: el postureig, voler aparentar el que no s’és, dir que són centres pioners en alguna cosa, fer ús de les noves tecnologies que altres centres encara no poden fer-les servir, etc.</span></b></div><div><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b>Cal deixar clar que aquesta implementació no justificada d’innovacions no es fa amb maldat, naturalment; es fa de bona fe, però amb un punt d’egocentrisme propi de l’ésser humà: pensar que la pròpia opinió pedagògica és la millor i només pot comportar beneficis. Cap docent, cap direcció, cap responsable educatiu vol fer res que sigui negatiu per al seu alumnat, però és imprescindible justificar de forma objectiva les innovacions o nous mètodes pedagògics que es volen dur a la pràctica.</b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div><div style="color: #351c75;"><b>Cinc claus per a innovar de manera sostenible:</b></div><div><ol><li><b><span style="color: #741b47;">Les innovacions han d’estar validades per estudis que demostrin, si més no, que no poden comportar un deteriorament del sistema ja instaurat.</span></b></li><li style="color: #351c75;"><b>Busquem suport d’experts: si hi ha dubtes de com desenvolupar una innovació, com dur-la a la pràctica, cal contactar amb professionals i experts en pedagogia, en didàctica, en tecnologies, etc.</b></li><li><b><span style="color: #a64d79;">Observem l’economia: en economia es diversifica la inversió per minimitzar el risc. Dosificar les innovacions que es volen aplicar en un mateix context, introduint progressivament petits canvis, consolidant les que són més funcionals, replantejant-nos les que no han tingut tant d’èxit, i perquè no dir-ho, rebutjant o reinventant aquelles que no han assolit els objectius pretesos.</span></b></li><li style="color: #351c75;"><b>Evitem la frustració: cal fer passos ferms en l’execució del procés d’implantació de la innovació. Si tenim proves fefaents que pot aportar millora i en cap cas és contraproduent per a l’aprenentatge dels alumnes, cal seguir endavant. Els primers moments no tot anirà sobre rodes, però aquests petits entrebancs ens ajudaran a reavaluar la nostra proposta i a fer-hi els ajustaments que calgui.</b></li><li><b><span style="color: #674ea7;">Generem coneixement: deixem per escrit quins objectius té la nova innovació, quines hipòtesis esperem que es confirmin, generem un seguiment seqüencial de l’evolució d’aquesta novetat, i avaluem al final com ha anat. Tot això, donem-ho a conèixer, publiquem-ho…</span></b></li></ol></div><div><span style="color: #0b5394;"><b>En conclusió, </b><b>les aules no poden continuar tenint una pissarra com a element central i cal permetre que les tecnologies emergents i les noves metodologies ocupin l’espai i el temps que els pertoca; això no obstant, sempre caldrà garantir que els processos d’innovació es fan d’acord amb estàndards de qualitat i que estan sotmesos a recerca i avaluació que n’assegurin la seva adequació a les necessitats reals dels alumnes.</b></span></div></div></div><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
</div>
</div>
</div>
</div>
<div>
<hr />
</div><div>[1] Negrete, Borja. (05/05/2016). ‘Postureo’: El arte de aparentar ser un triunfador. El Mundo. https://www.elmundo.es/sociedad/2016/05/05/572a0c69268e3e240d8b45f9.html [Consultat: 14/10/2021]</div><div><br /></div><div>[2] Descartes, R. (1637). Introducció capítol 17. Traducció Arnau Gras. El discurso del Método. Ley.</div><div><br /></div><div>[3] Punset, Eduard. (06/03/2013). Claves para enfrentarse al mundo hoy. RTVE. https://www.rtve.es/television/20130306/claves-para-enfrentarse-mundo-hoy/614146.shtml [Consultat: 14/10/2021] </div><div><br /></div><div>[4] La Vanguardia. (10/09/2021). Així afecta el cervell de les criatures estar enganxades a la pantalla del mòbil. RAC1. https://www.rac1.cat/societat/20210910/4101641743666/educacio-pantalles-mobils-cervell-nens-pedagogia-tecnologia-desenvolupament.html [Consultat: 14/10/2021] </div><div><br /></div><div>[5] Delgado, P., Vargas, C., Ackerman, R. i Salmerón, L. (2018). Don’t throw away your printed books: A meta-analysis on the effects of reading media on reading comprehension. Educational Research. https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1747938X18300101 [Consultat: 14/10/2021] </div><div><br /></div><div>[6] Askvik, E., Van der Weel, R. i Van der Meer, A. (28/07/2020). La importancia de la escritura cursiva sobre la mecanografía para el aprendizaje en el aula: un estudio de electroencefalograma de alta densidad de niños de 12 años y adultos jóvenes. Frontiers en psicología. https://www.frontiersin.org/articles/10.3389/fpsyg.2020.01810/full [Consultat: 14/10/2021] </div><div><br /></div><div>[7] Cobo, Cristóbal. (17/10/2019).¿Cómo se educa para decodificar lo desconocido?. World Bank Blogs. https://blogs.worldbank.org/edutech/how-do-you-educate-decode-unknown [Consultat: 14/10/2021] </div><div><br /></div><div>[8] Pérez, Ani. (20/09/2021). La introducció de les pedagogies alternatives a l’escola pública representa un perill per a la classe obrera. Directa. https://directa.cat/la-introduccio-de-les-pedagogies-alternatives-a-lescola-publica-representa-un-perill-per-a-la-classe-obrera/ [Consultat: 14/10/2021]</div><hr />
Arbóhttp://www.blogger.com/profile/10101956201312742004noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3302746537697434223.post-35854043654156347812021-08-24T17:14:00.000+02:002021-08-24T17:14:00.183+02:00El sistema educatiu, és igual per tothom?<div style="text-align: justify;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #351c75;"><div style="font-weight: bold;">Sempre he cregut que l'educació era un dels pocs mitjans útils per poder millorar la societat, en el sentit següent: tothom té de forma assegurada el sistema educatiu, amb un esforç constant pots assolir titulacions per treballar d'allò que el motiva, per formar-se d'allò que t'estimula, o de ser coneixedor i expert d'allò que t'entusiasma. I tot això, crea una societat molt millor de la que ha iniciat el camí prèviament.</div><div style="font-weight: bold;"><br /></div><div style="font-weight: bold;">Això és el que creia: el sistema educatiu era gratuït i igualitari per tothom; i que servia per prosperar, de la mateixa manera per tothom, de totes les formes de prosperar humanes que hi ha, no només laboral (que també).</div><div style="font-weight: bold;"><br /></div><div style="font-weight: bold;">Malauradament, amb la meva experiència personal educativa, social i laboral he pogut concloure que el mateix sistema educatiu és un pervers desequilibrant social.</div><div style="font-weight: bold;"><br /></div><div><div><b>Estudis actuals demostren el que tots els docents que hem passat per tots els diferents sistemes educatius hem vist: hi ha classes dins dels centres educatius. Els que tenen diners poden prosperar més ràpidament i millor que els que no en tenen. Els que viuen en un entorn més "còmode" assoleixen de forma més segura titulacions i accessos al que ells volen fer...</b></div><div><b><br /></b></div><div><b>Com podem pretendre tenir una bona societat si la mateixa eina de desigualtat, l'educació, ja no ho és? Cal que trenquem aquesta discriminació de forma contundent. I no només pel bé de la totalitat de la societat, també per egoisme: volem viure en un millor món? Doncs fem que els que treballen per formar-se i millorar tinguin tots els mateixos drets i oportunitats.</b></div></div></span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="778" data-original-width="720" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhFcJ6WsdGNpxJfrbT7FhFn5q9sEKMqriaNqY30dIFOjva9fhzX8a2RLi1XYK8sNnfKbLneUC-JL8d7W7BjUqSrBo42SL39GjKdDYk5hH0Bbh7MtkH4M3TA9x_tDlnMQqC2ybebwhwy799aDnnAfHiV2i5q__0kqFcWVcSn50KXIaWc34-TGQL_qxVzGw=s320" width="296" /></span></div><div style="text-align: center;"><a href="https://me.me/i/ati-irl-11-tur-d-rt-lifebibles-sad-reality-https-t-co-xrcilwanlg-12950459"><i><span style="font-family: times; font-size: xx-small;">https://me.me/i/ati-irl-11-tur-d-rt-lifebibles-sad-reality-https-t-co-xrcilwanlg-12950459</span></i></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
<br /></div>
<div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
</div>
</div>
</div>
</div>
<div>
<hr />
</div>
https://www.ccma.cat/324/es-gradua-la-primera-promocio-prometeus-universitaris-que-trenquen-prejudicis/noticia/3115030/<div><br />http://www.infocoponline.es/pdf/Pobreza-Desigualdad-Educativa.pdf</div><div><br /></div><div>https://www.comisionadopobrezainfantil.gob.es/es/pobreza-infantil-y-desigualdad-educativa-en-espa%C3%B1a</div><div><br /></div><div>https://www.ara.cat/societat/deu-dades-demostren-sistema-educatiu-estancat_1_3974179.html</div><div><br /></div><div>https://fundaciobofill.cat/noticies/fundacio-bofill-alerta-estancament-sistema-educatiu</div><div><br /></div><div>https://www.educaweb.com/noticia/2020/12/10/entrevista-amb-els-autors-8217-estudi-desigualtats-8217-aprenentatge-confinament-19401/<br /><hr />
</div>Andreu Arbó Trabadohttp://www.blogger.com/profile/13204588034555870731noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3302746537697434223.post-9426847172804128742021-08-16T17:14:00.003+02:002021-08-20T11:34:12.785+02:00No cal ser hipòcrita<div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Mai he comprès la falsedat o hipocresia de la gent. Sempre he cregut que no cal dir tota la veritat, però el que sí que no s'ha de fer, de forma habitual, és mentir; i si cal, callar!</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Molts cops, dir la "nostra veritat" (recordem que molts cops "la veritat" <a href="https://blogarbo.blogspot.com/2020/06/quid-est-veritas.html" target="_blank">és subjectiva</a>) pot causar-nos problemes i aportar pocs beneficis en el conjunt, és a dir, que el quocient causa/benefici és molt baix. Per aquest motiu molts cops cal fer servir eufemismes, suavitzar la realitat o arribar a callar.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>En una empresa privada en la qual vaig treballar, vaig haver-la de deixar tot i estar-hi molt a gust per haver dit quelcom a un dels "caps" i ell quedar-se perplex i insultar-me. El que li vaig dir ho deia tothom: els meus caps immediats i els meus companys, tothom que el coneixia tenia la mateixa opinió de la seva tasca, però ningú li deia res. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Per dir-li, de forma no agressiva, una veritat (que no era subjectiva personal, puig molta gent la tenia igual i des de feia anys ho havia contrastat) vaig guanyar-me un menysteniment total a la meva persona (vaig haver de deixar l'empresa, entre altres motius, perquè la "cap" de la sucursal no va fer res al respecte tot i haver sol·licitat una reunió per solucionar-ho).</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>En aquesta mateixa empresa, un amic meu va deixar-la un any abans que jo (alguns dels motius els mateixos que jo). Aquest noi, un expert en la seva tasca, millorable en l'execució pot ser però en molts aspectes per la seva edat, va deixar la feina amb elogis d'alguns dels seus companys i "caps" immediats. Frases com "<i>quina pena que marxis perquè ningú ho farà millor que tu</i>"; "<i>quin greu ens sap que marxis amb el bé que hi estàs i estem amb tu</i>"... Frases que un cop va marxar, les mateixes persones que li deien aquestes frases al seu davant, en converses privades i sense ell deien quelcom semblant a "<i>sort que va marxar, perquè portava molts problemes i mal de caps</i>".</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Aquestes dues anècdotes, que les explico perquè ja fa prou anys que van passar, les explico per formular-me la pregunta: Cal ser fals? Cal comportar-se com un hipòcrita?</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Estem envoltats de persones que distorsionen la realitat pels seus interessos; molts cops no per interessos directes, no pas per guanyar quelcom tangible en el seu present, sinó que molts cops distorsionen la realitat per no tenir pèrdues en el seu futur immediat.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><span style="color: #351c75;"><b>Què passa amb aquesta acció? Doncs el que passa en distorsionar la veritat d'aquesta manera és que les persones que reben aquestes "falses" veritats tenen la impressió del fet que són certes. Això causa un efecte d'un castell de cartes, treure una carta en un dels pisos d'aquest castell pot semblar que no hagi de causar gran terrabastall, però en la majoria de casos, el que causen és la caiguda total del castell. </b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #351c75;"><b>Exemples concrets hi ha per donar i per vendre, però per discreció no els penso posar, però com sempre, podem fer un cafè (o un tele cafè) i parlar-ne més obertament.</b></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #351c75;"><b>El que sí que cal dir és el que hi ha a l'inici, és millor dir la veritat, no tota ella, però no mentir en la majoria dels casos. I si cal, si res de la veritat és bo dir-ho, millor callar.</b></span><span style="text-align: left;"><span style="color: #351c75;"><b>..</b></span></span></div>
</div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
</div>
</div>
</div>
</div>
<div>
<hr />
</div>
https://blogarbo.blogspot.com/2020/06/quid-est-veritas.html<br />https://www.bbc.com/mundo/vert-cul-42146675<hr />
Andreu Arbó Trabadohttp://www.blogger.com/profile/13204588034555870731noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3302746537697434223.post-30974411766898967812021-08-08T17:14:00.003+02:002022-07-18T16:30:07.710+02:00Llàgrimes de Sant Llorenç <div style="text-align: justify;"><div><span style="color: #351c75;"><b>Cada mes d'agost tots sortim al voltant de Sant Llorenç a la nit a veure la famosa pluja d'estels... Però, per què es diuen Llàgrimes de Sant Llorenç?</b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b>Si bé que aquestes estrelles fugaces són restes d'un cometa, per ser exactes, 109P/Swift-Tuttle, s'anomenen també els Perseids, puix sembla com si sorgissin de la constel·lació de Perseu.</b></span></div><div><br /></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.ecured.cu/images/thumb/a/ad/Perseoo.jpg/260px-Perseoo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="364" data-original-width="260" height="364" src="https://www.ecured.cu/images/thumb/a/ad/Perseoo.jpg/260px-Perseoo.jpg" width="260" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i><span style="font-family: times; font-size: xx-small;">Constel·lació de Perseu - <a href="https://www.ecured.cu/Perseo_%28constelaci%C3%B3n%29">https://www.ecured.cu/Perseo_%28constelaci%C3%B3n%29</a></span></i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /></div><div><span style="color: #351c75;"><b>Però el motiu del nom de Llàgrimes té dues llegendes que ho expliquen, la primera explica que aquests estels fugaços són les llàgrimes que li queien al Sant mentre el cremaven viu. Així i tot, per mi, aquesta llegenda no és la millor, a més, recordem que hi ha l'anècdota que el mateix Sant els deia als seus botxins: "Gireu-me que d'aquesta banda ja estic ben fet...". Una persona que té la dignitat del valor per posar a ratlla el dolor i fer burla als seus assassins amb aquesta frase, segur que no li queien llàgrimes.</b></span></div><div><br /></div><div><span style="color: #351c75;"><b>La segona, i és amb la que em quedo, lliga la vida del Sant amb aquestes Llàgrimes.</b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b>Explica la història que quan els perseguidors* dels cristians van dirigir-se al diaca de Roma, Llorenç, per robar-li tot l'or i riqueses que pogués tenir la seva església, el sant va reunir a tots els pobres, contrafets, orfes... i els digué als seus perseguidors: "Aquí teniu els tresors de la meva església, més valuosos que els que pugui tenir l'emperador!".</b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div><span style="color: #351c75;"><b>Per càstig, els lladres el van cremar viu, i tant van ser les llàgrimes de tots els d'allà presents, de la seva veritable riquesa, el poble, que fins i tot el cel va posar-se a plorar; i des de llavors, cada 10 d'agost el cel plora recordant el sofriment d'aquest Sant.**</b></span></div></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div>
<div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
</div>
</div>
</div>
</div>
<div>
<hr />
</div>
*Es parla que aquests perseguidors anaven en nom del "batlle" de Roma.<div>**Aquesta història es explicada de forma oral a alguns pobles d'Italia, però no està recollida. <div><div><span style="font-size: xx-small;"><br /></span><hr />
</div></div></div>Andreu Arbó Trabadohttp://www.blogger.com/profile/13204588034555870731noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3302746537697434223.post-32554740099106489762021-07-16T17:14:00.002+02:002021-08-20T11:16:44.387+02:00Moebius, Merlí... cal més material com aquest!<div style="text-align: justify;"><b><span style="color: #20124d; font-family: arial;">Després de veure la sèrie de TV3 "Moebius" m'ha tornat a sorgir a la meva ment una pregunta que fa temps que em qüestiono: no seria bo que se subvencionés més material audiovisuals amb rerefons ètics? I fer pagar alguns cànons a altres mitjans que fomenten estereotips o conductes humanament rebutjables?</span></b></div><div style="text-align: justify;"><b><span style="color: #20124d; font-family: arial;"><br /></span></b></div><span><b><span style="color: #20124d; font-family: arial;"><a name='more'></a></span></b></span><div style="text-align: justify;"><div><b><span style="color: #0b5394; font-family: arial;">Fa anys vaig proposar aquesta idea. No sóc cap "élite" per dir quins programes fomenten uns estereotips negatius per la societat i per aquells que són addictes a aquests. I "entre material i mitjans i viceversa" que podem trobar ara o en el passat, segur que hi ha que fomenten conductes agressives o de rebuig total.</span></b></div><div><b><span style="color: #0b5394; font-family: arial;"><br /></span></b></div><div><b><span style="color: #0b5394; font-family: arial;">No seria bo, que aquests programes i materials audiovisuals paguessin més impostos? I que aquests "sobreimpostos" anessin destinats a altres que fomentin igualtat, reflexió, humanisme, vida saludable...</span></b></div><div><b><span style="color: #0b5394; font-family: arial;"><br /></span></b></div><div><b><span style="color: #0b5394; font-family: arial;">Aquesta idea, que disculpeu, però la trobo molt lògica i correcta, algunes persones la troben del tot il·legítima i es defensen dient que ningú és capaç de distingir quins són els materials més ètics i quins menys.</span></b></div><div><b><span style="color: #0b5394; font-family: arial;"><br /></span></b></div><div><b><span style="color: #0b5394; font-family: arial;">Discrepo totalment que no hi hagi experts que no sàpiguen distingir això, clar que hauria de ser un ample grup d'assessors de múltiples disciplines i àmbits, però és possible... No fer-ho, ens condemna a tenir televisions que només donen brossa, internet amb poc volum de material humanament sa...</span></b></div><div><b><span style="color: #0b5394; font-family: arial;"><br /></span></b></div></div>
<div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
</div>
</div>
</div>
</div>
<div>
<hr />
</div>
https://www.ccma.cat/tv3/moebius/<div>https://www.ccma.cat/tv3/merli/</div><div><br /></div><div>Hi ha frases en el text que fan referència a programes...<br />
<hr />
</div>Andreu Arbó Trabadohttp://www.blogger.com/profile/13204588034555870731noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3302746537697434223.post-6967380509366904542021-07-08T17:14:00.002+02:002021-07-08T17:14:00.202+02:00La docència <div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Hi ha molts aspectes a tenir en compte quan avaluem un docent o la seva activitat. Més enllà dels pedagògics i metodològics</b></span><i style="color: #04ff00; font-size: x-small; text-align: left;"><b>[1]</b></i><b style="color: #351c75;">, hi ha tres punts humans que cal que un docent tingui segons el meu punt de vista:</b></div><div style="text-align: justify;"><ul><li><b><span style="color: #a64d79;">El seu coneixement i habilitat amb el saber que imparteix: </span></b></li></ul><b><span style="color: #a64d79;"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span>No hi ha prou en saber el mateix que els alumnes, s'ha de saber més per poder explicar el perquè de les coses, relacionar-les amb qualsevol aspecte d'interès de l'alumne, poder explicar anècdotes i curiositats...</span></b></div><div style="text-align: justify;"><b><span style="color: #a64d79;"><br /></span></b></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight: bold;"><span style="color: #a64d79;"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span>I se li ha de donar bé aquesta branca del saber, com a mínim a un nivell superior al de l'alumnat, per així motivar la seva adquisició al seu alumnat. Si no és així, tendim a ensenyar només conceptes o procediments memorístics oblidant-nos del raonament, de la creativitat, la imaginació, el treball autònom i el cooperatiu... Tots els aspectes desenvolupats en competències</span></span><i style="color: #04ff00; font-size: x-small; text-align: left;"><b>[2]</b></i><span style="color: #a64d79; font-weight: bold;">.</span></div><div style="text-align: justify;"><b><span style="color: #a64d79;"><br /></span></b></div><div style="text-align: justify;"><b><span style="color: #a64d79;"> Sense aquest domini i il·lusió per la matèria l'alumnat desperta una desafecció que serà difícil eliminar en el seu futur. I aquí rau la part humana d'aquest punt, el docent no pot ser un peça d'aquest «malestar» del futur d'una societat.</span></b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><ul><li><b><span style="color: #38761d;">L'estima:</span></b></li></ul><span style="color: #38761d;"><b><div style="text-align: justify;"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span>El docent ha d'estimar l'alumne; no l'ha de veure com quelcom fred que avalua com si fos un procés empresarial de validar si passa o no de la cadena de muntatge per així posar-la a la venda en públic.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span>Els alumnes han de despertar-nos motivació per la nostra tasca dia a dia. Entrar dins l'aula ha de ser un dels millors moments del nostre dia.</div><div><br /></div><div><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span>L'alumnat ha de ser guiat de forma emocional pel docent, però com un adult, no pas com un amic. És important que l'estima del docent sigui una estima sincera, no complaent; cal saber-li dir que no també. Quan, normalment el tutor (o qualsevol docent), fa més d'amic que de docent, l'alumnat surt amb mancances d'autonomia, puig els faciliten el camí d'aquesta autonomia.</div><div><br /></div></b><span style="font-weight: bold;"> També hem de saber despertar aquesta estima vers la matèria, com hem dit al primer punt, reitero cal intentar fer atractiu i estimulant el saber (i no serveix reduir el saber a quelcom purament utilitarista, que és el que se sol confondre amb el concepte de competencial) i això només es pot fer si hi ha una connexió amb el docent i l'alumnat</span></span><i style="color: #04ff00; font-size: x-small; text-align: left;"><b>[3].</b></i></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75; font-weight: bold;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75; font-weight: bold;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75; font-weight: bold;"><br /></span></div><b style="text-align: justify;"><span style="color: #b45f06;"><div><ul><li>La confiança: </li></ul></div><div><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span>És un punt oblidat en l'actual sistema educatiu de la nostra societat. La confiança amb el docent. Es pot resumir aquest concepte amb la frase "<i>i això per què serveix?</i>". Haver d'excusar-se i justificar-se constantment denota una desconfiança de l'alumne vers el docent i el saber que intenta impartir.</div><div><br /></div></span></b><div style="text-align: justify;"><span style="color: #b45f06;"><span style="font-weight: bold;"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span>Aquest punt cal ser avaluat pel docent, però és una crítica de la societat: hem degradat la tasca de l'aprenentatge, com ja he explicat en algunes entrades. El professorat ha de saber generar aquesta confiança, cert és que amb el sistema utilitarista és molt més difícil que mai, però si l'alumnat es qüestiona constantment el "què" i el "per què ho fa" no hi ha abans ni millora..</span><span style="font-weight: bold;">.</span></span><b style="color: #351c75;"> </b><i style="color: #04ff00; font-size: x-small; text-align: left;"><b>[4]</b></i></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #351c75;"><b>Cal reiterar que aquests tres punts van més enllà dels que han de ser avaluats d'una forma ordinària: preparació de la classe, deixar clar els objectius i l'avaluació, relació de la resta de sabers, puntualitat, atenció individualitzada, transmetre valors, estratègies metodològiques.....</b></span><br />
<br /></div>
<div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
</div>
</div>
</div>
</div>
<div>
<hr />
</div><span style="color: #04ff00; font-size: xx-small;"><i><b>[1]</b></i></span>. Us recomano la lectura de la tesi del Dr. Viladrosa: https://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/9337/Tesi_Jordi_Viladrosa_Clua.pdf?sequence=1&isAllowed=y<div><span style="color: #04ff00; font-size: xx-small;"><i><b>[2]</b></i></span>. http://educacio.gencat.cat/ca/departament/publicacions/colleccions/competencies-basiques/</div><div><span style="color: #04ff00; font-size: xx-small;"><i><b>[3]</b></i></span>. https://entreeducadores.com/2009/08/01/la-relacion-profesor-alumno-en-el-aula/</div><div><span style="color: #04ff00; font-size: xx-small;"><i><b>[4]</b></i></span>. http://www.scielo.org.co/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0124-59962020000100049 <br />
<div style="text-align: right;"><br /></div>
<hr />
</div>Andreu Arbó Trabadohttp://www.blogger.com/profile/13204588034555870731noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3302746537697434223.post-78113715794062359812021-07-01T17:14:00.000+02:002021-07-02T11:04:25.766+02:00Educació: Com més sucre més dolç?<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><div style="font-weight: bold;"><span style="color: #073763;">'Ma' iaia deia: «</span><i><span style="color: #3d85c6;">com més sucre més dolç</span></i><span style="color: #073763;">». Però això no és cert, com qualsevol dissolució, hi ha un punt de saturació d'aquesta, és a dir, si al sucre en si li poses sucre no és més dolç, segueix sent sucre.</span></div><div style="color: #073763; font-weight: bold;"><br /></div><div style="color: #073763;"><b>Com a frase feta està bé, però a la realitat hem d'anar amb peus de plom de passar-nos de voler 'endolcir' les coses. I concretaré pel cas de l'educació, puig és el que em dedico.</b></div><div style="color: #073763;"><b><br /></b></div><span><a name='more'></a></span><div style="color: #073763; font-weight: bold; text-align: justify;"><br /></div><b><span style="color: #0b5394;">Fa uns mesos, en una sobretaula telemàtica amb companys i companyes docents d'arreu d'Espanya va sorgir el tema del currículum i les extres que es fan als centres educatius. I el que diré, és un resum del qual veig que la majoria dels docents percep que passa al món educatiu – exceptuant alguns càrrecs que només veuen dins dels seus despatxos.</span></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #0b5394; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><div style="color: #0b5394; font-weight: bold;">Com sempre he dit, el currículum d'educació és una eina democratitzadora del nostre sistema. Gràcies a ell, sabem quins objectius comuns tenim en tota la població. Objectius clars, no només competencials, també hauria de ser conceptuals (aquest segon punt dóna una per una altra entrada).</div><div style="color: #0b5394; font-weight: bold;"><br /></div><div style="color: #0b5394; font-weight: bold;">Però actualment la llei d'educació dona dret als centres a afegir altres punts que no són curriculars de forma directa. La idea d'aquest dret fou la d'individualitzar l'educació, contextualitzar-la a la realitat del centre... Però s'ha fet aquest ús?</div><div style="color: #0b5394; font-weight: bold;"><br /></div><div style="color: #0b5394;"><b>Doncs com deia, la majoria de docents veiem que s'ha pervertit aquesta idea. Moltes escoles posen amb calçador - i si fa falta, amb vaselina – actes, tallers, jornades, activitats... que inicialment sembla que serveixen per formar a l'alumnat, fer-los més competents o autònoms. Però al final, preguntant a l'alumnat o veient-los, quin punt d'aprofitament té tot aquest esforç? Si som autocrítics, veiem que aquest esforç és gairebé nul com a activitat docent, formativa o formadora...</b></div><div style="color: #0b5394;"><b><br /></b></div><div><div style="color: #0b5394;"><b>Així doncs, ara la pregunta és, i per què es fa això? Bé, la resposta no és simple, però a la sobretaula vam poder-ho reduir en dos motius.</b></div><div><ul><li><b><span style="color: #674ea7;">El primer per una arrogància dels que no estan a l'aula. Arrogància ja que no es paren a debatre amb els docents - que sí que estan a l'aula - si aquella activitat cal realitzar-la. O si sí ho pregunten, esperen respostes semblants a '<i>quina bona idea i que genial és poder executar aquesta activitat</i>'.</span></b></li></ul><span style="color: #674ea7;"><b><br /></b></span><ul><li><b><span style="color: #674ea7;">El segon motiu, 'el postureig'. Vivim amb una societat que tot és aparentar. I malauradament l'educació no és una excepció. Els centres s'han de vendre, un punt molt positiu si és per donar a conèixer la seva visió educativa (el projecte de centre); però és molt negatiu si és per fer propaganda i aconseguir més "poder" (ja sigui amb ràtio, mèrits,...).</span></b></li></ul></div><div style="color: #0b5394;"><b><br /></b></div><div style="color: #0b5394;"><b>Per concloure, caldria reformular la llei educativa, centrant-nos en un currículum de mínims i un ventall de possibilitats, però no infinites, de màxims. Totes elles amb un sentit de futur acadèmic, amb una visió avaluadora, formadora i formativa...</b></div><div style="color: #0b5394; font-weight: bold;"><br /></div></div></span></div>
<hr />
Andreu Arbó Trabadohttp://www.blogger.com/profile/13204588034555870731noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3302746537697434223.post-23184010470137009792021-05-17T17:14:00.051+02:002021-05-17T17:14:00.194+02:00Educació 'clàssica': Tan dolenta és?<div style="text-align: justify;"><b><span style="color: #351c75; font-family: arial;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><div>Cada cop són més els centres educatius que eliminen llibres de les matèries, introdueixen únicament les tauletes o els portàtils com eina de consum i creació de coneixement i aprenentatge.</div><div><br /></div><div>Però té algun fonament aquesta actitud a part de la de 'postureig'?</div><div><br /></div><div>Doncs no! No tenen fonament científic per fer-ho, aleshores, per què es fa? És una forma d'innovar segons els que ho impulsen, i segons aquests mateixos asseguren que el sistema educatiu és l'únic sistema que no ha canviat des de fa dècades i que per això cal canviar-ho. I ho fan segons la seva subjecció, mai amb suport d'estudis consolidats.</div><div><br /></div></span>
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><div style="text-align: justify;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">A més, això que el sistema no ha canviat és d'una ignorància absoluta del sistema. El sistema ha canviat internament de forma abismal. No podem confondre el continent amb el contingut. L'escola com edifici i/o infraestructura potser no ha canviat molt, però el tipus d'alumnat, les metodologies, el tarannà dels docents, les extraescolars i els deures que per tant es poden demanar, les tutories..., tot ha canviat excepte el que és més visible... Així que els que diuen que el sistema educatiu no ha canviat, que s'ho faci mirar!</span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><br /></span></div><div style="text-align: justify;">Però, tornem amb el que iniciàvem el tema, cal eliminar tot el que és de la metodologia antiga? Cal eliminar els llibres? L'escriptura a mà? La lectura en paper?</div><div><br /></div>Doncs no!...</span><i style="text-align: left;">[*]</i></span></b></div><div style="text-align: justify;"><b><span style="color: #351c75; font-family: arial;"><br />
</span></b><div><b><span style="color: #351c75; font-family: arial;">Els estudis demostren que escriure a mà té beneficis cognitius nets, l'aprenentatge és més consolidat i és més personal.</span></b></div><div><b><span style="color: #351c75; font-family: arial;"><br /></span></b></div><div><b><span style="color: #351c75; font-family: arial;">La lectura amb paper té uns beneficis més amples que amb una pantalla, el cansament visual és menor i la retenció d'informació més alta. Cert és que la lectura amb text informàtic té altres pros com els enllaços, tenir vídeos o imatges interactives... Però si només és un text amb imatges fixes, és molt millor el text en paper.</span></b></div><div><b><span style="color: #351c75; font-family: arial;"><br /></span></b></div><div><span style="color: #351c75; font-family: arial;"><b>I el tema de llibres d'editorials o passar apunts fets pels docents. Aquest és un punt controvertit, perquè molts centres fan un mal ús del dret d'autor creant els seus «propis» apunts copiant i enganxant recursos d'editorials que troben a les xarxes (cal dir que això és il·legal). Els docents no som editors, no som dibuixants, no som comunicadors d'edició... La qualitat atractiva dels apunts que pot fer un docent (si el fa 100% aquest docent) no pot comparar-se amb el que poden fer les editorials (i tot un equip de professionals). Però les editorials han de tenir en compte, que el món canvia, i el cost dels llibres (digitals si fes falta) no pot ser el que està cent.</b></span></div><div><br /></div><div><span style="color: #351c75; font-family: arial;"><b><div>Tots els punts citats es basen en l'esforç, amb la constància, amb la fixació del que es fa. I aquests tres punts són d'una metodologia vella, però no per això caduca. I així es demostra en estudis fets durant molts d'anys. </div><div><br /></div><div>I com diu Mar Romera: "El agradecimiento es una de las cosas más importantes para ser maestro"; l'essencial en un docent no és pas la metodologia sinó el vincle amb l'alumne, la part emocional...</div></b></span></div><div><span style="color: #351c75; font-family: arial;"><b><br /></b></span></div><div><span style="color: #351c75; font-family: arial;"><b><br /></b></span></div><div><br /></div></div>
<div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
</div>
</div>
</div>
</div>
<div>
<hr />
</div><div><span style="color: #ea9999;">[Evidències científiques - article d'opinió]</span></div><div><i><a href="https://www.elperiodico.com/es/opinion/20210514/educacion-basada-evidencia-ciencia-articulo-hector-ruiz-11723153?utm_source=twitter&utm_medium=social&utm_campaign=btn-share">https://www.elperiodico.com/es/opinion/20210514/educacion-basada-evidencia-ciencia-articulo-hector-ruiz-11723153?utm_source=twitter&utm_medium=social&utm_campaign=btn-share</a></i></div><div><br /></div><div><span style="color: #04ff00;">[Us deixo 2 conglomerats d'estudis molt interesants i un article periodístic resum de dades molt útil]</span></div><div><i><span style="color: #04ff00;">[Article periodistic]</span><br /><a href="https://elpais.com/educacion/2021-05-16/los-adolescentes-que-leen-en-papel-mejoran-su-comprension-frente-a-quienes-lo-hacen-en-pantalla.html?ssm=TW_CC&fbclid=IwAR07RAL-lfOi_Rfa6gPlMv3qI5n7hyHllDkgJVZJoWoXeT43GS_ZmRcAY-4">https://elpais.com/educacion/2021-05-16/los-adolescentes-que-leen-en-papel-mejoran-su-comprension-frente-a-quienes-lo-hacen-en-pantalla.html?ssm=TW_CC&fbclid=IwAR07RAL-lfOi_Rfa6gPlMv3qI5n7hyHllDkgJVZJoWoXeT43GS_ZmRcAY-4</a></i></div><div><i><br /></i></div><div><i><span style="color: #04ff00;">[Escriure a mà]</span><br /><a href="https://www.frontiersin.org/articles/10.3389/fpsyg.2020.01810/full">https://www.frontiersin.org/articles/10.3389/fpsyg.2020.01810/full</a></i></div><div><i><br /></i></div><div><i><span style="color: #04ff00;">[Lectura digital o paper]</span></i></div><div><i><a href="https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1747938X18300101?via%3Dihub">https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1747938X18300101?via%3Dihub</a></i></div><i><div><i><span style="color: #04ff00;">____________________________________________________________________</span></i></div><div><i><span style="color: #04ff00;"><br /></span></i></div><div><span style="color: #01ffff;"><i>[</i>Mar Romera<i>]</i></span></div><a href="https://www.saludadiario.es/servicios-sociales/mar-romera-el-agradecimiento-es-una-de-las-cosas-mas-importantes-para-ser-maestro.">https://www.saludadiario.es/servicios-sociales/mar-romera-el-agradecimiento-es-una-de-las-cosas-mas-importantes-para-ser-maestro.</a></i><br />
<div style="text-align: right;"><br /></div>
<hr />
Andreu Arbó Trabadohttp://www.blogger.com/profile/13204588034555870731noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3302746537697434223.post-69069988893875925672021-05-16T17:14:00.005+02:002021-05-16T18:58:04.155+02:00Els jocs de sobretaula o d'equip<div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Des de fa molt de temps tots veiem que existeix un creixement preocupant amb l'addicció als jocs d'apostes, dels videojocs i jocs de mòbil o tauleta. I amb la pandèmica l'augment ha estat molt més elevat.</b></span><span style="color: #93c47d; font-family: courier; font-size: x-small; text-align: left;">[1]</span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #351c75;"><b><br /></b></span><span style="color: #351c75;"><b>Val a dir, que estudis recents demostren que aquests "jocs" aporten mentalment la mateixa diversió que alguns altres més socials, però és una diversió fictícia, puig només se centren en la recompensa d'una mena de victòria. El nostre cervell encara no està preparat per diferenciar clarament el que aporten les noves tecnologies i el que ens aporta la interacció real amb persones.</b></span><span style="color: #93c47d; font-family: courier; font-size: x-small; text-align: left;">[2]</span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #351c75;"><b><br /></b></span><span style="color: #351c75;"><b>Tot seguit posaré un llistat de virtuts que els jocs reals (jocs de sobretaula, esports d'equip,..: els anomenaré jocs socials) aporten i ho diferenciaré amb els virtuals:</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><b>• Presa de decisions:<span style="color: #45818e;"> Els jocs socials ens obliguen a prendre decisions per així assolir uns objectius marcats. Sembla que els virtuals també ofereixen aquesta presa de decisions, però no és del tot així. La interacció real amb persones ens fa reflexionar més de cada pas que fem (davant de les persones som més cauts), en els virtuals sabem que podem fer més ús de l'assaig i error (més o menys podem resumir-ho en "sempre puc reiniciar el joc en aquesta pantalla"). A més, la conducta humana és erràtica, i la presa de decisió dels altres jugadors fan que no puguis preveure amb exactitud el que faran.</span></b></div><div style="text-align: justify;"><b><span style="color: #45818e;"><br /></span></b></div><div style="text-align: justify;"><b>• Tolerància de la frustració: <span style="color: #c27ba0;">Perdre davant dels teus amics és molt educatiu, puix ajuda a controlar la frustració, a meditar-la i no "esclatar" de forma impulsiva. A diferència de quan estem sols amb els virtuals - que aquesta frustració no cal que la controlem - quan juguem presencialment amb companys ens ajuda a madurar. L'educació emocional és essencial, i començar per l'autoconeixement és essencial. </span></b></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><b>• Tenir paciència:<span style="color: #6aa84f;"> Els jocs socials tenen un ritme més lent que els virtuals. Aquesta lentitud s'ha demostrat beneficiosa per les nostres ments (és l'actual myfullness).</span></b><i style="text-align: left;"><span style="color: #93c47d; font-family: courier; font-size: x-small;">[3]</span></i></div><div style="text-align: justify;"><b><span style="color: #a64d79;"><br /></span></b></div><div style="text-align: justify;"><b>• Treballar en equip:<span style="color: #a64d79;"> No hem de confondre el treball en equip amb el treball compartit. Treball compartit és tenir un objectiu comú però només preocupar-te pel teu equip per benefici propi. Els jocs socials creen un equip de debò, ja que no és tan senzill quedar físicament amb gent, i per això, al final es treballa de forma més cooperativa quan juguem amb el mateix equip físicament. Els jocs telemàtics regalen una falsa cooperació, però el no vincle emocional directe (necessari per als mamífers com a mínim) genera molts comportaments inhumans en les xarxes. </span></b><i style="text-align: left;"><span style="color: #93c47d; font-family: courier; font-size: x-small;">[4]</span></i><br />
<b style="color: #351c75;"><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><b>• Fer amics:<span style="color: #7f6000;"> Hem de diferenciar amics de coneguts, el concepte d'amistat virtual és erroni, és més aviat conegut, però com que no és comercial aquesta paraula, les xarxes socials van robar el concepte d'amistat per quelcom que no ho és. Els jocs socials, amb les interaccions que hem parlat fins ara, creen un vincle de confiança sincer que no et pot donar de forma tan consolidada els jocs virtuals. I com demostra la psicologia, les amistats sinceres són les que al final donen més sentit al dia a dia.</span></b><i style="text-align: left;"><span style="color: #93c47d; font-family: courier; font-size: x-small;">[5]</span></i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><b>• Gestió de normes:<span style="color: #2b00fe;"> I aquí els virtuals també ofereixen normes, i la gestió de normes és essencial per la vida real. No obstant això, les normes virtuals poden ser vulnerades amb tripijocs que a la vida real no faríem. Alguns exemples de normes vulnerades virtualment són: fer-nos passar pel que no som (en el fons és no acceptar-nos), fer ús de perfils falsos (impostors que denoten tenir poca autoestima o fer ús d'altres per guanyar més individualitat i prepotencia), dir quelcom que no faríem físicament (s'ha demostrat que ens costa menys fer mal telemàticament que físicament), normes de convivència (quedar físicament ens obliga a ser puntuals, arreglar-nos... els virtuals poden arribar a un nivell de deixadesa de la persona que perjudica psíquicament a l'individu); i un llarg etcètera.</span></b></span><i style="text-align: left;"><span style="color: #93c47d; font-family: courier; font-size: x-small;">[6]</span></i></div><div style="text-align: justify;"><b style="color: #351c75;"><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Per tots aquests motius, i molts més, crec que s'hauria de fomentar l'ús de jocs de sobretaula, jocs d'equip físics, jocs esportius... entre les famílies, entre companys, a l'escola, en esplais...</b></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9h-VGIdJn_kh-1vv5FQ_kGHIKtrcRjdDrBxfF1MfD724wD8aU0ikhUJXBAnMSNQ5qezDFoeAENFNrVQSefuicEXwfCI3Oer-Ti43xEwDwTgC6zfgwprLyuV8IB3go5RKBz5GGV1oZa_GX/s348/1578723220508.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="348" data-original-width="305" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9h-VGIdJn_kh-1vv5FQ_kGHIKtrcRjdDrBxfF1MfD724wD8aU0ikhUJXBAnMSNQ5qezDFoeAENFNrVQSefuicEXwfCI3Oer-Ti43xEwDwTgC6zfgwprLyuV8IB3go5RKBz5GGV1oZa_GX/s320/1578723220508.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-family: times; font-size: xx-small;"><a href="http://blogarbo.blogspot.com/">http://blogarbo.blogspot.com/</a></span></i></div>
<div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
</div>
</div>
</div>
</div>
<div>
<hr />
</div><i><span style="color: #93c47d; font-family: courier; font-size: xx-small;">[1]</span><a href="https://www.publico.es/public/facil-acces-i-pandemia-impulsen-l-addiccio-joc-linia.html">https://www.publico.es/public/facil-acces-i-pandemia-impulsen-l-addiccio-joc-linia.html</a></i><div><i><br /></i><div><i><span style="color: #93c47d; font-family: courier; font-size: x-small;">[2]</span><a href="https://adiccioneslegales.utaca.org/index.php?V_dir=MSC&V_mod=download&f=2020-4/21-11-2-23.admin.Juventud_y_juegos_de_azar._Una_vision_general_del_juego_en_los_jovenes.pdf">https://adiccioneslegales.utaca.org/index.php?V_dir=MSC&V_mod=download&f=2020-4/21-11-2-23.admin.Juventud_y_juegos_de_azar._Una_vision_general_del_juego_en_los_jovenes.pdf</a><br />
</i><div style="text-align: right;"></div>
</div></div><div><i><br /></i></div><div><i><span style="color: #93c47d; font-family: courier; font-size: x-small;">[3]</span><a href="https://cuidateplus.marca.com/ejercicio-fisico/2016/06/23/cinco-pasos-practicos-comenzar-practicar-mindfulness-113330.html">https://cuidateplus.marca.com/ejercicio-fisico/2016/06/23/cinco-pasos-practicos-comenzar-practicar-mindfulness-113330.html</a></i></div><div><br /></div><div><i><span style="color: #93c47d; font-family: courier; font-size: x-small;">[4]</span></i><a href="https://www.bbc.com/mundo/noticias-52441662"><i>https://www.bbc.com/mundo/noticias-52441662</i></a></div><div><br /></div><div><i><span style="color: #93c47d; font-family: courier; font-size: x-small;">[5]</span></i><i><a href="https://www.psicologosmadridcapital.com/blog/importancia-tener-amigos/">https://www.psicologosmadridcapital.com/blog/importancia-tener-amigos/</a></i></div><div><br /></div><div><i><span style="color: #93c47d; font-family: courier; font-size: x-small;">[6]</span></i><i><a href="https://cadenaser.com/programa/2016/02/26/a_vivir_que_son_dos_dias/1456509253_546670.html">https://cadenaser.com/programa/2016/02/26/a_vivir_que_son_dos_dias/1456509253_546670.html</a></i></div>Andreu Arbó Trabadohttp://www.blogger.com/profile/13204588034555870731noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3302746537697434223.post-8194474022715650312021-01-30T17:14:00.013+01:002021-01-30T17:14:00.422+01:00Una història infinita<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnC0c-szGmDkpJdnnnrMJL40EjM7GIRptXe_WrTvToEVFXWkGy0QXK8KwXPwbSHLWe8YI7hRwuux9saecDI1-crQd4fbxZSkUFTHWkcEBS3pV6PAxA75pQhteBlnWOkBhFGlq-izlBAeXl/s4493/176958_a_1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="4493" height="99" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnC0c-szGmDkpJdnnnrMJL40EjM7GIRptXe_WrTvToEVFXWkGy0QXK8KwXPwbSHLWe8YI7hRwuux9saecDI1-crQd4fbxZSkUFTHWkcEBS3pV6PAxA75pQhteBlnWOkBhFGlq-izlBAeXl/w625-h99/176958_a_1.jpg" width="625" /></a></div><b style="color: #351c75; font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><b style="color: #351c75; font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Fa molts i molts anys es va forjar una llegenda a l'antic Egipte. Hi havia un escriba anomenat Nitefi, el típic científic: reflexiu, molt curós amb l'observació i la presa de dades, i sempre volent explicar el perquè de tot plegat.</b></div><div style="text-align: justify;"><b style="color: #351c75; font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><span face="arial, helvetica, sans-serif" style="color: #351c75;"><b>Es despertava ben aviat cada dia, molt abans que el déu Ra sortís molt a prop de l'est. I cada dia, quan Ra sortia, Nitefi marcava on arribava la seva ombra al terra. I, cada dia feia el mateix, dia rere dia deixava ben marcada la llargada de la seva ombra.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span face="arial, helvetica, sans-serif" style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span face="arial, helvetica, sans-serif" style="color: #351c75;"><b>Obsessionat amb el déu del Sol, Nitefi observava que com més alt estava Ra, més curta era la seva ombra. I viceversa, com més baix estava el déu, la seva ombra més allargada era.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span face="arial, helvetica, sans-serif" style="color: #351c75;"><b> </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span face="arial, helvetica, sans-serif" style="color: #351c75;"><b>I el déu solar feia el mateix quotidianament: pujar i baixar. Així doncs, la seva ombra se seguia escurçant i allargant respectivament.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span face="arial, helvetica, sans-serif" style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span face="arial, helvetica, sans-serif" style="color: #351c75;"><b>L'observació i la reflexió van portar a en Nitefi a deduir que després d'una pujada i just abans d'una baixada hi havia un punt especial, i el va anomenar màxim. Amb la seva ombra va veure el contrari, després d'escurçar-se i just abans d'iniciar l'allargament, hi havia un punt on la seva ombra era la més petita, i el va anomenar mínim.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span face="arial, helvetica, sans-serif" style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span face="arial, helvetica, sans-serif" style="color: #351c75;"><b>Però Nitefi, incansable de pensar, reflexionar i deduir el perquè de tot plegat, va seguir observant el déu Ra i examinant la trajectòria que feia cada dia des de l’albada fins la posta del Sol. L'experiment d'apuntar la llargada de l’ombra just quan Ra sortia a prop de l'est el va portar a una descoberta majestuosa.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span face="arial, helvetica, sans-serif" style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span face="arial, helvetica, sans-serif" style="color: #351c75;"><b>Després d'uns 365 dies repetint el procés sense descans, de tenir 365 dades de forma precisa, va obtenir un dibuix molt especial: un llaç, que unia l’inici amb final. Un dibuix on dues corbes circulars tancades s'unien en un únic punt; una figura que si la resseguies semblava que mai s'acabava, una figura com el Sol: que mai s'acabarà. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span face="arial, helvetica, sans-serif" style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span face="arial, helvetica, sans-serif" style="color: #351c75;"><b>Aquest llaç marcava la vida del déu Ra, marcava quelcom que mai s'acabava. I a aquesta imatge la va anomenar Infinit.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; color: #351c75; font-family: arial, helvetica, sans-serif; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDIHS2x33yKKKdwhapI5SV1rZrQ9SK1X7xihTH5j_wPA6a6DpXUzfrOEnrCXBqGL4OALjZT_IgZoFP47_wxwReF3Ko5EJPH8xvdRTBPRy7olF1gTw7Sj72wZxyRN0msC6xzzgIlZB_9-nm/s725/Sun-Infinity.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="725" data-original-width="600" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDIHS2x33yKKKdwhapI5SV1rZrQ9SK1X7xihTH5j_wPA6a6DpXUzfrOEnrCXBqGL4OALjZT_IgZoFP47_wxwReF3Ko5EJPH8xvdRTBPRy7olF1gTw7Sj72wZxyRN0msC6xzzgIlZB_9-nm/s320/Sun-Infinity.jpg" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://matematiquemos.blogspot.com/2014/09/la-lemniscata-de-bernoulli.html"><span style="color: #2b00fe; font-family: times; font-size: x-small;"><i>http://matematiquemos.blogspot.com/2014/09/la-lemniscata-de-bernoulli.html</i></span></a></div><b style="color: #351c75; font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><span face="arial, helvetica, sans-serif" style="color: #351c75;"><b>Avui dia, tots fem servir aquest símbol per marcar l’infinit d’alguna cosa. Cada cop que el fem servir, recordem que allò que relacionem amb el símbol infinit seguirà com la vida del déu Solar, sortir i amagar-se de forma perpètua i incansable; recordem també la tasca essencial d’un bon científic: observar, prendre mesures, reflexionar, extreure conclusions de forma objectiva i regalar aquestes conclusions a tota la humanitat. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span face="arial, helvetica, sans-serif" style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span face="arial, helvetica, sans-serif" style="color: #351c75;"><b>Aquesta és la història infinita, la història dels científics: regalar el saber a tota la humanitat. </b></span></div><div style="text-align: justify;">
<br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglet9haSvs8ZTMKYEshL1lsf7uQaT8Q7-sHGNieMMc_CMnaeyX8Qyutv4J2IROGAx7EMnPNFph2FyBE_Ja0hT_fphwAa26PMvcA9cDEZgZ0zwznaXjFJUvAfKp29gv1ij3cU7Yp3peXJUE/s1162/maxresdefault.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="328" data-original-width="1162" height="176" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglet9haSvs8ZTMKYEshL1lsf7uQaT8Q7-sHGNieMMc_CMnaeyX8Qyutv4J2IROGAx7EMnPNFph2FyBE_Ja0hT_fphwAa26PMvcA9cDEZgZ0zwznaXjFJUvAfKp29gv1ij3cU7Yp3peXJUE/w625-h176/maxresdefault.jpg" width="625" /></a></div>
<div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
</div>
</div>
</div>
</div>
<div>
<hr />
</div>
Conte fictici del símbol de l'infinit. <br />
<hr />
Andreu Arbó Trabadohttp://www.blogger.com/profile/13204588034555870731noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3302746537697434223.post-28356071276572588922021-01-08T17:14:00.019+01:002021-01-08T17:14:01.757+01:00Cada cop hi ha més idiotes<div style="text-align: justify;"><b style="color: #351c75;">La paraula grega de la qual prové «idiota» significa «privat» i indicava que el govern no és tasca de pocs. Els grecs, d'on prové el concepte que tenim actualment de democràcia, no comprenien com alguns no s'immiscien en els assumptes generals, amb els temes del municipi, amb la millora de l'estat... Així doncs, aplicaven el qualificatiu «idiota» a aquells que només es preocupaven dels seus propis assumptes.</b></div><div style="text-align: justify;"><b style="color: #351c75;"><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Dit d'una altra manera, l'inici de la democràcia ja veia que era necessari que tothom, tota la població, havia de preocupar-se del benestar comú, i per tant, aquells que no ho feien eren «idiotes».</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Cada dia veig més «idiotes» al meu voltant, i ho dic, en gran part, amb el concepte antic de la paraula. I no només dels joves, que és quelcom habitual de queixar-se; ho veig amb gent gran, gent que només es preocupa del seu propi benestar egoista.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>I puc ficar milers d'exemples:</b></span></div><div style="text-align: justify;"><ul><li><b><span style="color: #674ea7;">M'he adonat que el reciclatge és una costum poc estesa, conec més gent que no recicla que no pas que sí que ho faci. No pensen en el mal que es fa al no reciclar, i s'escuden amb frases com «tot i reciclar bé, al final les empreses només aprofiten un petit percentatge», quan això és fals.</span></b></li><li><b><span style="color: #741b47;">Distanciament social, mascareta ben ficada arreu... son prevencions de la pandèmia que veig saltar-se a posta a la majoria de la població. Vas pel carrer i veus persones fumant o parlant per telèfon sense mascareta. Grups de persones (no de la mateixa família) molt a prop i amb la mascareta sense ficar-se de forma adient o sense ella directament. Vas a comprar, i la gent porta la mascareta per sota el nas. Al gimnàs la gent li molesta la mascareta també... A tots ells: us molestaria més que us intubessin?!</span></b></li><li><b><span style="color: #0b5394;">La política i els seus partits. Tot és política, però si ens centrem en el que és assolir entrar al govern, ho has de fer en un partit polític. I la majoria de població està amb una desafecció incrustada a tot aquest muntatge. I és normal, molts partits i polítics són egoistes arrogants que s'han beneficiat a ells mateixos i no pas a la població. Per assolir una posició en algun partit polític, en la majoria de casos, has hagut de posar per sobre els teus interessos i no els col·lectius (això o ser una persona que aporti "popularitat" al partit).</span></b></li></ul></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><b><span style="color: #073763;">No segueixo posant exemples, però podria parlar dels que van al metge sense tenir mals urgents, els que tenen gossos i no recullen els excrements, els que agafen el cotxe per recórrer pocs metres, els que no tenen empatia quan contesten una persona, els que no compren els bitllets de tren...</span></b></div><div style="text-align: justify;"><b><span style="color: #073763;"><br /></span></b></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #073763;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><b>Una societat no pot millorar si està plena d'idiotes. Hem de modificar l'educació arrogant que està estesa arreu de la nostra societat actual. I no parlo només de l'educació com a "escola", sinó de la família, del veïnatge i, sí, també, de l'escola. Hem de fer créixer al nostre jovent conscient que tots formem part d'un mateix col·lectiu, i que hem de mirar més enllà del nostre melic. Hem d'allunyar al futur de la societat de l'idiotisme...</b></span><br /></span><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="200" data-original-width="200" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7Ru47tohLeB9npabq_kBlYSpsyoOhyNj_a3fEFxcIPsou4A3pFyEMko-gRpqClLWRy6UT5kKkNjIlr26E5XUt77636XkoOXyzgU_Yh2p2v-6ecBgDJNMeIalsuJfixz4aUIJ21t9JgB2X/w400-h400/33100-200.png" width="400" /></span></div><i><div style="text-align: center;"><i><span style="font-family: times; font-size: xx-small;"><a href="https://thenounproject.com/term/community-management/33100/">https://thenounproject.com/term/community-management/33100/</a></span></i></div></i><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<hr />
Andreu Arbó Trabadohttp://www.blogger.com/profile/13204588034555870731noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3302746537697434223.post-51823425908085962042021-01-05T17:14:00.047+01:002021-01-05T17:14:00.908+01:00La nit de Reis (DOLORS MONSERDÀ I VIDAL)<div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>Dins d'un piset xic i pobre</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>que hi ha a peu pla d'un terrat,</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>treballa una pobra dona,</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>treballa sense parar.</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75; font-size: xx-small;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>Si algun cop minven ses forces,</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>no desmaia, no, que sap</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>que al mirar a sa filleta,</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>les tornarà a recobrar.</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>Diuen tots quants la coneixen</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>que hermosa ha estat sens igual:</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>avui d'aquella hermosura</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>sols per record li han quedat,</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>unes trenes ondejades,</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>negres, sedoses, brillants,</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>que, a l'estendre's damunt d'ella</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>a besar ses plantes van.</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>La nit de Reis n'és vinguda,</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>i sembla que amb més afany,</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>treballa la pobra mare,</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>tot mirant-se el seu infant.</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #351c75;">-</span><span style="color: #741b47;">Mareta</span><span style="color: #351c75;"> - li diu la nina-</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">fiqueu-me al llit, que és prou tard,</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">i tinc por vindran los Reis</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">i encara no hi hauré anat.</span></b></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75; font-size: xx-small;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #134f5c;">-Qui sap si vindran, filleta!</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #134f5c;">lo nostre pis, és tan alt!</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">-Prou, com que baixen del cel,</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">ja els hi ve bé de passar!</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">I a fe mare que els espero</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">amb gran desig aquest any.</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">Vull que em portin una nina</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">com aquella que hi ha a baix!</span></b></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75; font-size: xx-small;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #351c75;">-</span><span style="color: #134f5c;">Les nines, són per les nenes</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #134f5c;">que ja res falta els hi fa;</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #134f5c;">tu fill meu, que estàs descalça</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #134f5c;">los hi tens que demanar</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #134f5c;">que et portin sabates noves.</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">-Ai, mare, no em feu plorar!</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">ja n'estic aconhortada</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">de caminar a peu descalç,</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">de portar robeta vella,</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">de morir-me treballant;</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">però que em duguin la nina</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">que jo sempre he demanat!</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">Des de l'any que van portar-la</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">a la nena que està a baix,</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">jo hi he pensat cada dia,</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">jo de nit l'he somniat.</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">Ai, mare, i que n'és d'hermosa!</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">i que bonica que va!</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">Té una careta tan fina,</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">que sembla de setí blanc,</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">té una boqueta petita,</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">que fins dentetes hi ha!</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">Obre els ulls quan està dreta,</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">i, per dormir, els té tancats,</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">té uns cabellets com de seda</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">i els té rossos i rissats,</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">porta lo vestit amb róssec</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">i amb serrells i farbalans,</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">i fins mitges i polaques,</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">i fins sombrero, i fins guants!</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">Jo en vull una com aquella,</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">que tot l'any l'he demanat!</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">puix si demà quan me llevi,</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">la nina no haig de trobar,</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">com que de nit la somnio,</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">la toco i la duc a braç,</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">pregaré a Déu que al dormir-me</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #741b47;">mai me torne a despertar!</span></b></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>Un gran crit llancí la mare,</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>del fons del cor arrencat,</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>i agafant a sa filleta</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>i estrenyent-la amb fort abraç:</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #134f5c; font-size: xx-small;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #134f5c;">-Vés-te'n al llit, amor meva</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #134f5c;">li digué amb febrós afany,</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #134f5c;">vés, mes a Déu no demanis</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #134f5c;">que no et vulla despertar,</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #134f5c;">que la nina que tu esperes,</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span style="color: #134f5c;">com la desitges tindràs.</span></b></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>Quan tot just lo dia apunta,</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>ja la nena s'ha llevat;</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>plora i riu i salta i brinca,</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>i el que li passa no sap.</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>Li han portada aquella nina</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>que ella tant ha demanat:</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>li han portada i té la cara</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>que sembla de setí blanc,</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>té una boqueta petita</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>que fins dentetes hi ha!</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>porta vestidet amb róssec</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>i amb serrells i farbalans,</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>i fins mitges i polaques,</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>i fins sombrero; i fins guants!</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>Res li manca, res li manca</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>de quant ella ha demanat;</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>sols li falten a la mare,</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>les trenes negres, brillants,</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>que fins a terra arribaven,</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>que hermosejaven son cap,</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #351c75;"><b>que entre mig de sa pobresa</b></span></div><div style="text-align: justify;"><div style="text-align: center;"><b style="color: #351c75;">les havia tant guardat!.</b></div>
<div style="text-align: center;"><br /></div></div>
<div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
</div>
</div>
</div>
</div>
<div>
<hr style="text-align: center;" />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuMaAGfeFRPYklkSbhLPaSgj7KVS1lD48P6o0FJmQ1gjlNo0cfd6HubbtZ-IDP47IUsE98U9Ay5_bUqH0KMf5z98Y4MoUT1gPlTNbOiy6lWQIM-9s7Xtjvpsq4ysHZN1iOYLy4L5mAYynv/s1756/girl-in-white-and-purple-sleeveless-dress-playing-red-and-white-toy-car-at-daytime.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="536" data-original-width="1756" height="122" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuMaAGfeFRPYklkSbhLPaSgj7KVS1lD48P6o0FJmQ1gjlNo0cfd6HubbtZ-IDP47IUsE98U9Ay5_bUqH0KMf5z98Y4MoUT1gPlTNbOiy6lWQIM-9s7Xtjvpsq4ysHZN1iOYLy4L5mAYynv/w400-h122/girl-in-white-and-purple-sleeveless-dress-playing-red-and-white-toy-car-at-daytime.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: times; font-size: xx-small;"><i>https://www.pikrepo.com/search?q=girls+toys</i></span></div>
<hr style="text-align: center;" />
Andreu Arbó Trabadohttp://www.blogger.com/profile/13204588034555870731noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3302746537697434223.post-51667832750602237752020-12-14T17:14:00.003+01:002020-12-14T17:14:00.261+01:00Què són les matemàtiques? O millor encara: què no són?<div style="text-align: justify;">Dirigeix-te per llegir-lo des de la font oficial: https://impulseducacio.org/2020/12/14/laprenentatge-de-les-matematiques-anem-restant/</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Fa molt de temps que les proves internacionals que avaluen els sistemes educatius dels països donen uns resultats poc esperançadors de l’evolució competencial en matemàtiques i ciències – tecnologia en el nostre país (els últims resultats, els de les proves TIMSS).</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Alguns responen a aquests mals resultats amb frases semblants a “els ítems que avaluen aquestes proves no coincideixen amb els nostres objectius”. Estaria en part d’acord amb aquestes afirmacions si no fos que les proves que demostren aquest declivi de la competència matemàtica i cientificotecnològica són múltiples; i a més, seguim pagant per fer aquestes proves i obtenir els seus resultats.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>A més, és contradictori que en el període en el qual el nostre país inverteix més recursos en l’educació primària i secundària tinguem resultats més dolents. No estic dient que no manquin recursos, sinó que aquest petit detall ens dona la idea que els recursos no són el factor essencial del problema en matemàtiques, ciències o tecnologia.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Centrem-nos en l’educació de les matemàtiques. I per fer-ho, preguntem-nos què són les matemàtiques? O millor encara: què no són? Doncs no són tan sols un esforç per memoritzar algoritmes i procediments de resolució.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>En l’actualitat molts dels docents s’han centrat a “preparar” l’alumnat per a aprovar i saber resoldre les proves oficials. Però aquest aspecte, en el fons, és una educació procedimental; és a dir, si l’alumnat ha après a fer perfectament cert tipus de proves matemàtiques, qualsevol petita variació d’aquestes durà l’alumnat a perdre’s i no comprendre el que han de fer. En contraposició, si ensenyem matemàtiques, tots els aspectes relacionats amb aquest saber seran accessibles.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Un altre aspecte més greu és l’error de confondre “competències bàsiques de matemàtiques” per “utilitarisme pur i dur” o “matemàtiques de la ‘vida real’”.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Cal que siguin “reals” els exercicis i problemes que els donem als nostres joves? Doncs sí, si pot ser és millor que sí per contextualitzar el seu aprenentatge. Però no podem oblidar-nos de la part de pensament abstracte i pur de les matemàtiques perquè si ens oblidem d’aquest punt, tornarà a passar el mateix que he comentat en el paràgraf anterior.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b> </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Fixem-nos en els concursos de matemàtiques creats per matemàtics (com Les Cangur), la majoria d’exercicis són de pensament pur; no són, per exemple, del tipus “què podem trobar quan anem a comprar…?” Reitero, doncs, que no podem confondre les competències bàsiques amb l’“utilitarisme” o les “matemàtiques de la vida real”; i aquesta confusió està molt arrelada.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Un altre punt erroni que cometem els docents actuals és la trivialització. Dit d’una altra manera, de fer trivials les matemàtiques, allunyar-nos dels aspectes que a l’alumnat els costa adquirir fent-los fàcils. Però les matemàtiques no ho són de trivials; per comprendre-les cal fer un esforç voluntari i una dedicació conscient.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Per posar un exemple, l’alumnat de secundària quan els dius “això és una equació de segon grau”, la majoria sap que ha de fer servir “la fórmula de les equacions de segon grau” per resoldre-la. Però sap què vol dir resoldre-la? Saben que l’han de fer servir sense que els ho indiquem? Saben comprendre d’on ha sortit aquella fórmula?</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>També cal parlar de la desafecció que té la societat a les matemàtiques. La por i l’aversió que hi ha instaurada a tot el nostre món passa de generació en generació.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Aquest punt és clau, perquè molts docents que intenten guiar l’aprenentatge matemàtic dels joves no estan motivats, no els agrada, no comprenen o fins i tot refusen les matemàtiques pures. Com pot un alumne ser competent en matemàtica si el seu “coach educatiu” té mancances com les citades?</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>I aquí rau un altre aspecte del problema: creiem que un bon docent de matemàtiques és el que sap fer les matemàtiques del currículum educatiu, i no és així; cal molt més. Per resumir-ho molt breument, un bon docent ha de tenir coneixements superiors als que ha d’impartir, saber respondre totes les preguntes o saber trobar les respostes; tenir afinitat amb el seu alumnat, saber-lo motivar, mostrar empatia o saber fer un ús adequat dels seus coneixements pedagògics; tenir un ventall ample de metodologies per a assolir uns mateixos coneixements i conceptes amb la finalitat de personalitzar l’aprenentatge; diversificar les eines d’avaluació i no solament tenir exàmens per avaluar el seu alumnat, o no solament fer projectes.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>“Un bon docent ha de tenir coneixements superiors als que ha d’impartir, tenir afinitat amb el seu alumnat, saber-lo motivar”</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>És increïble veure com molts docents que imparteixen matemàtiques, en la seva etapa educativa universitària deien sense el més mínim rubor que “odiaven” les matemàtiques.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Finalment hem de plantejar-nos si el currículum de matemàtiques és assumible o no. Fixem-nos que el currículum educatiu és el mateix des de fa molt de temps; coincideix amb el dels nostres pares, o més ben dit, és com el que s’impartia a BUP i COU. Però tenim el mateix alumnat? La societat té les mateixes circumstàncies fora de l’escola que abans? És clar que no, i això fa que la majoria dels docents no arribi a treballar el currículum previst en cap dels cursos.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>El més clàssic és acabar la secundària i no haver fet ni probabilitat, ni estadística, ni combinatòria; però el no compliment del currículum va molt més enllà del “no haver fet”; amb prou feines l’adquisició dels coneixements està consolidada des de la primària. L’alumnat actual fora de l’aula té unes prioritats o necessitats que afavoreixen altres currículums o competències; en canvi, aquestes noves exigències fan que l’alumnat no dediqui el temps de treball de consolidació o de comprensió necessari per fer front a les mancances de l’àmbit matemàtic. És important que els docents fem una reflexió després d’una classe; hem de poder fer-ho per tal d’adaptar la seqüenciació a la realitat, poder preparar les noves classes, saber quins punts alterar, en quins aprofundir, quins reiterar… Però el nostre alumnat, de forma genèrica, té aquest temps? Pot l’alumnat aturar-se fora del centre a revisar tot el que ha fet a les diferents classes i preguntar-se què no ha comprès, què té assimilat i què no i fer exercicis per consolidar aquells aspectes procedimentals? La resposta és clara: l’alumnat ni té el temps, i molts cops, ni les ganes.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>“És important que els docents fem una reflexió després d’una classe; hem de poder fer-ho per tal d’adaptar la seqüenciació a la realitat, poder preparar les noves classes, saber quins punts alterar, en quins aprofundir, quins reiterar…”</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Això vol dir que hem d’assumir no fer el currículum? No! Ni de bon tros! Recordem que el currículum és una eina democratitzadora de l’educació, tenir-lo ens assenyala què podem demanar a tota la societat per igual, ens permet saber quin camí hem de seguir per fer créixer els aspectes intel·lectuals del nostre alumnat, ens ajuda a procurar les mateixes metes per a tothom. Però com veiem, el tarannà de la societat ha canviat, així doncs, el currículum ha de veure’s modificat i no només amb els aspectes metodològics, cosa que ja s’ha intentat de fer amb l’aprenentatge competencial malgrat que -com ja hem dit- no s’està fent una interpretació idònia del que és un aprenentatge competencial. La modificació del currículum ha d’afectar també els continguts (o com està prescrit en el currículum català, els “continguts clau”), i segurament amb el repartiment d’hores de les assignatures.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>En conclusió, el declivi de la competència matemàtica (i també la cientificotecnològica) és un problema greu que no s’aborda amb prou esforç ni ganes. En aquest article he intentat ser breu i concís, però caldria un estudi profund i voluntariós, sense por a prendre mesures fermes, pel bé del nostre jovent i del seu futur.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Sis punts clau que caldria considerar</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Ensenyar matemàtiques: si ensenyem matemàtiques els alumnes sabran fer proves; si ensenyem a fer proves, no sabran matemàtiques.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Les competències bàsiques no són nocions bàsiques del dia a dia.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Les matemàtiques no són trivials: cal apostar per fer un esforç de comprensió de les matemàtiques pures.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>La desafecció de les matemàtiques per part d’alguns docents s’ha de compensar amb professors als quals agradin les matemàtiques i ho facin notar. També que siguin empàtics amb els alumnes.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Modificació dràstica del currículum: cal canviar els objectius d’aprenentatge perquè l’alumnat ha canviat, com ho ha fet la societat. I també cal ampliar el temps assignat a aquesta matèria perquè fora dels centres educatius no n’hi dedicaran gaire.</b></span></div>
<hr />
Andreu Arbó Trabadohttp://www.blogger.com/profile/13204588034555870731noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3302746537697434223.post-55004573330217198962020-12-11T17:14:00.002+01:002020-12-11T17:14:01.830+01:00La proporció àuria <div style="text-align: justify;"><b>Descarrega'l en pdf: </b></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><a href="https://drive.google.com/file/d/1smj52geWML6zUdaY7gOpq3oIbp-TjQqo/view?usp=sharing">https://drive.google.com/file/d/1smj52geWML6zUdaY7gOpq3oIbp-TjQqo/view?usp=sharing</a></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Introducció</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>La raó Àuria, secció Àuria, proporció d’Or o Divina Proporció és la relació que dos segments tenen.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>La secció Àuria o proporció d’Or ens permet definir superfícies harmòniques utilitzant la longitud i l’altura de la superfície inicial. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Aquest nombre, que ara definirem, el podem trobar a molts patrons d’infinitat en la natura (repeticions cada cop més petits). </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgibRgRobDynsPz9uoW8HRYUEH3tW83qTEk6xBnpzfcvviggvjqzUu83c-pWeTN54_H2glpuRY-hvr6Fd9Daw7ixZ6uRuCWNjlaFJbnBOv1jths6GlBR5m1bjpn1VXXCPMWA912Rgw8ZfuF/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="269" data-original-width="315" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgibRgRobDynsPz9uoW8HRYUEH3tW83qTEk6xBnpzfcvviggvjqzUu83c-pWeTN54_H2glpuRY-hvr6Fd9Daw7ixZ6uRuCWNjlaFJbnBOv1jths6GlBR5m1bjpn1VXXCPMWA912Rgw8ZfuF/" width="281" /></a></div></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>La proporció Àuria és un nombre irracional; igual que el nombre π, e, √2... És representa per δ i és igual a (1+√5)/2 (tot seguit veurem la demostració)( δ=(1+√5)/2).</b></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Existeixen moltes figures d’”Or”. Les més conegudes són:</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><span style="white-space: pre;"> </span>Els rectangles d’”Or”: els seus costats guarden la proporció Àuria.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><span style="white-space: pre;"> </span>El pentàgon i el l’estrella Àuria: les seves diagonals tenen la proporció divina.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b> L’espiral d’”Or”: Construïda gracies a una successió infinita de rectangles d’”Or”. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZuK1uBhp8t8rv_0YlAiOgveVj6mGu20oTP14tvdyf_KPc6jdqP6n884-AgDMJ4sKVn6pr_HsMYAxiGpqPYk4Htjy29arG1RYnN5P5HupJtmhOpCns2rS5aP4A5FNhQ0CNX798MQ70qPCl/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="245" data-original-width="326" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZuK1uBhp8t8rv_0YlAiOgveVj6mGu20oTP14tvdyf_KPc6jdqP6n884-AgDMJ4sKVn6pr_HsMYAxiGpqPYk4Htjy29arG1RYnN5P5HupJtmhOpCns2rS5aP4A5FNhQ0CNX798MQ70qPCl/" width="319" /></a></div><br /><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b><span style="color: #0070c0; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Exercicis previs <o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="line-height: 150%; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><b><span style="color: #0070c0; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;">1.<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-weight: normal; line-height: normal;"> </span></span></b><!--[endif]--><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">Què son els nombres irracionals? Quins
altres conjunts coneixem de nombres? (Explica’ls i posa exemples).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;"> </span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 150%; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><b><span style="color: #0070c0; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;">2.<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-weight: normal; line-height: normal;"> </span></span></b><!--[endif]--><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">Què és una proporció? <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;"> </span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 150%; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><b><span style="color: #0070c0; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;">3.<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-weight: normal; line-height: normal;"> </span></span></b><!--[endif]--><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">Posa un exemple entre dos entitats amb
proporcionalitat directa i dues amb proporcionalitat indirecta.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;"> </span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 150%; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><b><span style="color: #0070c0; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;">4.<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-weight: normal; line-height: normal;"> </span></span></b><!--[endif]--><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">Agafa els següents objectes i mesura el
costat llarg i el curt, i fes la divisió del costat llarg entre el petit <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;"> </span></p>
<table border="1" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableLightShadingAccent1" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-bottom-alt: solid #5B9BD5 1.0pt; mso-border-bottom-themecolor: accent1; mso-border-top-alt: solid #5B9BD5 1.0pt; mso-border-top-themecolor: accent1; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184; width: 621px;">
<tbody><tr>
<td style="border-bottom: solid #5B9BD5 1.0pt; border-left: none; border-right: none; border-top: solid #5B9BD5 1.0pt; mso-border-bottom-themecolor: accent1; mso-border-top-themecolor: accent1; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 125.9pt;" valign="top" width="168">
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; mso-add-space: auto; mso-yfti-cnfc: 5; text-align: justify;"><b><span style="color: #2e74b5; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast; mso-themecolor: accent1; mso-themeshade: 191;">Objecte<o:p></o:p></span></b></p>
</td>
<td style="border-bottom: solid #5B9BD5 1.0pt; border-left: none; border-right: none; border-top: solid #5B9BD5 1.0pt; mso-border-bottom-themecolor: accent1; mso-border-top-themecolor: accent1; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 99.2pt;" valign="top" width="132">
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; mso-add-space: auto; mso-yfti-cnfc: 1; text-align: justify;"><b><span style="color: #2e74b5; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast; mso-themecolor: accent1; mso-themeshade: 191;">Costat llarg<o:p></o:p></span></b></p>
</td>
<td style="border-bottom: solid #5B9BD5 1.0pt; border-left: none; border-right: none; border-top: solid #5B9BD5 1.0pt; mso-border-bottom-themecolor: accent1; mso-border-top-themecolor: accent1; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 99.25pt;" valign="top" width="132">
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; mso-add-space: auto; mso-yfti-cnfc: 1; text-align: justify;"><b><span style="color: #2e74b5; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast; mso-themecolor: accent1; mso-themeshade: 191;">Costat petit<o:p></o:p></span></b></p>
</td>
<td style="border-bottom: solid #5B9BD5 1.0pt; border-left: none; border-right: none; border-top: solid #5B9BD5 1.0pt; mso-border-bottom-themecolor: accent1; mso-border-top-themecolor: accent1; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 5.0cm;" valign="top" width="189">
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; mso-add-space: auto; mso-yfti-cnfc: 1; text-align: justify;"><b><span style="color: #2e74b5; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast; mso-themecolor: accent1; mso-themeshade: 191;">Divisió </span></b><span style="color: #2e74b5; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast; mso-themecolor: accent1; mso-themeshade: 191;">(proporció)<b><o:p></o:p></b></span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="background: #D6E6F4; border: none; mso-background-themecolor: accent1; mso-background-themetint: 63; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 125.9pt;" valign="top" width="168">
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; mso-add-space: auto; mso-yfti-cnfc: 68; text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">DNI<o:p></o:p></span></b></p>
</td>
<td style="background: #D6E6F4; border: none; mso-background-themecolor: accent1; mso-background-themetint: 63; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 99.2pt;" valign="top" width="132">
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; mso-add-space: auto; mso-yfti-cnfc: 64; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">8,6cm<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="background: #D6E6F4; border: none; mso-background-themecolor: accent1; mso-background-themetint: 63; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 99.25pt;" valign="top" width="132">
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; mso-add-space: auto; mso-yfti-cnfc: 64; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">5,4cm<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="background: #D6E6F4; border: none; mso-background-themecolor: accent1; mso-background-themetint: 63; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 5.0cm;" valign="top" width="189">
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; mso-add-space: auto; mso-yfti-cnfc: 64; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">8,6/5,4=1,59<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border: none; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 125.9pt;" valign="top" width="168">
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; mso-add-space: auto; mso-yfti-cnfc: 4; text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">DinA4<o:p></o:p></span></b></p>
</td>
<td style="border: none; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 99.2pt;" valign="top" width="132">
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;"> </span></p>
</td>
<td style="border: none; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 99.25pt;" valign="top" width="132">
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;"> </span></p>
</td>
<td style="border: none; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 5.0cm;" valign="top" width="189">
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;"> </span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="background: #D6E6F4; border: none; mso-background-themecolor: accent1; mso-background-themetint: 63; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 125.9pt;" valign="top" width="168">
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; mso-add-space: auto; mso-yfti-cnfc: 68; text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">Targeta de crèdit<o:p></o:p></span></b></p>
</td>
<td style="background: #D6E6F4; border: none; mso-background-themecolor: accent1; mso-background-themetint: 63; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 99.2pt;" valign="top" width="132">
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; mso-add-space: auto; mso-yfti-cnfc: 64; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;"> </span></p>
</td>
<td style="background: #D6E6F4; border: none; mso-background-themecolor: accent1; mso-background-themetint: 63; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 99.25pt;" valign="top" width="132">
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; mso-add-space: auto; mso-yfti-cnfc: 64; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;"> </span></p>
</td>
<td style="background: #D6E6F4; border: none; mso-background-themecolor: accent1; mso-background-themetint: 63; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 5.0cm;" valign="top" width="189">
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; mso-add-space: auto; mso-yfti-cnfc: 64; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;"> </span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border: none; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 125.9pt;" valign="top" width="168">
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; mso-add-space: auto; mso-yfti-cnfc: 4; text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">Mòbil<o:p></o:p></span></b></p>
</td>
<td style="border: none; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 99.2pt;" valign="top" width="132">
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;"> </span></p>
</td>
<td style="border: none; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 99.25pt;" valign="top" width="132">
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;"> </span></p>
</td>
<td style="border: none; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 5.0cm;" valign="top" width="189">
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;"> </span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="background: #D6E6F4; border-bottom: solid #5B9BD5 1.0pt; border: none; mso-background-themecolor: accent1; mso-background-themetint: 63; mso-border-bottom-themecolor: accent1; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 125.9pt;" valign="top" width="168">
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; mso-add-space: auto; mso-yfti-cnfc: 68; text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">La teva altura i
la distància entre el teu melic al peu.<o:p></o:p></span></b></p>
</td>
<td style="background: #D6E6F4; border-bottom: solid #5B9BD5 1.0pt; border: none; mso-background-themecolor: accent1; mso-background-themetint: 63; mso-border-bottom-themecolor: accent1; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 99.2pt;" valign="top" width="132">
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; mso-add-space: auto; mso-yfti-cnfc: 64; text-align: justify;"><span style="color: #2e74b5; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast; mso-themecolor: accent1; mso-themeshade: 191;"> </span></p>
</td>
<td style="background: #D6E6F4; border-bottom: solid #5B9BD5 1.0pt; border: none; mso-background-themecolor: accent1; mso-background-themetint: 63; mso-border-bottom-themecolor: accent1; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 99.25pt;" valign="top" width="132">
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; mso-add-space: auto; mso-yfti-cnfc: 64; text-align: justify;"><span style="color: #2e74b5; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast; mso-themecolor: accent1; mso-themeshade: 191;"> </span></p>
</td>
<td style="background: #D6E6F4; border-bottom: solid #5B9BD5 1.0pt; border: none; mso-background-themecolor: accent1; mso-background-themetint: 63; mso-border-bottom-themecolor: accent1; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 5.0cm;" valign="top" width="189">
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; mso-add-space: auto; mso-yfti-cnfc: 64; text-align: justify;"><span style="color: #2e74b5; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast; mso-themecolor: accent1; mso-themeshade: 191;"> </span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;"> </span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">Observa que totes elles son al voltant del
1,6. Creus que hi ha algun motiu? <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;"> </span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="line-height: 150%; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><b><span style="color: #0070c0; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: Arial;">5.<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-weight: normal; line-height: normal;"> </span></span></b><!--[endif]--><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">Al pròxim full hi ha una petita
demostració. Explica el que es fa en cada pas, i el per què és pot fer (cada
pas està separat per una fletxa, </span><!--[if gte msEquation 12]><m:oMath><i
style='mso-bidi-font-style:normal'><span style='font-size:14.0pt;mso-bidi-font-size:
11.0pt;line-height:150%;font-family:"Cambria Math","serif";mso-fareast-font-family:
"Times New Roman";mso-fareast-theme-font:minor-fareast;mso-bidi-font-family:
Arial;mso-ansi-language:CA'><m:r>→</m:r></span></i></m:oMath><![endif]--><!--[if !msEquation]--><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-fareast-theme-font: minor-fareast; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-text-raise: -4.5pt; position: relative; top: 4.5pt;"><v:shapetype coordsize="21600,21600" filled="f" id="_x0000_t75" o:preferrelative="t" o:spt="75" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" stroked="f">
<v:stroke joinstyle="miter">
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0">
<v:f eqn="sum @0 1 0">
<v:f eqn="sum 0 0 @1">
<v:f eqn="prod @2 1 2">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @0 0 1">
<v:f eqn="prod @6 1 2">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="sum @8 21600 0">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @10 21600 0">
</v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:formulas>
<v:path gradientshapeok="t" o:connecttype="rect" o:extrusionok="f">
<o:lock aspectratio="t" v:ext="edit">
</o:lock></v:path></v:stroke></v:shapetype><v:shape id="_x0000_i1025" style="height: 18pt; width: 12pt;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata chromakey="white" o:title="" src="file:///C:\Users\ARB~1\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image001.png">
</v:imagedata></v:shape></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">).<o:p></o:p></span></p>
<b><span style="color: #0070c0; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;"><br clear="all" style="mso-special-character: line-break; page-break-before: always;" />
</span></b>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b><span style="color: #0070c0; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;"> </span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b><span style="color: #0070c0; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;"> </span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b><span style="color: #0070c0; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">Com definir la proporció Àuria en termes de geometria
plana?</span></b><b><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;"><o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">Bé, des de l’antiga Grècia, la proporció
d’Or s’ha pogut definir geomètricament amb el següent enunciat: <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><v:shape alt="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/65/Image-Golden_ratio_line.png/220px-Image-Golden_ratio_line.png" id="Imagen_x0020_4" o:spid="_x0000_s1029" style="height: 49.35pt; left: 0; margin-left: 314.7pt; margin-top: 1.05pt; mso-position-horizontal-relative: text; mso-position-horizontal: absolute; mso-position-vertical-relative: text; mso-position-vertical: absolute; mso-wrap-distance-bottom: 0; mso-wrap-distance-left: 9pt; mso-wrap-distance-right: 9pt; mso-wrap-distance-top: 0; mso-wrap-style: square; position: absolute; text-align: left; visibility: visible; width: 106.5pt; z-index: -1;" type="#_x0000_t75" wrapcoords="0 0 0 21009 21296 21009 21296 0 0 0">
<v:imagedata o:title="220px-Image-Golden_ratio_line" src="file:///C:\Users\ARB~1\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image002.png">
<w:wrap type="tight">
</w:wrap></v:imagedata></v:shape><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">Si tenim un segment
i el tallem en dos parts, diem que aquests dos segments estan en proporció Àuria</span><!--[if gte msEquation 12]><m:oMath><i
style='mso-bidi-font-style:normal'><span style='font-size:12.0pt;mso-bidi-font-size:
11.0pt;line-height:150%;font-family:"Cambria Math","serif";mso-fareast-font-family:
"Times New Roman";mso-fareast-theme-font:minor-fareast;mso-hansi-font-family:
Arial;mso-bidi-font-family:Arial;mso-ansi-language:CA'><m:r> </m:r></span></i><i
style='mso-bidi-font-style:normal'><span style='font-size:12.0pt;mso-bidi-font-size:
11.0pt;line-height:150%;font-family:"Cambria Math","serif";mso-fareast-font-family:
"Times New Roman";mso-fareast-theme-font:minor-fareast;mso-bidi-font-family:
Arial;mso-ansi-language:CA'><m:r>si</m:r></span></i><i style='mso-bidi-font-style:
normal'><span style='font-size:12.0pt;mso-bidi-font-size:11.0pt;line-height:
150%;font-family:"Cambria Math","serif";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;mso-hansi-font-family:Arial;mso-bidi-font-family:
Arial;mso-ansi-language:CA'><m:r>.</m:r></span></i><i style='mso-bidi-font-style:
normal'><span style='font-size:12.0pt;mso-bidi-font-size:11.0pt;line-height:
150%;font-family:"Cambria Math","serif";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;mso-bidi-font-family:Arial;mso-ansi-language:
CA'><m:r>i</m:r></span></i><i style='mso-bidi-font-style:normal'><span
style='font-size:12.0pt;mso-bidi-font-size:11.0pt;line-height:150%;font-family:
"Cambria Math","serif";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";mso-fareast-theme-font:
minor-fareast;mso-hansi-font-family:Arial;mso-bidi-font-family:Arial;
mso-ansi-language:CA'><m:r>.</m:r></span></i></m:oMath><![endif]--><!--[if !msEquation]--><span lang="ES" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-text-raise: -4.0pt; position: relative; top: 4.0pt;"><v:shape id="_x0000_i1025" style="height: 15pt; width: 23.25pt;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata chromakey="white" o:title="" src="file:///C:\Users\ARB~1\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image003.png">
</v:imagedata></v:shape></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;"> la raó del total i el gran és la mateixa raó
entre el gran i el petit. </span><!--[if gte msEquation 12]><m:oMath><i
style='mso-bidi-font-style:normal'><span style='font-size:12.0pt;mso-bidi-font-size:
11.0pt;line-height:150%;font-family:"Cambria Math","serif";mso-fareast-font-family:
"Times New Roman";mso-fareast-theme-font:minor-fareast;mso-bidi-font-family:
Arial;mso-ansi-language:CA'><m:r>i</m:r></span></i><i style='mso-bidi-font-style:
normal'><span style='font-size:12.0pt;mso-bidi-font-size:11.0pt;line-height:
150%;font-family:"Cambria Math","serif";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;mso-hansi-font-family:Arial;mso-bidi-font-family:
Arial;mso-ansi-language:CA'><m:r>.</m:r></span></i><i style='mso-bidi-font-style:
normal'><span style='font-size:12.0pt;mso-bidi-font-size:11.0pt;line-height:
150%;font-family:"Cambria Math","serif";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;mso-bidi-font-family:Arial;mso-ansi-language:
CA'><m:r>e</m:r></span></i><i style='mso-bidi-font-style:normal'><span
style='font-size:12.0pt;mso-bidi-font-size:11.0pt;line-height:150%;font-family:
"Cambria Math","serif";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";mso-fareast-theme-font:
minor-fareast;mso-hansi-font-family:Arial;mso-bidi-font-family:Arial;
mso-ansi-language:CA'><m:r>.</m:r></span></i></m:oMath><![endif]--><!--[if !msEquation]--><span lang="ES" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-text-raise: -4.0pt; position: relative; top: 4.0pt;"><v:shape id="_x0000_i1025" style="height: 15pt; width: 17.25pt;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata chromakey="white" o:title="" src="file:///C:\Users\ARB~1\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image004.png">
</v:imagedata></v:shape></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">: </span><!--[if gte msEquation 12]><m:oMath><m:f><m:fPr><span
style='font-size:14.0pt;mso-ansi-font-size:14.0pt;font-family:"Cambria Math","serif";
mso-ascii-font-family:"Cambria Math";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;mso-hansi-font-family:Arial;mso-bidi-font-family:
Arial;mso-ansi-language:CA;font-style:italic;mso-bidi-font-style:normal'><m:ctrlPr></m:ctrlPr></span></m:fPr><m:num><i
style='mso-bidi-font-style:normal'><span style='font-size:14.0pt;mso-bidi-font-size:
11.0pt;line-height:150%;font-family:"Cambria Math","serif";mso-fareast-font-family:
"Times New Roman";mso-fareast-theme-font:minor-fareast;mso-bidi-font-family:
Arial;mso-ansi-language:CA'><m:r>a</m:r></span></i><i style='mso-bidi-font-style:
normal'><span style='font-size:14.0pt;mso-bidi-font-size:11.0pt;line-height:
150%;font-family:"Cambria Math","serif";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;mso-hansi-font-family:Arial;mso-bidi-font-family:
Arial;mso-ansi-language:CA'><m:r>+</m:r></span></i><i style='mso-bidi-font-style:
normal'><span style='font-size:14.0pt;mso-bidi-font-size:11.0pt;line-height:
150%;font-family:"Cambria Math","serif";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;mso-bidi-font-family:Arial;mso-ansi-language:
CA'><m:r>b</m:r></span></i></m:num><m:den><i style='mso-bidi-font-style:
normal'><span style='font-size:14.0pt;mso-bidi-font-size:11.0pt;line-height:
150%;font-family:"Cambria Math","serif";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;mso-bidi-font-family:Arial;mso-ansi-language:
CA'><m:r>a</m:r></span></i></m:den></m:f><i style='mso-bidi-font-style:normal'><span
style='font-size:14.0pt;mso-bidi-font-size:11.0pt;line-height:150%;font-family:
"Cambria Math","serif";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";mso-fareast-theme-font:
minor-fareast;mso-hansi-font-family:Arial;mso-bidi-font-family:Arial;
mso-ansi-language:CA'><m:r>=</m:r></span></i><m:f><m:fPr><span
style='font-size:14.0pt;mso-ansi-font-size:14.0pt;font-family:"Cambria Math","serif";
mso-ascii-font-family:"Cambria Math";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;mso-hansi-font-family:Arial;mso-bidi-font-family:
Arial;mso-ansi-language:CA;font-style:italic;mso-bidi-font-style:normal'><m:ctrlPr></m:ctrlPr></span></m:fPr><m:num><i
style='mso-bidi-font-style:normal'><span style='font-size:14.0pt;mso-bidi-font-size:
11.0pt;line-height:150%;font-family:"Cambria Math","serif";mso-fareast-font-family:
"Times New Roman";mso-fareast-theme-font:minor-fareast;mso-bidi-font-family:
Arial;mso-ansi-language:CA'><m:r>a</m:r></span></i></m:num><m:den><i
style='mso-bidi-font-style:normal'><span style='font-size:14.0pt;mso-bidi-font-size:
11.0pt;line-height:150%;font-family:"Cambria Math","serif";mso-fareast-font-family:
"Times New Roman";mso-fareast-theme-font:minor-fareast;mso-bidi-font-family:
Arial;mso-ansi-language:CA'><m:r>b</m:r></span></i></m:den></m:f></m:oMath><![endif]--><!--[if !msEquation]--><span lang="ES" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-text-raise: -9.0pt; position: relative; top: 9.0pt;"><v:shape id="_x0000_i1025" style="height: 25.5pt; width: 45pt;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata chromakey="white" o:title="" src="file:///C:\Users\ARB~1\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image005.png">
</v:imagedata></v:shape></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><v:rect fillcolor="#fff2cc [663]" id="_x0000_s1027" stroked="f" style="height: 33.5pt; left: 0; margin-left: -95.95pt; margin-top: 22.15pt; position: absolute; text-align: left; width: 625.4pt; z-index: -3;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><o:p></o:p></span></v:rect></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQ1QKgIHcGMc34zWm0OD5hWMJ5YecpfVPvPrdZJM2vDS1KWp_qPTC0GcOXMOTov9ZmbAtk1l4XTSXQGTx3WjZdhtZePeFxcSs5r8tJr0DTitG7S0fYNaD2QNAygxcyQLzcvFYIk-ViKJa4/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="350" data-original-width="567" height="396" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQ1QKgIHcGMc34zWm0OD5hWMJ5YecpfVPvPrdZJM2vDS1KWp_qPTC0GcOXMOTov9ZmbAtk1l4XTSXQGTx3WjZdhtZePeFxcSs5r8tJr0DTitG7S0fYNaD2QNAygxcyQLzcvFYIk-ViKJa4/w640-h396/image.png" width="640" /></a></div><br /><br /></div><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b><span style="color: red; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span></b></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><br /></p></div>
Andreu Arbó Trabadohttp://www.blogger.com/profile/13204588034555870731noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3302746537697434223.post-41803204805308436272020-12-03T17:14:00.010+01:002020-12-03T17:14:00.145+01:00El coneixement inútil (PART 3)<div style="text-align: justify;"><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><span style="color: #351c75;"><b>Aquest és l'últim escrit que tracta sobre <a href="https://blogarbo.blogspot.com/2020/11/el-coneixement-inutil-part-2.html">"el coneixement inútil"</a>. Abans de fer un breu resum, veurem el tercer motiu, un motiu més "romàntic" i poc "útil" per tercers.</b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><b style="color: #351c75;"><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Aquesta utilitat és la del plaer del pensament. Els que els agrada un saber pur gaudeixen i flueixen quan estan pensant i investigant sobre aquest. I no cal que sigui de ciències, pot ser de qualsevol àmbit.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><b><span style="color: #38761d;">Tinc un amic que és filòleg clàssic, i li encanta tot el que està relacionat amb el llatí. Té alguna utilitat pràctica el llatí? Per a ell és indispensable. I gràcies a aquest "amor" a un saber pur, ell consumeix una bona part de la seva economia en objectes "inútils" per tercers, fent que el seu plaer sigui productiu per a tots. I és que si no comprens el veritable plaer que dóna conèixer una "llengua morta", com pots comprendre el que sent aquest amic?</span></b></div><div style="text-align: justify;"><b><span style="color: #38761d;"><br /></span></b></div><div style="text-align: justify;"><b><span style="color: #45818e;">Una amiga meva és aficionada a la pintura i al dibuix (he de dir que no és molt bona des del meu punt de vista, demostrant la meva ignorància segurament). Té carpetes i carpetes plenes de dibuixos, una habitació plena de pintures seves, la seva casa plena de quadres comprats o fets per ella... Però serveix per a alguna cosa? Per un tercer, com dèiem, segurament no; però per a ella és la seva vida, i novament, aquesta afició fa que sigui productiu tot el que ella fa. És el que dèiem: si ets incapaç de comprendre el plaer d'admirar una obra d'art, de crear des de zero un dibuix... com pots posar-te a la pell d'aquesta amiga?</span></b></div><div style="text-align: justify;"><b style="color: #351c75;"><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><b><span style="color: #a64d79;">Un amic, i exalumne, però que ja és un mestre per mi; està fent física... Una de les ciències més pures que poden haver-hi. A més, ell es defineix com un futur físic teòric... Li encanta pensar sobre física, llegir sobre temes abstractes, enraonar de tota la física i ciència... Té alguna utilitat això? Ja vam veure que la física teòrica ens aporta nous camins per recórrer... Però té algun sentit més? Doncs, novament, no per algú que no compren la física, però per a ell és el seu món. I repetint, fa que tot el que ell faci sigui productiu i beneficiós per a tots.</span></b></div><div style="text-align: justify;"><b style="color: #351c75;"><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><b style="color: #351c75;"><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><b><div style="color: #351c75;">Així podria posar milers d'exemples, i tots coneixem gent que té aficions de pensament pur que no podem comprendre si no fem un esforç d'empatia.</div><div style="color: #351c75;"><br /></div><div style="color: #351c75;">Però aquí rau el problema, en l'esforç d'empatia per comprendre el pensament. Com bé deia Henry Ford:</div><div><span style="color: #351c75;">"</span><i>Pensar és el treball més difícil que existeix. Potser per això hi ha tan poques persones que ho practiquin</i>.<span style="color: #351c75;">"</span></div></b></div><div style="text-align: justify;"><b style="color: #351c75;"><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><b style="color: #351c75;"><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><div style="text-align: left;"><hr /></div></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #20124d; font-family: arial;"><b>En conclusió; el "coneixement inútil" és més útil del que sembla a simple vista:</b></span></div><div style="text-align: justify;"><div><span style="color: #20124d; font-family: arial;"><b><br /></b></span></div><div><span style="color: #20124d; font-family: arial;"><b>Té una utilitat de futur: no podem resoldre els problemes presents amb eines passades que no han funcionat. Cal investigar i descobrir noves respostes a preguntes noves. </b></span></div><div><span style="color: #20124d; font-family: arial;"><b><br /></b></span></div><div><span style="color: #20124d; font-family: arial;"><b>Són una utilitat d'avenç, de futur: gràcies a elles podem fer passos cada cop més grans a un món més just i on es pot viure. Podem ser més productius amb menys esforç i podem trobar noves formes de millorar el nostre sistema actual.</b></span></div><div><span style="color: #20124d; font-family: arial;"><b><br /></b></span></div><div><span style="color: #20124d; font-family: arial;"><b>I són una afició, o vida, per aquells que la comprenen i hi viuen per ella.</b></span></div><div><br /></div></div>
<br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiF5MU4JO03TvPM4Ylo1Ry-OA1r7WAMHqWn2seA9KW7UgUdmHSZWbXQQ7Xq2tEiGItri8wpXa-9T0VKBX_F8HwuCdWxmGwqbPbOOL9D6p5Dvj249q66Uprhgc05gYgtaDICbjkKzxAQSA9k/s1920/henry-ford-un-revolucionario-de-la-industria-automotriz-760132.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1920" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiF5MU4JO03TvPM4Ylo1Ry-OA1r7WAMHqWn2seA9KW7UgUdmHSZWbXQQ7Xq2tEiGItri8wpXa-9T0VKBX_F8HwuCdWxmGwqbPbOOL9D6p5Dvj249q66Uprhgc05gYgtaDICbjkKzxAQSA9k/s320/henry-ford-un-revolucionario-de-la-industria-automotriz-760132.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><a href="https://parabrisas.perfil.com/noticias/hombres-de-auto/henry-ford-un-revolucionario-de-la-industria-automotriz.phtml">https://parabrisas.perfil.com/noticias/hombres-de-auto/henry-ford-un-revolucionario-de-la-industria-automotriz.phtml</a></span></div><br />
<div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
</div>
</div>
</div>
</div>
<div>
<hr />
</div><div>https://blogarbo.blogspot.com/2020/11/la-utilitat-de-la-ciencia-inutil-part1.html</div>https://blogarbo.blogspot.com/2020/11/el-coneixement-inutil-part-2.html<br /><div style="text-align: right;"></div>
<hr />
Andreu Arbó Trabadohttp://www.blogger.com/profile/13204588034555870731noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3302746537697434223.post-21634118361851792802020-11-26T17:14:00.038+01:002020-11-26T17:14:02.414+01:00El coneixement inútil (Part 2)<div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>En un escrit anterior vam parlar sobre “<a href="https://blogarbo.blogspot.com/2020/11/la-utilitat-de-la-ciencia-inutil-part1.html">la utilitat del saber inútil</a>” com quelcom intangible. Avui, seguirem parlant amb una visió més utilitarista en futurs.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b> </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Tal com resumia el Dr. Pedro Etxenike en una conferència a la Euskal Herriko Unibertsitatea, el Dr. Henry A. Rowland reflexionava el següent:</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b> </b></span></div><div style="text-align: justify;"><b><i><span style="color: #134f5c; font-family: trebuchet;">“Perquè el metge, quan venen a casa, només em pot certificar la mort dels essers estimats?... La resposta és la ignorància, el motiu és la ignorància... El remei és desconegut!”</span></i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i><span style="color: #134f5c; font-family: trebuchet;"><br /></span></i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><span style="color: #351c75;">Herny A. Rowland va ser el 1r President de la Societat Americana de Física</span><span style="color: #4c1130;">*</span><span style="color: #351c75;">, malauradament la seva dona i la seva filla van morir molt joves, i ell va morir l’any 1901 (52 anys) de diabetis (al 1922 la penicil•lina seria el tractament per la diabetis</span><span style="color: #4c1130;">**</span><span style="color: #351c75;">).</span></b></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Amb aquestes paraules s’evidencia la necessitat de buscar solucions a problemes nous, o a problemes que no han estat solucionats. I com buscar aquestes solucions? No trobarem els remeis amb allò que ja coneixem, amb allò que ja ho hem provat de solucionar i no funciona. La solució serà enginy i creativitat d’utilitzar allò que fins ara no semblava útil i que ara ens ofereix un nou camí d’esperança i millora. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Hi ha milers d’exemples d’aquestes utilitats a posterior, son solucions a problemes greus o són avenços grans que milloren la nostra vida. Aquests exemples d’ús d’“inútils” són la clau de volta de l’estructura que fa robusta la nostra societat. Alguns exemples són:</b></span></div><div style="text-align: justify;"><b><span style="color: #741b47;">-<span style="white-space: pre;"> </span>La radioactivitat de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Marie_Curie">Marie Curie</a> que inicialment era ciència pura i ara el fem servir per radioteràpia o radiografies.</span></b></div><div style="text-align: justify;"><b><span style="color: #741b47;">-<span style="white-space: pre;"> </span>L’estudi de l’òrbita terrestre i dels altres cossos astronòmics que inicialment eren curiositat purament científica i gràcies a ella vam poder sortir de la Terra i tenir satèl•lits que ens ajuden a predir ciclons, huracans,... i connectar tot el món gràcies a Internet.</span></b></div><div style="text-align: justify;"><b><span style="color: #741b47;">-<span style="white-space: pre;"> </span>Els nombres imaginaris, els complexos, i la resolució d’equacions amb aquests; inicialment eren un saber pur de les matemàtiques sense utilitat, però gràcies a ell controlem l’electromagnetisme... </span></b></div><div style="text-align: justify;"><b><span style="color: #741b47;">-<span style="white-space: pre;"> </span>Els nombres primers, també, un concepte pur matemàtic, però que és el que codifica la seguretat de les xarxes (encripta les dades que van per Internet).</span></b></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Hi ha mil i un exemples, però tampoc vull allargar-me molt més. Tot concepte teòric, al final la humanitat li troba un ús pràctic que millora la nostra vida i el nostre món. Sé que també hi ha moments que els sabers fan que el món vagi pitjor (p.ex. quan es fa ús bèl•lic del coneixement).</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b> </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Però el que ens diu això és que necessitem invertir en ciència pura i recerca per trobar les respostes que ens manquen, per trobar solució als problemes que tenim o que tindrem,... I tot i que no li trobem o no entreveiem una utilitat a un futur pròxim, de ben segur la tindrà, en major o menor grau, però la tindrà. El que manca és fer aquesta recerca i investigació de forma ètica i humana.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>En conclusió, la ciència inútil és la més útil per resoldre problemes que no son resolubles amb el coneixement i tècnica present; que donarà respostes a dificultats futures i així no ens agafarà desprevinguts... En definitiva: el coneixement no útil no ho és per la visió esbiaixada de la ignorància present. </b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6ZEJB7KsxrHFEgYV3evnRZsUOkqiFR1em6E4NVtMYwMExAtGxYi7-Ok_CPXKjhbdIKh8dyLx-APRqy2y6vRMoaV1vHyfHzVDqnwt0vTkzDvoHlTNq2uWoUVyM_N3rRFWldn_-8nyXKpPh/s800/Marie-Curie-Cientifica-2.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="521" data-original-width="800" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6ZEJB7KsxrHFEgYV3evnRZsUOkqiFR1em6E4NVtMYwMExAtGxYi7-Ok_CPXKjhbdIKh8dyLx-APRqy2y6vRMoaV1vHyfHzVDqnwt0vTkzDvoHlTNq2uWoUVyM_N3rRFWldn_-8nyXKpPh/s320/Marie-Curie-Cientifica-2.png" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: times; font-size: xx-small;"><i><a href="https://www.ngenespanol.com/el-mundo/labor-marie-curie-primera-guerra-mundial/">https://www.ngenespanol.com/el-mundo/labor-marie-curie-primera-guerra-mundial/</a></i></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
</div>
</div>
</div>
</div>
<div>
<hr />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75; font-family: times; font-size: x-small;"><i>* <a href="https://www.britannica.com/biography/Henry-Augustus-Rowland">https://www.britannica.com/biography/Henry-Augustus-Rowland</a> </i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75; font-family: times; font-size: x-small;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75; font-family: times; font-size: x-small;"><i>** <a href="https://www.xataka.com/medicina-y-salud/los-24-000-pinchazos-de-elizabeth-hughes-y-el-descubrimiento-de-la-insulina">https://www.xataka.com/medicina-y-salud/los-24-000-pinchazos-de-elizabeth-hughes-y-el-descubrimiento-de-la-insulina</a></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75; font-family: times; font-size: x-small;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75; font-family: times; font-size: x-small;">1a part: <a href="https://blogarbo.blogspot.com/2020/11/la-utilitat-de-la-ciencia-inutil-part1.html" target="_blank">El coneixement inútil (part 1)</a></span></div>
<div style="text-align: right;"><br /></div>
<hr />
Andreu Arbó Trabadohttp://www.blogger.com/profile/13204588034555870731noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3302746537697434223.post-6955703524558282432020-11-15T17:14:00.042+01:002020-12-03T11:59:14.354+01:00El coneixement inútil (Part 1)<div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>El segle passat va demostrar la inhumanitat de les persones amb les seves dues Guerres Mundials i totes les repercussions d’aquestes dues. Però també va estar ple de prosperitat i avenços, de llibertat i democràcia...</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Al final de la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Causes_de_la_Segona_Guerra_Mundial" target="_blank">II Guerra Mundia</a>l les dues potències mundials havien aconseguit la bomba nuclear (primer la de fissió i després la de fusió), la por i desconfiança entre aquestes dues potències obriria l’escletxa a una possible aniquilació de tota la humanitat... Entràvem a la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_Freda" target="_blank">Guerra Freda</a>.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Aquesta va dur a treballar incansablement a superar-se amb tecnologia i ciència. I per aquests motius la humanitat va poder sortir de la Terra, arribar a la Lluna i assolir un domini del coneixement fins llavors mai vist... </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Un dels nous coneixements que es va desenvolupar era el de la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/F%C3%ADsica_de_part%C3%ADcules" target="_blank">física de partícules</a>, i entre ells, la tecnologia dels acceleradors de partícules. Però, té alguna utilitat la despesa ingent d’aquests sabers? Aquesta era la pregunta que el Dr. Wilson, un físic important dels EUA, va haver d’enfrontar per poder construir el<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Fermilab" target="_blank"> Laboratori Fermi (Chicago)</a>, un dels acceleradors més potents de la dècada dels seixanta i que va suposar una inversió important dels EUA.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>A continuació us deixem una adaptació de la transcripció de l’al•legat que el Dr. Wilson va haver de fer davant el senat dels EUA per aconseguir la inversió.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><i><br /></i></b></span></div><div style="text-align: justify;"><i><span style="color: #134f5c;">-<span style="white-space: pre;"> </span>Senador Pastore: <b>Té alguna utilitat i aplicació pràctica la física de partícules? </b></span></i></div><div style="text-align: justify;"><i><span style="color: #4c1130;">-<span style="white-space: pre;"> </span>Dr. Wilson:<b> La física no és només un camí cap a noves tecnologies i desenvolupament econòmic. No és només un pas cap a noves tècniques, beneficis i progressos... La física és un acte humà més fonamental que tot això...</b></span></i></div><div style="text-align: justify;"><i><span style="color: #134f5c;">-<span style="white-space: pre;"> </span>Senador Pastore: <b>Doncs, quin és l’objectiu del Laboratori Fermi?</b></span></i></div><div style="text-align: justify;"><i><span style="color: #4c1130;">-<span style="white-space: pre;"> </span>Dr. Wilson:<b> Obtenir respostes a les preguntes que la humanitat s’ha fet durant molt de temps. Una d’aquestes qüestions té a veure amb la simplicitat. Podem comprendre la naturalesa de forma simple? Cap dins de la ment humana aquest coneixement?</b></span></i></div><div style="text-align: justify;"><i><span style="color: #134f5c;">-<span style="white-space: pre;"> </span>Senador Pastore: <b>No comprenc el que diu, i comença a ser molest! Hi ha algun aspecte relacionat amb aquest accelerador, que, d’alguna manera ajudi a la seguretat del país?</b></span></i></div><div style="text-align: justify;"><i><span style="color: #4c1130;">-<span style="white-space: pre;"> </span>Dr. Wilson:<b> No, senyor! No ho crec.</b></span></i></div><div style="text-align: justify;"><i><span style="color: #134f5c;">-<span style="white-space: pre;"> </span>Senador Pastore:<b> Res en absolut?!</b></span></i></div><div style="text-align: justify;"><i><span style="color: #4c1130;">-<span style="white-space: pre;"> </span>Dr. Wilson:<b> Directament? Res en absolut! </b></span></i></div><div style="text-align: justify;"><i><span style="color: #134f5c;">-<span style="white-space: pre;"> </span>Senador Pastore:<b> No té, en aquest sentit, cap valor?</b></span></i></div><div style="text-align: justify;"><i><span style="color: #4c1130;">-<span style="white-space: pre;"> </span>Dr. Wilson:<b> Només té el valor amb el qual ens atorguem els uns als altres, amb el mutu respecte: la dignitat de la humanitat, el nostre amor per la cultura. Té que veure amb aquestes coses: amb els bons pintors, escultors, filòsofs, els grans poetes, ballarins, dramaturgs, pensadors, matemàtics... Vull dir, amb totes aquelles coses que respectem, venerem i estimem; i que ens fan ser patriotes... No! La construcció d’aquest laboratori no té res a veure directament amb la defensa d’aquest país, excepte en fer que valgui la pena defensar-lo! </b></span></i></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><i> </i></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Amb aquest discurs, el Dr. Wilson va poder aconseguir fer veure que hi ha més utilitat en el saber que el purament pràctic. I és per aquest motiu que la humanitat és capaç d’avançar: tenim el potencial per millorar i fer el bé, només ens cal saber-lo gestionar.</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>No ens podem quedar en el que és purament superflu, hem d’anar més enllà. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b>Aquest és el primer escrit de tres, on intentarem explicar la utilitat de la <i>ciència inútil,</i> d’aquells sabers més purs, d’aquella cultura que només té un ús intel•lectual (en el primer moments)... Veurem que ens cal, més ara que mai, invertir en aquesta ciència. <br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #351c75;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgJm528K7dBgisI5L5DAfWZa9NzOVjS5G76xKinyZCGClAbru58sUXRmOw1ljPTq4IhbVGfjRap3cwIkGPsH9784rreBYJ3bIGiVycUrbC3D7DvsntAEv_2QpnOtREvl1X4Z04vTEkizXz/s200/1361913-200.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="200" data-original-width="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgJm528K7dBgisI5L5DAfWZa9NzOVjS5G76xKinyZCGClAbru58sUXRmOw1ljPTq4IhbVGfjRap3cwIkGPsH9784rreBYJ3bIGiVycUrbC3D7DvsntAEv_2QpnOtREvl1X4Z04vTEkizXz/s0/1361913-200.png" /></a></div></span></div>
<hr /><span style="font-size: xx-small;"><i>https://blogarbo.blogspot.com/2020/11/el-coneixement-inutil-part-2.html
</i></span>Andreu Arbó Trabadohttp://www.blogger.com/profile/13204588034555870731noreply@blogger.com