Intel·ligència emocional

En les últimes dècades s'ha vist que els sentiments són més importants del que ens imaginàvem. Normalment volem fer cas a la lògica, però hem de pensar que la lògica només porta a la nostra vida pocs centenars de milers d'anys. Però des de fa més de tres milions d'anys, les cèl·lules del nostre cos senten.

L'emoció ve de moure's, aquí radica tota la nostra força, moure't per sobreviure. Els nostres sentiments i emocions vénen de tota la història que l'ésser humà ha hagut de passar per sobreviure. Així doncs, com pot ser que ens sobti que una persona sense estudis triomfi i en canvi persones amb més d'una carrera no se sentin realitzats? (Òbviament estem parlant de casos concrets, la mitjana li beneficia tenir una carrera educativa)

La intel·ligència emocional serveix per connectar-nos amb els altres, amb l'entorn i amb un mateix. Com més forta sigui la nostra agrupació millor ens sentirem i podrem superar tots els reptes.

No podem anul·lar les nostres emocions, tot i que hem de tenir tècniques per controlar-les, ja que normalment quan no les controlem són quan podem cometre errors. Repeteixo que no s'ha de suprimir les emocions.

Aleshores, com a professors ens hem de preguntar: Com estimular la intel·ligència emocional dels alumnes?

Si a les aules ens centrem només a impartir coneixements, no estimularem les emocions dels nostres alumnes i els impedirem de controlar-les. I en el món laboral, poder controlar els nostres sentiments és la diferència d'un gran èxit a un gran fracàs.

Observar cada acte dels nostres alumnes ajuda a saber que podem fer per estimular-los i descobreixin les seves aptituds emocionals.

Com exemple podem nombrar:

  • Agressivitat i ira són les que van més lligades entre elles i són les que veiem més aviat.
  • La timidesa és la que tot i veure-la no fem res per pal·liar-la.
  • El cansament psicològic i la passivitat a classe és la menys detectada i és la que impedeix més a interactuar amb el grup classe-professor.

Si fem classes amb grups, i fem que a cada grup el que té timidesa sigui el que hagi de fer de portaveu, li augmentarem l'afinitat al grup, li activarem la part emocional d'interrelació.

Si en classes dispars, al que està cansat li preguntes com ho explicaria ell un concepte fàcil, l'estimularàs i li activaràs la part d'autoconfiança.

A l'agressiu, si l'apartes a soles, el cohibiràs i li activaràs l'autocontrol de la disciplina (el fet de saber a quin nivell està ell).




"Sentir no és neutre", aquesta frase la vaig sentir a una gran persona. I és que les màquines són les úniques que són neutres. Nosaltres no! Els nostres sentiments poden estimular una bona feina o la poden anul·lar.

Una persona alegre és més comunicativa, més flexiva, transmet autoconfiança. Una persona depressiva és totalment no comunicativa.

Quants cops el fracàs ens ha impedit reintentar un fet? Aquest acte és perquè no controlem els nostres sentiments. Aquell que cau en la depressió, en plorar fàcilment quan no surt una cosa bé, etc, en aquells moments és quan fracassem.


Hem d'evitar no poder controlar els nostres sentiments, sense reprimir-los. A qui no li agrada que l'animin quan fa una cosa ben feta? Però en canvi, a qui li agrada que el critiquin quan ha comès alguna cosa malament, si més no quan la fa de forma involuntària? Si sabem els sentiments que comporten aquests fets: animar l'enhorabona, la gratificació; reduir l'escarment, la represàlia..., la gran pregunta és, com és que ho fem amb els nostres alumnes?

Reitero, hem de saber premiar els grans treballs. Però hem de saber explicar que s'ha comès un error (no esbroncar!).




Un grau de repte afavoreix el rendiment de satisfacció en una persona. 


L'ésser humà li agrada sentir-se útil i singular. És una necessitat emocional. Si a un alumne el fas sentir en alguns aspectes millor (no millor que la resta) l'estimula a un millor interès. Sentir-nos útils crea una emoció satisfactòria.

Així doncs, què és la intel·ligència emocional?


És la capacitat, com hem dit, de controlar els nostres sentiments i saber sentir els dels altres. Tothom es creu intel·ligent emocional; ens creiem que coneixem als altres i a nosaltres mateixos. Però no és cert del tot. Hi ha gent més preparada que d'altres.

Per saber quant d'emocional intern tenim hem de comptabilitzar quant de temps podem estar amb un sentiment favorable en concret i quant de temps tardem a rebutjar un sentiment marginal (quant de temps estem contents i quan temps tardem a deixar d'estar tristos). Per saber quan d'emocional extern tenim podem mirar amb quanta gent no ens portem bé.



Què hem de fomentar als nostres alumnes?

  • Autoimatge favorable
  • Coneixement d'un mateix
  • Autoconfiança

Els nostres alumnes han de saber avaluar una persona per...


  • Els seus coneixements (fàcils de veure en un currículum).

  • Les habilitats

    (allò que estimules a fer als altres).

  • Rol social

    (la imatge que un dóna d'un mateix) i

    autoimatge

    (la imatge que un creu que dóna d'un mateix).

  • Qualitats personals

    (que podem extreure d'un mateix).

  • Les motivacions personals

    (quins objectius tenim per fer el que fem).



Motivacions per als alumnes:
  • Motivació d'aconseguir (arribar al final d'un objectiu).
  • Motivació de poder (poder com a convèncer al grup).
  • Motivació d'agrupació (evitar problemes per impedir formar part d'un com a grup).