El Mediador
En l'actualitat (i crec que des de sempre) podem trobar-nos alguns alumnes (individus si ho volem extrapolar a la societat fora de l'aula) que impedeixin poder educar, impartir classe... En aquests casos s'ha de plantejar una sanció* adequada a l'alumne. No tota sanció serveix per a tot alumne.
Aquesta norma ha de ser una més a les usades per un professor. Està clar que el professor ha de transmetre ordre a la classe, respecte a tots els alumnes i sobretot autoritat al grup classe-professor.
Si les nostres eines internes per imposar l'ordre a la classe fallen, existeixen multitud d'eines externes: impedir als alumnes de temps d'oci, l'expulsió de l'aula o del centre, etc. La majoria de les eines de control externes a l'aula haurien d'anar amb acord unànime de la direcció del centre.
Però la majoria d'aquestes eines (utilitzades des de fa molt) són beneficioses per l'alumne? Ajudaran a canviar la seva forma d'actuar?
Recordem que l'ésser humà es contraposa, és a dir, es posa a la defensiva, davant d'algú que el fa sentir malament.
Una de les eines de control més senzilles d'implementar és el mediador. Pot ser una eina més per alguns alumnes; ja que es basa amb un professor o company de cursos superiors que serveix per fer reflexionar a l'alumne que si no té una actitud favorable a classe o ha incomplert alguna norma de les NOFC, no podrà tenir els mateixos drets que els altres.
El mediador del qual parlem en aquesta entrada ha de ser un professor que no hagi tingut contacte molt sovint amb l'alumne. L'alumne tindrà l'obligació d'assistir a les classes d'aquell professor de forma inactiva, si la seva actitud dificulta la classe del mediador haurem de passar a un grau superior de sanció (coordinació, direcció...), ja que les mesures internes no han servit.
La majoria d'alumnes veurà que no és òptim el seu comportament; no l'aporta més que obligacions sense privilegis.
El mediador, així entès, és un grau superior a l'aula de castigats. L'aula de castigats podria servir per alumnes que han comès una infracció però no és incident (no té una indisciplina constant). Un alumne que no segueix les normes per costum, l'aula de castigats pot servir-li com a excusa perfecta per deslliurar-se d'allò que no li agrada (normalment la classe de...).
Està clar que les expulsions del centre existiran, però aquestes comporten una privació de privilegis a l'alumne expulsat, i aquestes han de ser pactades amb la família. Si no existeix aquesta restricció de privilegis, els alumnes expulsats poden veure aquesta opció com una escapatòria d'obligacions.
La direcció o el consell directiu no li ha de tremolar la mà per expulsar alumnes, sempre que tot estigui ben documentat.
I reitero, aquestes normes no ajuden a l'alumne expulsat. El mediador (professor) ha de servir per dialogar i fer créixer interiorment l'alumne. Però ens tornem a trobar, que això suposa més feina per professors o un augment de la ràtio de treballadors al centre.
Aquesta norma ha de ser una més a les usades per un professor. Està clar que el professor ha de transmetre ordre a la classe, respecte a tots els alumnes i sobretot autoritat al grup classe-professor.
Si les nostres eines internes per imposar l'ordre a la classe fallen, existeixen multitud d'eines externes: impedir als alumnes de temps d'oci, l'expulsió de l'aula o del centre, etc. La majoria de les eines de control externes a l'aula haurien d'anar amb acord unànime de la direcció del centre.
Però la majoria d'aquestes eines (utilitzades des de fa molt) són beneficioses per l'alumne? Ajudaran a canviar la seva forma d'actuar?
Recordem que l'ésser humà es contraposa, és a dir, es posa a la defensiva, davant d'algú que el fa sentir malament.
Una de les eines de control més senzilles d'implementar és el mediador. Pot ser una eina més per alguns alumnes; ja que es basa amb un professor o company de cursos superiors que serveix per fer reflexionar a l'alumne que si no té una actitud favorable a classe o ha incomplert alguna norma de les NOFC, no podrà tenir els mateixos drets que els altres.
El mediador del qual parlem en aquesta entrada ha de ser un professor que no hagi tingut contacte molt sovint amb l'alumne. L'alumne tindrà l'obligació d'assistir a les classes d'aquell professor de forma inactiva, si la seva actitud dificulta la classe del mediador haurem de passar a un grau superior de sanció (coordinació, direcció...), ja que les mesures internes no han servit.
La majoria d'alumnes veurà que no és òptim el seu comportament; no l'aporta més que obligacions sense privilegis.
El mediador, així entès, és un grau superior a l'aula de castigats. L'aula de castigats podria servir per alumnes que han comès una infracció però no és incident (no té una indisciplina constant). Un alumne que no segueix les normes per costum, l'aula de castigats pot servir-li com a excusa perfecta per deslliurar-se d'allò que no li agrada (normalment la classe de...).
Està clar que les expulsions del centre existiran, però aquestes comporten una privació de privilegis a l'alumne expulsat, i aquestes han de ser pactades amb la família. Si no existeix aquesta restricció de privilegis, els alumnes expulsats poden veure aquesta opció com una escapatòria d'obligacions.
La direcció o el consell directiu no li ha de tremolar la mà per expulsar alumnes, sempre que tot estigui ben documentat.
I reitero, aquestes normes no ajuden a l'alumne expulsat. El mediador (professor) ha de servir per dialogar i fer créixer interiorment l'alumne. Però ens tornem a trobar, que això suposa més feina per professors o un augment de la ràtio de treballadors al centre.
- La primera, el càstig no suposa un menysteniment a ningú, sinó un advertiment de quelcom no s'està fent acord a les normes comuns.
- La segona, crec que molt millor que el mediador ha d'existir la figura del guia, però aquesta és molt més complicada de controlar i tenir. Més endavant en parlarem.