El Sentat...
Fa unes setmanes vam parlar de com es calculava el nombre d'escons del congrés dels diputats (cambra baixa o parlament).
L'altra cambra que regeix el poder legislatiu a l'estat espanyol és el Senat (cambra alta) de les Corts Generals espanyoles. Aquesta segona cambra és una representació territorial (cambra territorial), però a efectes reals no té el mateix poder que el parlament.
El senat, en principi, ha de vetllar per afavorir l'intercanvi de lleis autonòmiques, regulació d'aquestes i modificacions futures. També ha de ratificar les decisions d'intervenció de les autonomies que pren el parlament o el poder executiu.
A la realitat, però, el Senat no té veto directe així com sí que el té el congrés. I per tant, la bicameralitat queda esborrada.
Així com al parlament està tot distribuit per sufragi universal (votació del poble amb unes lleis ja explicades anteriorment), en aquesta cambra no tots els seients venen del vot del poble.
Per cada província hi ha 4 senadors (a excepció de les illes i les ciutats de Ceuta i Melilla) que s'escullen per sufragi tal com vàrem explicar. Aquest repartiment imposat beneficia a alguns territoris, i per tant, a alguns partits. I, recordem també, que la llei D'Hondt deixa sense efecte una bona part dels vots emesos.
La resta de senadors són representats indirectament. Un per cada comunitat autònoma amb la seva "Assemblea Legislativa", la resta de senadors és un per cada milió d'habitants del seu territori respectiu (aquest últims amb arrodoniments tal com varem explicar).
L'elecció dels seus integrants per les assemblees territorials, en l'organització interna de la cambra i en les funcions que té atribuïdes, beneficia a les autonomies amb partits amb una gran representació (el bipartidisme).
S'ha parlat molt d'eliminar el Senat. I els motius són molt bons, primer de tot, la seva configuració està tota manipulada pels partits més forts, i per tant, la representació no és una imatge de la realitat de l'estat.
Aquest truncament de la diversitat d'opinions polítiques al Senat és degut a l'elecció dels representants per l'assemblea i també perquè les eleccions del senat es fa al mateix temps que les eleccions del congrés (tot i que no ha de ser així).
Aquest últim fa que els partits amb major poder representatiu absorbeixin (tal com ja vàrem veure) la majoria de senadors.
El primer que s'hauria de fer és la modificació de la composició d'aquesta cambra. El sufragi universal és una de les eines més democràtiques que hi ha; però s'hauria de fer en un període de temps oposat al que es fa al congrés.
Si aquest canvi no es produeix, l'executiu de l'estat espanyol sempre tindrà el poder d'actuar com vulgui arreu de l'estat, sense impunitat (igual que fa el cap de l'estat).
L'altra cambra que regeix el poder legislatiu a l'estat espanyol és el Senat (cambra alta) de les Corts Generals espanyoles. Aquesta segona cambra és una representació territorial (cambra territorial), però a efectes reals no té el mateix poder que el parlament.
- Primer de tot, que simbolitza una cambra territorial?
El senat, en principi, ha de vetllar per afavorir l'intercanvi de lleis autonòmiques, regulació d'aquestes i modificacions futures. També ha de ratificar les decisions d'intervenció de les autonomies que pren el parlament o el poder executiu.
A la realitat, però, el Senat no té veto directe així com sí que el té el congrés. I per tant, la bicameralitat queda esborrada.
- Com es constitueix el repartiment dels senadors?
Així com al parlament està tot distribuit per sufragi universal (votació del poble amb unes lleis ja explicades anteriorment), en aquesta cambra no tots els seients venen del vot del poble.
Per cada província hi ha 4 senadors (a excepció de les illes i les ciutats de Ceuta i Melilla) que s'escullen per sufragi tal com vàrem explicar. Aquest repartiment imposat beneficia a alguns territoris, i per tant, a alguns partits. I, recordem també, que la llei D'Hondt deixa sense efecte una bona part dels vots emesos.
La resta de senadors són representats indirectament. Un per cada comunitat autònoma amb la seva "Assemblea Legislativa", la resta de senadors és un per cada milió d'habitants del seu territori respectiu (aquest últims amb arrodoniments tal com varem explicar).
L'elecció dels seus integrants per les assemblees territorials, en l'organització interna de la cambra i en les funcions que té atribuïdes, beneficia a les autonomies amb partits amb una gran representació (el bipartidisme).
- Quin sentit té tenir Senat?
S'ha parlat molt d'eliminar el Senat. I els motius són molt bons, primer de tot, la seva configuració està tota manipulada pels partits més forts, i per tant, la representació no és una imatge de la realitat de l'estat.
Aquest truncament de la diversitat d'opinions polítiques al Senat és degut a l'elecció dels representants per l'assemblea i també perquè les eleccions del senat es fa al mateix temps que les eleccions del congrés (tot i que no ha de ser així).
Aquest últim fa que els partits amb major poder representatiu absorbeixin (tal com ja vàrem veure) la majoria de senadors.
- Així doncs, val la pena mantenir-lo?
El primer que s'hauria de fer és la modificació de la composició d'aquesta cambra. El sufragi universal és una de les eines més democràtiques que hi ha; però s'hauria de fer en un període de temps oposat al que es fa al congrés.
Si aquest canvi no es produeix, l'executiu de l'estat espanyol sempre tindrà el poder d'actuar com vulgui arreu de l'estat, sense impunitat (igual que fa el cap de l'estat).
És essencial, doncs, votar amb ganes al Senat, tot i ser una part dels senadors cal més diversitat en aquesta cambra. Actualment els dos partits conservadors de tot el territori Espanyol tenen més representativitat, això és degut a la desafecció dels que no són conservadors.