Para haber Titanes hay que haber patanes
"Para haber titanes hay que haber patanes!". Aquesta frase la vaig sentir quan era molt jove a una sèrie de dibuixos animats, South Parck. Era un capítol que tractava als pobres com escòria i eines pels rics. I com sempre, ho tractaven de forma irònica per riure's de la realitat.
En aquell moment m'ho vaig prendre com una mofa de la realitat, una complicada caricatura del fet que molta gent és tractada com a utensili per a altres individus "més poderosos".
Malauradament aquesta befa estic veient que és més real del que podia pensar. Cada cop veig més incompetència i egoisme que va escalant en aquesta societat a costa d'altres que van quedant relegats a la misèria.
Com a humans aquest fet és intolerable i criminal. Però no sé trobar com poder revertir aquesta tendència, no he sabut ajudar a construir un món millor de forma ràpida i eficient. M'he limitat a educar a uns quants joves amb un poderós convenciment humanístic i una gran potència lògica. Però amb això hi haurà prou per canviar-ho tot? Deixar tota la feina del futur en mans d'ells és el que s'ha de fer?
La veritat no sé si podré ajudar molt a millorar aquest món, però ho intentaré... No obstant això, cada cop més tinc moments crítics on perdo tota la fe amb la humanitat.
Jo vinc d'una família extremadament humil, inclús molts dirien que la meva família estava al conjunt del qual tractaríem com a pobres (i certament recordo alguns moments difícils econòmicament). Aquest fet m'ha fet lluitar sempre per prosperar, treballant des de ben jove i estudiant tot el temps que tenia. Gràcies a això he conegut molta gent que també ha fet el mateix; i altres que han viscut una vida plàcid i còmode. Que curiós que els que veníem d'una economia baixa no hem pogut escalar tant com els altres... I ara estic veien el mateix amb els meus alumnes, aquells que tenen poder tenen més facilitats de creixement; els altres, els que vénen d'una família humil, són relegats a un segon pla...
Aquest món és el que volem? Volem que sigui més important l'herència de la família que l'esforç de l'individu? No m'estranyaria que molts digueu que sí, que preferiu la deixa que l'esforç, si més no, recordem que tenim un cap d'estat que està ficat per un fet biològic i per un dictador...
En aquell moment m'ho vaig prendre com una mofa de la realitat, una complicada caricatura del fet que molta gent és tractada com a utensili per a altres individus "més poderosos".
Malauradament aquesta befa estic veient que és més real del que podia pensar. Cada cop veig més incompetència i egoisme que va escalant en aquesta societat a costa d'altres que van quedant relegats a la misèria.
Com a humans aquest fet és intolerable i criminal. Però no sé trobar com poder revertir aquesta tendència, no he sabut ajudar a construir un món millor de forma ràpida i eficient. M'he limitat a educar a uns quants joves amb un poderós convenciment humanístic i una gran potència lògica. Però amb això hi haurà prou per canviar-ho tot? Deixar tota la feina del futur en mans d'ells és el que s'ha de fer?
La veritat no sé si podré ajudar molt a millorar aquest món, però ho intentaré... No obstant això, cada cop més tinc moments crítics on perdo tota la fe amb la humanitat.
Jo vinc d'una família extremadament humil, inclús molts dirien que la meva família estava al conjunt del qual tractaríem com a pobres (i certament recordo alguns moments difícils econòmicament). Aquest fet m'ha fet lluitar sempre per prosperar, treballant des de ben jove i estudiant tot el temps que tenia. Gràcies a això he conegut molta gent que també ha fet el mateix; i altres que han viscut una vida plàcid i còmode. Que curiós que els que veníem d'una economia baixa no hem pogut escalar tant com els altres... I ara estic veien el mateix amb els meus alumnes, aquells que tenen poder tenen més facilitats de creixement; els altres, els que vénen d'una família humil, són relegats a un segon pla...
Aquest món és el que volem? Volem que sigui més important l'herència de la família que l'esforç de l'individu? No m'estranyaria que molts digueu que sí, que preferiu la deixa que l'esforç, si més no, recordem que tenim un cap d'estat que està ficat per un fet biològic i per un dictador...
