Món laboral: un futur inquietant
Fa unes setmanes una amiga resident des de fa uns anys a la Xina ens va anunciar, per un grup de whats app, el seu retorn; i ens demanava consell per trobar feina. El grup de whats va iniciar un llistat de com trobar feines.
Aquesta conversa va durar una bona estona i, cada cop que veia una nova entrada, el meu nivell de pànic augmentava. Per què? Ja fa anys que sé que trobar feina és difícil, però en aquell moment vaig veure que tan difícil com trobar-ne, també ho és escollir feina si tens capacitat de tenir-ne per escollir.
Resumint, pareu-vos a pensar. El món laboral actual és millor o pitjor que fa uns anys? Hi ha més diversitat per escollir, hi ha més feina que fa una dècada, l'atur a disminuït... Però i els salaris? I les hores de feina no comptabilitzades? I l'adequació del lloc de treball a l'individu? I la possibilitat de conciliar vida social, familiar i laboral?...
Poc després de la conversa, amb intenció d'ajudar a la meva amiga, vaig contactar amb un sindicat important i en el que tinc (o tenia) confiança. Li proposava l'inici d'una reforma de les lleis laborals actuals, i assolir uns drets per la gent que es queda sense feina.
Després que cada persona em delegava a una altra, vaig poder parlar força estona amb un sindicalista, puc sintetitzar-ho tot amb una frase extreta literalment: "Dóna gràcies de tenir feina!". Aquesta frase, més que d'un sindicalista, hauria de ser d'un empresari egoista i dèspota.
I és aquí on estem, actualment treballar no és un dret, hem tornat enrere i treballar és una obligació per poder sobreviure (no de viure). Només una petita part de la societat té el poder per assolir una feina per créixer i viure satisfactòriament.
El que he vist xerrant amb molta gent i amb els meus 15 anys d'experiència laboral és que avui dia el món laboral és un "Jocs de la fam"; és a dir, participem obligats en aquests jocs i l'única forma de sobreviure és "matant" a la resta de jugadors. Alguns jugadors tenen suports externs que els faciliten la partida, i altres que al contrari, els posen entrebancs...[*]
Aquest és el món laboral que volem lliurar als nostres joves? És possible, o si més no, és desitjable sobreviure una vida treballant així? A qui beneficia aquesta menyspreable situació?
Aquesta conversa va durar una bona estona i, cada cop que veia una nova entrada, el meu nivell de pànic augmentava. Per què? Ja fa anys que sé que trobar feina és difícil, però en aquell moment vaig veure que tan difícil com trobar-ne, també ho és escollir feina si tens capacitat de tenir-ne per escollir.
Resumint, pareu-vos a pensar. El món laboral actual és millor o pitjor que fa uns anys? Hi ha més diversitat per escollir, hi ha més feina que fa una dècada, l'atur a disminuït... Però i els salaris? I les hores de feina no comptabilitzades? I l'adequació del lloc de treball a l'individu? I la possibilitat de conciliar vida social, familiar i laboral?...
Poc després de la conversa, amb intenció d'ajudar a la meva amiga, vaig contactar amb un sindicat important i en el que tinc (o tenia) confiança. Li proposava l'inici d'una reforma de les lleis laborals actuals, i assolir uns drets per la gent que es queda sense feina.
Després que cada persona em delegava a una altra, vaig poder parlar força estona amb un sindicalista, puc sintetitzar-ho tot amb una frase extreta literalment: "Dóna gràcies de tenir feina!". Aquesta frase, més que d'un sindicalista, hauria de ser d'un empresari egoista i dèspota.
I és aquí on estem, actualment treballar no és un dret, hem tornat enrere i treballar és una obligació per poder sobreviure (no de viure). Només una petita part de la societat té el poder per assolir una feina per créixer i viure satisfactòriament.
El que he vist xerrant amb molta gent i amb els meus 15 anys d'experiència laboral és que avui dia el món laboral és un "Jocs de la fam"; és a dir, participem obligats en aquests jocs i l'única forma de sobreviure és "matant" a la resta de jugadors. Alguns jugadors tenen suports externs que els faciliten la partida, i altres que al contrari, els posen entrebancs...[*]
Aquest és el món laboral que volem lliurar als nostres joves? És possible, o si més no, és desitjable sobreviure una vida treballant així? A qui beneficia aquesta menyspreable situació?
Ho he dit molts cops, la societat (signifiqui el que signifiqui aquest mot) ha creat el terme món laboral amb la definició següent: viu per assolir el món laboral, deixa't la pell, deixa't la vida; estudia sense parar, sigues bo amb el que facis, no paris de "treballar"... I a això suma-li l'exigència de tenir un físic perfecte, una vida social publicable arreu, assolir una família, tenir una casa...
Pel que he vist el món laboral es pot resumir amb el següent procés esgotador (no pel meu cas, he estat massa ingenu per poder créixer laboralment):
- Treu-te tants títols acadèmics com sigui possible (graus, màsters i doctorats) (els cicles poc t'ajudaran si vols cobrar bé)(aquest punt és perpetu, i ho hauràs de fer per tota la vida)
- Per molt que no siguis bo en llengües assoleix nivells bons d'aquests (si més no, paga pels certificats)
- Aspira inicialment a un lloc de feina humil.
- Immediatament quan aconsegueixes la feina, busca una altra, fes entrevistes d'amagades de la teva feina present, si no ho fas, no milloraràs les teves condicions laborals.
- Segueix estudiant (idiomes sobretot)
- Oblidat de la teva vida familiar, l'important, si vols aspirar a una vida laboral bona, és formar-te i anar canviant de feina per millorar les condicions laborals.
La vida actual
Societat de l'ejaculador precoç
Estudiar i treballar = Sobreviure i no viure
Canvi laboral: 6h/dia
Vaig creure que amb la meva feina podia canviar alguna cosa... Em vaig equivocar...
T'acomiado per ètica
Les primeres feines
Impunitat en les empreses