Bancs, obligats a utilitzar-los
Els bancs són unes de les empreses més fortes d'aquest present econòmic, són empreses que tenen immunitat (igual com les macro-empreses) de moltes obligacions que les PIMES o persones no jurídiques sí tenim.
I això em fa replantejar, tinc dret a no utilitzar la banca? La resposta és NO!
Si ens fixem, quasi cap govern ha posat a sobre la taula la creació d'una banca pública, això fa que quan tens una feina has de tenir un número de compte, quan contractes un servei (aigua, telèfon, electricitat...) has de donar un número bancari, quan has d'omplir la declaració has d'indicar en quin banc vols que acabin fent les conclusions d'aquesta, quan fas una inscripció oficial (oposicions, certificats, renovació de carnets...) t'indiquen en quina oficina has de fer el pagament...
Aleshores, no vivim en un estat (o en un món) amb llibertat econòmica tal com s'indica en l'accés als diners que promulguen alguns. És a dir, en una democràcia amb igualtat total a totes les persones (jurídiques i físiques) tots hauríem de poder decidir de què fem ús i del que no en fem.
Alguns partits minoritaris han intentat impulsar la creació d'una banca pública. Una banca que no tindria beneficis, ja que si n'hi hagués, anirien al pagament dels pressupostos negatius de l'estat. Una banca on les persones amb menys mitjans econòmics (però solvents mensualment) puguin tenir una hipoteca amb un interès molt baix. Una banca on els diners líquids sense ús els podria utilitzar per sufragar deute públic amb format de bons o obligacions (recordem que la banca només té disponible immediatament aproximadament un 15% dels diners totals que diu tenir). Una banca que podria estar associada amb el teu DNI, i així donar-li un "ús" a aquesta tergeteta de plàstic inútil que costa 11€...
I molts pensareu, i per què no fa això si sembla una bona idea i eficient? Doncs per les portes giratòries que hem parlat sempre, mireu on acaben molts dels nostres ministres, on treballen després d'exercir de polític molts d'aquests... a la banca o a empreses grans... Així que com sempre, no interessa a la butxaca del poder polític fer canvis bons per la majoria de la població.
I això em fa replantejar, tinc dret a no utilitzar la banca? La resposta és NO!
Si ens fixem, quasi cap govern ha posat a sobre la taula la creació d'una banca pública, això fa que quan tens una feina has de tenir un número de compte, quan contractes un servei (aigua, telèfon, electricitat...) has de donar un número bancari, quan has d'omplir la declaració has d'indicar en quin banc vols que acabin fent les conclusions d'aquesta, quan fas una inscripció oficial (oposicions, certificats, renovació de carnets...) t'indiquen en quina oficina has de fer el pagament...
Aleshores, no vivim en un estat (o en un món) amb llibertat econòmica tal com s'indica en l'accés als diners que promulguen alguns. És a dir, en una democràcia amb igualtat total a totes les persones (jurídiques i físiques) tots hauríem de poder decidir de què fem ús i del que no en fem.
Alguns partits minoritaris han intentat impulsar la creació d'una banca pública. Una banca que no tindria beneficis, ja que si n'hi hagués, anirien al pagament dels pressupostos negatius de l'estat. Una banca on les persones amb menys mitjans econòmics (però solvents mensualment) puguin tenir una hipoteca amb un interès molt baix. Una banca on els diners líquids sense ús els podria utilitzar per sufragar deute públic amb format de bons o obligacions (recordem que la banca només té disponible immediatament aproximadament un 15% dels diners totals que diu tenir). Una banca que podria estar associada amb el teu DNI, i així donar-li un "ús" a aquesta tergeteta de plàstic inútil que costa 11€...
I molts pensareu, i per què no fa això si sembla una bona idea i eficient? Doncs per les portes giratòries que hem parlat sempre, mireu on acaben molts dels nostres ministres, on treballen després d'exercir de polític molts d'aquests... a la banca o a empreses grans... Així que com sempre, no interessa a la butxaca del poder polític fer canvis bons per la majoria de la població.
