Fer o no fer?
Fa molts anys treballava en uns grans magatzems de cambrer, amb el meu cap sempre teníem un debat que es pot resumir amb la resposta reiterada que li donava:
I he vist que això és extrapolable a tota la societat. Quants de nosaltres no ens hem guanyat un sermó o directament una esbroncada a causa de voler fer quelcom millor del que estava establert? I quants de nosaltres veiem que molts que no fan res (excepte nosa) mai els han cridat l'atenció?
I no només a la feina trobem aquesta mena de persones, també a casa, entre les nostres amistats, en el carrer i la societat, en els poders públics...
Si heu compartit pis, aquells que mai netegen, mai trenquen res. Aquells que a la colla d'amics mai prenen decisions de què fer no es guanyen crítiques (alguns cops, no constructives) del que s'ha arribat a fer. A la política l'oposició sempre fa befa dels errors del govern. I un llarg etcètera.
Hem de canviar aquesta societat que critica molt a qui treballa força i per aquest motiu erra, i som benèvols dels que tenen un os a l'esquena...
Qui treballa pot trencar plats, qui no fa res segur que no en trenca...
I he vist que això és extrapolable a tota la societat. Quants de nosaltres no ens hem guanyat un sermó o directament una esbroncada a causa de voler fer quelcom millor del que estava establert? I quants de nosaltres veiem que molts que no fan res (excepte nosa) mai els han cridat l'atenció?
I no només a la feina trobem aquesta mena de persones, també a casa, entre les nostres amistats, en el carrer i la societat, en els poders públics...
Si heu compartit pis, aquells que mai netegen, mai trenquen res. Aquells que a la colla d'amics mai prenen decisions de què fer no es guanyen crítiques (alguns cops, no constructives) del que s'ha arribat a fer. A la política l'oposició sempre fa befa dels errors del govern. I un llarg etcètera.
Hem de canviar aquesta societat que critica molt a qui treballa força i per aquest motiu erra, i som benèvols dels que tenen un os a l'esquena...
Hi ha una frase que no estic del tot d'acord:
"Millor demanar perdó que demanar permís."
Aquesta frase sembla dir que qui fa coses no intenta dialogar. Per aquest motiu jo la canviaria per:
"Millor demanar perdó que deixar de no fer quelcom que creus positiu."
Sé que és més llarga, i encara no explica molt bé el que vull dir. Però molts cops, entre debat de si ho hem de fer o no alguna cosa, perdem l'oportunitat de fer-ho, i aquí hi ha moltes pèrdues, el de no haver-ho fet, el temps de debat i la frustració del conjunt que volia fer-ho.
Per aquest motiu, jo aboco a fer les coses, a ser actiu, la resta (amics, caps, societat...) ha de premiar als actius i no d'escarmentar-los quan surt malament quelcom. Aquesta activitat, dinamisme o com hom vulgui anomenar-ho, ha de ser sempre dialogant; i.e., s'ha de demanar permís, però al mateix temps anar-ho fent. Si arribem a un pacte de com fer-ho millor, i sinó, ja estarà fet. La conclusió serà ser conscient que s'ha fet per bé, i segur que ajudarà a millorar (tan si ha sortit bé com si no).