Votar inútilment? (com funciona el vot)
Podeu descarregar-vos el document amb pdf per una lectura més cómoda:
https://drive.google.com/open?id=1nxY2HXWXuHDfEzbxtbV4kUXnA5Y0nBMp
Ben aviat molts haurem d'anar a votar a més d'un comissi electoral: estatal, municipal i europeu; per ara...
Molts m'heu preguntat com estic convençut que bastants vots no assoliran representativitat; que per què crec que molts vots nostres són com tirar-los a la brossa; o bé, m’heu preguntat com funciona el sistema de recompte electoral d’aquest estat i què és el sistema D'Hondt.
Així doncs, en aquesta entrada faré un breu resum de com s'assoleixen els resultats en les eleccions a Espanya segons les dues lleis que regeixen aquests càlculs: el sistema D'Hondt i l'article 38 de la constitució.
Ens centrarem en les passades eleccions generals del 2016 i en la província de Lleida; però a la resta se segueix el mateix procediment.
Primer de tot ens hem de preguntar quina representativitat tindrà cada regió dins del Congrés. I sabent que al Congrés només hi ha 350 escons (seients), això limita la representativitat (sí, la mostra de representació d'una certa part de l'estat està limitada pel nombre de cadires...).
La llei dicta que Ceuta i Melilla tindran 1 escó cadascú. Per la resta de circumscripcions (províncies en el cas que estudiarem) en tindran 2 d’assignats i es dividirà la resta amb una regla de proporció de sistema de major al residu (arrodoniment matemàtic per entendre’ns, tot i que és fa seguint la llei D’Hondt de residu).
Què vol dir tot això per a Lleida?
Anem a fer càlculs:
Dels 350, dos estan assignats per Ceuta i Melilla. De la resta, 2 van a cada una de la resta de províncies (51), per tant 102 queden novament repartits. Finalment, la resta, 246, es reparteix per les 51 províncies de forma proporcional arrodonida segons el nombre de votants.
Sabem que hi havia, al 2016, 34.597.038 votants a tota Espanya, d'aquests 112.446 eren a Ceuta i Melilla, per tant, els 246 escons s'han de repartir per 34.484.592 votants (cal dir que aquests càlculs s'han de realitzar per cada comissi, i no està del tot clar si es fa de forma correcta a causa del desfasament que hi ha entre la població resident i votants).
A Lleida, en el 2016, hi havia 298.141 votants. Aleshores:
Com que s'ha d'”arrodonir matemàticament”, la circumscripció de Lleida té una representativitat de 2 escons assignats per llei, més 2 escons per la repartició; és a dir, 4 escons (3a aproximació: en aquest cas en detriment per Lleida, doncs ha perdut una representació de 0’127).
Diputats per circumscripció
Podem repetir aquests càlculs arreu de l’estat, i obtindríem el que hi ha a la imatge.
Així doncs, ara ja sabem quants representants hem de repartir a cada circumscripció, i en concret a Lleida.
Aquest càlcul beneficia a les províncies amb 1, 2 o 3 representants sobretot.
Com es reparteixen els representants?
A les eleccions del 2016 a Lleida, els vots rebuts van ser els que estan al requadre:
Resultats electorals a Lleida – eleccions generals 2016 – Informació: https://resultados.elpais.com/resultats/eleccions/2016/generals/congreso/09/25.html
Com es van repartir els 4 escons?
Per simplificar la llei D'Hondt, el que es fa és:
Assignar 1 escó a la llista més votada (en aquest cas per ERC). Tot seguit es divideix el nombre de vots d'aquesta llista per 2, i la resta per 1.
Es torna a donar 1 escó a la llista amb un resultat més gran dels nous números (en aquest cas per CDC).
Es divideix aquesta llista per 2 (si novament hagués estat ERC, dividiríem per 3 els vots inicials d’ERC) i la resta la dividim per 1. I es torna a donar 1 escó a la llista amb un resultat més gran (en aquest cas per ECP).
Es divideix aquesta llista per 2 (si hagués estat CDC, dividiríem els vots inicials de CDC per 3)(si ERC hagués sortit els 3 cops, ara dividiríem els vots inicials d’ERC per 4). I es dóna el 4 escó a la llista amb un resultat més alt (en aquest cas al PP).
Aquest procediment es realitzaria tants cops com escons té la circumscripció.
Conclusions
Inicialment sembla com si el repartiment fos just, les quatre forces més votades han aconseguit representativitat.
Però hi ha certes injustícies a causa de tots els ajustos i aproximacions que es fan.
A nivell estatal, les poblacions més petites tenen en proporció més representativitat.
Aleshores, els partits poden concentrar-se a estimular el vot cap al seu partit en aquests demarcacions.
Aquest desviament és a causa d’imposar un nombre fix d’escons sense considerar el nombre de votants; després per l’arrodoniment “matemàtic” que hi ha en acabar amb els escons lliures.
En caràcter regional, fixem-nos que a Lleida un partit amb 45.303 vots té la mateixa representativitat que un altre de 24.355.
A més a més, dels votants que s'han presentat n’hi ha 41.488 que no s’els ha tingut en compte per a res. És a dir, dels vots vàlids, les forces que no tenen representativitat (per molt poc que els fes falta) no han servit per a res.
Això representa que un 29,55% dels votants assistents va directament a la brossa com a representativitat.
Si dels partits que han tingut representativitat, sumem tots els vots que no els han atorgat més escons (amb 24.355 ja tens 1 escó, més no et serveix per a res), obtindríem 56.793 que no han servit de res.
Si amb aquests últims els sumem als vots sense cap representativitat (56.793 més 41.488) obtenim que 98.281 vots no han servit per obtenir representativitat; és a dir, més del 54% dels votants presentats no tindran veu.
Finalment, si pensem que aquests vots sense representativitat, i que per tant no tindran repercussió i no serviran de gaire, no haguessin anat a votar, les eleccions del 2016 a Lleida haguessin tingut una abstenció del 67,03%.
Per tant, la veu de Lleida és la veu d’un 32,97% de la població.
Aquests càlculs és poden fer en totes les circumscripcions i en tots els comicis, els resultats són semblants.
Ens podem preguntar per què no modificar aquesta llei electoral. Però la resposta és clara, els partits que tenen representativitat perdrien algun escó, per tant, perdrien inversions, diners i poder.
https://pxhere.com/en/photo/1445485
https://drive.google.com/open?id=1nxY2HXWXuHDfEzbxtbV4kUXnA5Y0nBMp
Molts m'heu preguntat com estic convençut que bastants vots no assoliran representativitat; que per què crec que molts vots nostres són com tirar-los a la brossa; o bé, m’heu preguntat com funciona el sistema de recompte electoral d’aquest estat i què és el sistema D'Hondt.
Així doncs, en aquesta entrada faré un breu resum de com s'assoleixen els resultats en les eleccions a Espanya segons les dues lleis que regeixen aquests càlculs: el sistema D'Hondt i l'article 38 de la constitució.
Ens centrarem en les passades eleccions generals del 2016 i en la província de Lleida; però a la resta se segueix el mateix procediment.
Primer de tot ens hem de preguntar quina representativitat tindrà cada regió dins del Congrés. I sabent que al Congrés només hi ha 350 escons (seients), això limita la representativitat (sí, la mostra de representació d'una certa part de l'estat està limitada pel nombre de cadires...).
La llei dicta que Ceuta i Melilla tindran 1 escó cadascú. Per la resta de circumscripcions (províncies en el cas que estudiarem) en tindran 2 d’assignats i es dividirà la resta amb una regla de proporció de sistema de major al residu (arrodoniment matemàtic per entendre’ns, tot i que és fa seguint la llei D’Hondt de residu).
Què vol dir tot això per a Lleida?
Anem a fer càlculs:
Dels 350, dos estan assignats per Ceuta i Melilla. De la resta, 2 van a cada una de la resta de províncies (51), per tant 102 queden novament repartits. Finalment, la resta, 246, es reparteix per les 51 províncies de forma proporcional arrodonida segons el nombre de votants.
Sabem que hi havia, al 2016, 34.597.038 votants a tota Espanya, d'aquests 112.446 eren a Ceuta i Melilla, per tant, els 246 escons s'han de repartir per 34.484.592 votants (cal dir que aquests càlculs s'han de realitzar per cada comissi, i no està del tot clar si es fa de forma correcta a causa del desfasament que hi ha entre la població resident i votants).
Podem repetir aquests càlculs arreu de l’estat, i obtindríem el que hi ha a la imatge.
Així doncs, ara ja sabem quants representants hem de repartir a cada circumscripció, i en concret a Lleida.
Aquest càlcul beneficia a les províncies amb 1, 2 o 3 representants sobretot.
Com es reparteixen els representants?
A les eleccions del 2016 a Lleida, els vots rebuts van ser els que estan al requadre:
Per simplificar la llei D'Hondt, el que es fa és:
Assignar 1 escó a la llista més votada (en aquest cas per ERC). Tot seguit es divideix el nombre de vots d'aquesta llista per 2, i la resta per 1.
Es torna a donar 1 escó a la llista amb un resultat més gran dels nous números (en aquest cas per CDC).
Es divideix aquesta llista per 2 (si novament hagués estat ERC, dividiríem per 3 els vots inicials d’ERC) i la resta la dividim per 1. I es torna a donar 1 escó a la llista amb un resultat més gran (en aquest cas per ECP).
Es divideix aquesta llista per 2 (si hagués estat CDC, dividiríem els vots inicials de CDC per 3)(si ERC hagués sortit els 3 cops, ara dividiríem els vots inicials d’ERC per 4). I es dóna el 4 escó a la llista amb un resultat més alt (en aquest cas al PP).
Aquest procediment es realitzaria tants cops com escons té la circumscripció.
Conclusions
Inicialment sembla com si el repartiment fos just, les quatre forces més votades han aconseguit representativitat.
Però hi ha certes injustícies a causa de tots els ajustos i aproximacions que es fan.
A nivell estatal, les poblacions més petites tenen en proporció més representativitat.
Aleshores, els partits poden concentrar-se a estimular el vot cap al seu partit en aquests demarcacions.
Aquest desviament és a causa d’imposar un nombre fix d’escons sense considerar el nombre de votants; després per l’arrodoniment “matemàtic” que hi ha en acabar amb els escons lliures.
En caràcter regional, fixem-nos que a Lleida un partit amb 45.303 vots té la mateixa representativitat que un altre de 24.355.
A més a més, dels votants que s'han presentat n’hi ha 41.488 que no s’els ha tingut en compte per a res. És a dir, dels vots vàlids, les forces que no tenen representativitat (per molt poc que els fes falta) no han servit per a res.
Això representa que un 29,55% dels votants assistents va directament a la brossa com a representativitat.
Si dels partits que han tingut representativitat, sumem tots els vots que no els han atorgat més escons (amb 24.355 ja tens 1 escó, més no et serveix per a res), obtindríem 56.793 que no han servit de res.
Si amb aquests últims els sumem als vots sense cap representativitat (56.793 més 41.488) obtenim que 98.281 vots no han servit per obtenir representativitat; és a dir, més del 54% dels votants presentats no tindran veu.
Finalment, si pensem que aquests vots sense representativitat, i que per tant no tindran repercussió i no serviran de gaire, no haguessin anat a votar, les eleccions del 2016 a Lleida haguessin tingut una abstenció del 67,03%.
Per tant, la veu de Lleida és la veu d’un 32,97% de la població.
Aquests càlculs és poden fer en totes les circumscripcions i en tots els comicis, els resultats són semblants.
Ens podem preguntar per què no modificar aquesta llei electoral. Però la resposta és clara, els partits que tenen representativitat perdrien algun escó, per tant, perdrien inversions, diners i poder.
http://www.congreso.es/consti/constitucion/indice/sinopsis/sinopsis.jsp?art=68&tipo=2
https://resultados.elpais.com/resultats/eleccions/2016/generals/congreso/09/25.html