El tripijoc

Advocant de la multitud d'"espècimens" que podem trobar-nos a la feina, avui m'agradaria parlar del "tripijoc"[1].

El "tripijoc" és molt comú a la nostra societat, segons l'estès estereotip, Espanya és molt de treure beneficis de forma egoista amb martingales. 

Aquesta persona (en el món laboral) normalment és una persona que intenta passar desapercebuda, però a la mínima intenta treure un benefici per a si mateixa per molt que això comporti un perjudici a tercers. 

Són les típiques persones que pispen de l'empresa de forma descontrolada, que retorcen la realitat pel seu benefici, que s'autoprovoquen la baixa labora, que fingeixen anar estressats per guanyar la simpatia del cap i així poder treballar menys que la resta i guanyant el mateix, o fins i tot que revenent propietat de l'empresa... Algun coneixerem.

Si bé és cert que de forma immediata aquestes persones provoquen un perjudici a l'empresa, no és de franc la seva existència. Rumiem una mica: com en una empresa pot sorgir aquest perfil de treballador? Quina necessitat té hom per caure en aquesta conducta tant poc ètica?

Les respostes són múltiples i només comentaré alguna per sobre d'alguns perfils de "tripijocs" que he anat trobant-me al meu camí laboral.


  • El tripijoc pispa: aquest és el més significatiu o destacat. És el que va furtant coses, per molt que no les necessita i/o no les vulgui. Podria ser un símptoma de cleptomania, però no sempre ho és. Aquesta persona, normalment, ho fa per un greuge que l'empresa li ha fet (si més no, pel seu punt de vista). Per sort, és fàcil de modificar la conducta d'aquesta persona; tan sols s'ha de parlar amb ella, encoratjar-lo i animar-lo de la seva bona feina feta, premiar-lo si convé... I si no és digne de tals premis, el millor és acomiadar-lo. Una altra cosa és si l'empresa està disposada a fer aquesta actuació.
  • El tripijoc comerciant: aquest no és el pispes, aquest va molt més enllà, ven coses de l'empresa per guanyar-se uns quants calerons. Per què ho fa? Aquest és el més enigmàtic que he conegut. N'he trobat uns quants, no entenc com l'empresa no ho veu, i en cada persona d'aquest apartat tenen motius diferents de fer-ho; des de la necessitat de guanyar una mica més de liquiditat a persones que es prenen la justícia econòmica pel seu compte.
  • El tripijoc rondinaire: aquest està lligat al treballador rondinaire. Normalment es queixa de tot davant de la resta de companys de feina. Com que tot és injust i ell és l'únic que sap fer les coses ben fetes i que les fa perfectament bé (gràcies a ell l'empresa tira endavant), amb aquesta excusa, ell es pren les seves obligacions com a suggeriments. Exemples són persones que arriben tard a la feina perquè no creuen necessari ser puntuals; que no assisteixen a les reunions (si més no de forma productiva) perquè no es fa res de bo... i amb tot aquest temps que va guanyant, l'inverteix pels seus interessos personals. Sí, li podríem dir el tripijoc barrut, però normalment ho és i ho fa de forma "involuntària". Ajudar a canviar-lo és difícil, ja que ell té el convenciment (segons ell la certesa) que els que ho fan malament són la resta, que ell és el magnànim de l'empresa (es creu caritatiu de formar part del grup). L'empresa amb aquest perfil té un greu problema. 
  • El tripijoc mandrós: aquest intenta fingir que la seva tasca dins l'empresa és del tot imprescindible. Pot aconseguir que amb el mateix sou tingui mínimes obligacions o fins i tot beneficis econòmics complementaris. Aquesta persona sol venir de l'amiguisme que els agrada utilitzar les empreses. Quan no contracten algú per la seva validesa contrastada, sinó per ser "amic de", aquesta classe d'individu sorgeix i amb molta força. Malauradament, aquest espècimen és difícil d'erradicar, doncs els caps tenen distorsionada la vista, i només alguns "clients" veuen la seva ineptitud. 


[1]Em refereixo a "Tripijoc" com traducció de "chanchullero". La traducció immediata seria "traficant", però aquesta paraula s'ha convertit en despectiva, i per tant, no representa bé el sentit de l'entrada que he fet.

A la meva experiència com a professor, i també a la resta d'empreses, he trobat tota mena d'aquestes persones: professors que arriben sempre tard a classe; professors que escriuen llibres a hores de classe (demanant sempre als alumnes que facin treball autònom); professors que només treballen 12h setmanals tenint contractades 24 i la resta té reunions que no assisteix (si més no de forma activa); professors que quan hi ha agendes o carpetes per agafar, agafen tantes com poden; professors que només assisteixen als esdeveniments  amb menjar gratuït... Faig aquest petit incís perquè crec que un professor hauria de ser més exemple a seguir ... i ja veiem que no, que hi ha de tot com arreu.