El burnout
La formació per aprendre les noves circumstàncies de la vida és una obligació moral que tinc com a professor. Per aquest motiu vaig formar-me sobre els conceptes burnout i estrès laboral, entre altres cursos de formació que ningú em demana però tampoc em corteja.
La societat actual té molts punts d'exigència. Nivells de demandes excessives de formació, estètica, activitat social, cultural i emocional frenètics... Tant és així, que una terminologia molt usada en els últims temps és el de "l'epidèmia de l'estrès".
Aquesta nomenclatura de la realitat actual fa referent a què les baixes per depressió, per burnout (cremament) estan augmentant exponencialment; també augmenten els trastorns alimentaris i emocionals. I tot és degut a una mala gestió social de l'encaix laboral, social i personal.
És lamentable trobar-te companys plorant pels racons de la feina, és llastimós veure com coneguts han escollit el camí de l'agressivitat i autodefensa per fer front a aquest ritme; i és desesperant adonar-se que molts joves es veuen imbuïts en aquest camí d'autoexigència infinita.
Faig aquesta entrada per compartir una imatge que em va resumir molt bé aquests plantejaments; i sobretot, perquè tots hem d'autorefelxionar si fem prou per revertir aquest frenesí de decadència de la vida còmoda (i aquest últim apartat ja en parlarem més detalladament)..
La societat actual té molts punts d'exigència. Nivells de demandes excessives de formació, estètica, activitat social, cultural i emocional frenètics... Tant és així, que una terminologia molt usada en els últims temps és el de "l'epidèmia de l'estrès".
Aquesta nomenclatura de la realitat actual fa referent a què les baixes per depressió, per burnout (cremament) estan augmentant exponencialment; també augmenten els trastorns alimentaris i emocionals. I tot és degut a una mala gestió social de l'encaix laboral, social i personal.
És lamentable trobar-te companys plorant pels racons de la feina, és llastimós veure com coneguts han escollit el camí de l'agressivitat i autodefensa per fer front a aquest ritme; i és desesperant adonar-se que molts joves es veuen imbuïts en aquest camí d'autoexigència infinita.
Faig aquesta entrada per compartir una imatge que em va resumir molt bé aquests plantejaments; i sobretot, perquè tots hem d'autorefelxionar si fem prou per revertir aquest frenesí de decadència de la vida còmoda (i aquest últim apartat ja en parlarem més detalladament)..
Imatge traduïda per mi, però extreta de grupoABG
http://salutpublica.gencat.cat/ca/detalls/Article/El-Departament-de-Salut-alerta-sobre-els-riscos-de-lestres-en-lambit-laboral