Pares i mares: la magia existeix...
Aprofitant que demà és el dia de la mare, fa temps que vull escriure sobre l'esforç i les filigranes que poden arribar a fer els pares i les mares.
Gràcies a les meves feines he pogut conèixer molts tipus de famílies, però en totes elles, o si més no en una gran majoria, el pare i la mare fan un esforç sobrehumà perquè els seus fills tinguin una vida millor de la que han tingut ells.
La imatge que m'ha quedat de la de ser pare (si mai arriba el dia) és la d'humilitat i altruisme total: donar-ho tot per un altre sense esperar res a canvi.
Aquí rau els miracles del món: que una família inverteixi en l'educació del seu fill i no en comoditats banals, és un miracle. Que uns pares sàpiguen dir "el que tenim per menjar millor que sigui pels nostres fills" és un acte diví d'altruisme...
Però, sempre hi ha un però, he de dir que hi ha un sorgiment de famílies que estan fora dels intervals de normalitat que aquest altruisme i humilitat estan marxant... Però això s'ha d'estendre millor en una altra entrada.
En definitiva, volia fer aquesta entrada per recapacitar i fer recapacitar del que han fet els nostres pares i mares per nosaltres; per reflexionar que fan els pares i mares actuals pels seus fills; i meditar que esperem que facin els pares i mares pels futurs infants... Si ho fem, veurem que hem de recuperar molts esforços que fèiem en el passat, hem de confiar amb el treball actual i hem d'aconsellar a les famílies futures.
Gràcies a les meves feines he pogut conèixer molts tipus de famílies, però en totes elles, o si més no en una gran majoria, el pare i la mare fan un esforç sobrehumà perquè els seus fills tinguin una vida millor de la que han tingut ells.
La imatge que m'ha quedat de la de ser pare (si mai arriba el dia) és la d'humilitat i altruisme total: donar-ho tot per un altre sense esperar res a canvi.
Aquí rau els miracles del món: que una família inverteixi en l'educació del seu fill i no en comoditats banals, és un miracle. Que uns pares sàpiguen dir "el que tenim per menjar millor que sigui pels nostres fills" és un acte diví d'altruisme...
Però, sempre hi ha un però, he de dir que hi ha un sorgiment de famílies que estan fora dels intervals de normalitat que aquest altruisme i humilitat estan marxant... Però això s'ha d'estendre millor en una altra entrada.
En definitiva, volia fer aquesta entrada per recapacitar i fer recapacitar del que han fet els nostres pares i mares per nosaltres; per reflexionar que fan els pares i mares actuals pels seus fills; i meditar que esperem que facin els pares i mares pels futurs infants... Si ho fem, veurem que hem de recuperar molts esforços que fèiem en el passat, hem de confiar amb el treball actual i hem d'aconsellar a les famílies futures.
Que consti, que una família pot tenir dos pares, dos mares, un pare i una mare, un sol pare, una sola mare, ...