Tenir "padrins"...
Tal com s'ha demostrat en nombrosos estudis, la classe mitjana està desapareixent, i la classe baixa està cada cop més privada de possibilitats de millora en la seva vida.
Vist això, i després d'observar molts indrets de la vida, puc afirmar que demanar favor als teus "padrins" és una pràctica habitual en aquest estat corrupte i poc democràtic en el que vivim...
Només cal veure qui assoleix grans càrrecs de les empreses privades, qui arriba als llocs més alts en l'escala política i qui pot contractar els millors serveis. Fins aquí és el que més clar veiem, el que surt a la llum, el que malauradament estem habituats a conèixer en la nostra societat. El que coneixem com a "portes giratòries" o "favors".
Però tot va molt més enllà; el despotisme del govern espanyol produeix un greuge flagrant a la classe baixa i mitja, i és la d'impossibilitar l'ascens social en tots els terrenys on hi hauria de fluir una objectivitat pura, excloent la procedència familiar i econòmica elitista.
Posem exemples per concretar.
Ens han enganyat dient que l'elitisme el porten les escoles concertades[*]. La realitat, són les extraescolars actuals les que diferencien les classes socials. Quantes famílies humils poden pagar-se estades a l'estranger, classes de reforç cada dia, acadèmies per ampliar i obtenir títols extres...?
Ja us dic jo que una família humil no ho pot fer! Les famílies normals estan obligades a buscar extraescolars econòmiques, gratuïtes o inventar-les. Això provoca que a finals de l'educació obligatòria hi hagi un desnivell entre una família amb un cert estatus i en una amb un altre nivell...
Concretem més encara, quants joves de famílies ben estan tenen el certificat d'"advance" o "first" d'anglès en acabar batxillerat i quants joves de famílies humils el tenen? Qui són els que fan dibuix, escultura i art fora de les escoles? Quants practiquen esports "no populars" com dansa, ball, equitació? Quants toquen un instrument de forma fluida que no sigui la flauteta de cole?... I clar, tot això, la preparació extraescolar, produeix un augment exponencial en els currículums dels joves que ho poden tenir. I per tant, una discriminació dels que no ho poden tenir[1].
Un altre tram que la societat ens "obliga" a tenir és el carnet de conduir. I un altre cop la societat que el té més aviat és la que té una preocupació econòmica més baixa.
Això produeix una desigualtat a l'hora de buscar feina. Doncs les famílies més humils i sense ajudes no podran acreditar tan aviat tenir el carnet, i molt menys tenir un cotxe. I en moltes feines aquest punt s'exigeix.
Tenir cotxe és car i insostenible; i com menys diners tens per invertir en banalitats, més et veus obligat a comprar vehicles vells i per tant poc eficients. Aleshores tornem al mateix, la demanda obligatòria que ens ha inculcat actualment la societat de tenir carnet, i tenir cotxe als 18, només és viable per persones benestants i/o que tinguin ajudes...
Si ens fixem (i es veu molt en el món polític) hi ha càrrecs importants ostentats per poques persones. En principi hi ha càrrecs que s'han creat amb la idea de "jornada completa"; però com que hi ha persones que tenen un poder de delegar les seves obligacions, poden vanar-se d'altres feines.
I un cop tenen aquests dos càrrecs apamats, i delegades les seves tasques, poden fer un tercer, després un quart... i així successivament. Hi ha exemples en el parlament amb més de sis càrrecs.
I això també passa en casos menys visuals. Com pot ser persones que poden treure's titulacions importants o treure's oposicions eliminat les seves obligacions individuals[2].
Aquest fet és una altra forma de desigualtat social, ja que només aquelles persones que tenen "padrins" podran trobar els mitjans de delegar responsabilitats. I només aquelles persones que tenen les seves necessitats econòmiques bàsiques cobertes, podran aspirar a controlar un càrrec més.
Vist això, i després d'observar molts indrets de la vida, puc afirmar que demanar favor als teus "padrins" és una pràctica habitual en aquest estat corrupte i poc democràtic en el que vivim...
Només cal veure qui assoleix grans càrrecs de les empreses privades, qui arriba als llocs més alts en l'escala política i qui pot contractar els millors serveis. Fins aquí és el que més clar veiem, el que surt a la llum, el que malauradament estem habituats a conèixer en la nostra societat. El que coneixem com a "portes giratòries" o "favors".
Però tot va molt més enllà; el despotisme del govern espanyol produeix un greuge flagrant a la classe baixa i mitja, i és la d'impossibilitar l'ascens social en tots els terrenys on hi hauria de fluir una objectivitat pura, excloent la procedència familiar i econòmica elitista.
Posem exemples per concretar.
Nivells acadèmics
Ens han enganyat dient que l'elitisme el porten les escoles concertades[*]. La realitat, són les extraescolars actuals les que diferencien les classes socials. Quantes famílies humils poden pagar-se estades a l'estranger, classes de reforç cada dia, acadèmies per ampliar i obtenir títols extres...?
Ja us dic jo que una família humil no ho pot fer! Les famílies normals estan obligades a buscar extraescolars econòmiques, gratuïtes o inventar-les. Això provoca que a finals de l'educació obligatòria hi hagi un desnivell entre una família amb un cert estatus i en una amb un altre nivell...
Concretem més encara, quants joves de famílies ben estan tenen el certificat d'"advance" o "first" d'anglès en acabar batxillerat i quants joves de famílies humils el tenen? Qui són els que fan dibuix, escultura i art fora de les escoles? Quants practiquen esports "no populars" com dansa, ball, equitació? Quants toquen un instrument de forma fluida que no sigui la flauteta de cole?... I clar, tot això, la preparació extraescolar, produeix un augment exponencial en els currículums dels joves que ho poden tenir. I per tant, una discriminació dels que no ho poden tenir[1].
El carnet de conduir
Un altre tram que la societat ens "obliga" a tenir és el carnet de conduir. I un altre cop la societat que el té més aviat és la que té una preocupació econòmica més baixa.
Això produeix una desigualtat a l'hora de buscar feina. Doncs les famílies més humils i sense ajudes no podran acreditar tan aviat tenir el carnet, i molt menys tenir un cotxe. I en moltes feines aquest punt s'exigeix.
Tenir cotxe és car i insostenible; i com menys diners tens per invertir en banalitats, més et veus obligat a comprar vehicles vells i per tant poc eficients. Aleshores tornem al mateix, la demanda obligatòria que ens ha inculcat actualment la societat de tenir carnet, i tenir cotxe als 18, només és viable per persones benestants i/o que tinguin ajudes...
Multi càrrecs o multi complements
Si ens fixem (i es veu molt en el món polític) hi ha càrrecs importants ostentats per poques persones. En principi hi ha càrrecs que s'han creat amb la idea de "jornada completa"; però com que hi ha persones que tenen un poder de delegar les seves obligacions, poden vanar-se d'altres feines.
I un cop tenen aquests dos càrrecs apamats, i delegades les seves tasques, poden fer un tercer, després un quart... i així successivament. Hi ha exemples en el parlament amb més de sis càrrecs.
I això també passa en casos menys visuals. Com pot ser persones que poden treure's titulacions importants o treure's oposicions eliminat les seves obligacions individuals[2].
Aquest fet és una altra forma de desigualtat social, ja que només aquelles persones que tenen "padrins" podran trobar els mitjans de delegar responsabilitats. I només aquelles persones que tenen les seves necessitats econòmiques bàsiques cobertes, podran aspirar a controlar un càrrec més.
Estat físic i bona alimentació
Fer esport és bo, comprar aliments saludables imprescindible... són frases cada cop més de moda i necessàries per millorar la nostra vida. Però tots podem pagar el preu que comporta seguir fil per randa aquestes frases?
Fer activitat física suposa un esforç energètic extra i també un d'econòmic. L'energètic podria entrar en debat en ser considerat també desfavorable per un individu humil, però de ben segur que molts no estaríeu d'acord i requeriria massa pàgines per explicar-me. Però el que sí que és indiscutible és l'esforç econòmic. Ja sigui perquè t'has d'apuntar a un gimnàs o pel simple fet de tenir els mitjans necessaris per fer esport, suposa que has d'invertir un percentatge dels teus diners en aquest camp (parlo de l'equipament: bambes, roba, ... o altres coses). Per tant, un altre factor desnivellador, la condició física.
I el menjar sa... Heu intentat comprar "sa"? Comprar en tendes amb una cultura ecològica? ... Els preus superen significativament els que pots trobar en un supermercat. I dins d'aquests, si has hagut d'emprar moltes hores del dia a la teva feina, el més econòmic amb un menor demanda de temps per preparar i menjar és el menjar "brossa"; així doncs, un punt més, mengen millor les famílies benestants.
En resum, la salut es veurà deteriorada de forma més ràpida per un individu amb pocs mitjans econòmics i ajudes o coneguts que el guiïn.
[*]He de matissar que sí que hi ha escoles concertades, com de públiques i sobretot privades, que creen empresaris i elitisme, però aquest tema és complex i és per un debat intens...
[1]Que consti que demano que tots els joves puguin tenir extraescolar de màxima qualitat..
[2]M'agradaria posar un exemple però és massa personal i no vull atacar a cap persona en concret.