Candelera i festes majors de L'Ametlla de Mar
Avui, 2 de febrer, és la festa major del meu poble: L'Ametlla de Mar. Per aquest motiu, he volgut fer una entrada explicant una mica la història del meu poble.
"La Cala" ha estat el lloc on he nascut i en el que he viscut més de divuit anys.
Tot i no tenir l'accent destacat dels "caleros", em sento clarament d'allà, i vagi on vagi sempre diré que L'Ametlla és un dels millors pobles per poder descansar i gaudir de la bona vida.
L'Ametlla de Mar, anomenada "La Cala" pels seus habitants en terme afectuós, està situat al bell mig del Golf de Sant Jordi, al sud de Catalunya. Entre petites cales rocoses on els pins toquen suaument les aigües del mar Mediterrani, allà on la natura i el cel es fusionen, en aquell racó podem distingir la petita població de poc més de vuit mil habitants.
El naixement de "La Cala" es remunta més enllà del segle XII. Va ser un punt estratègic per defensar les costes de la Catalunya Nova. En la platja de Sant Jordi d'Alfama encara queden restes de la "Torre de Vigia" que en temps de Ramon Berenguer IV servia per defensar les noves costes conquerides.
Al costat mateix d'aquesta "Torre de Vigia", podem trobar restes del Castell dels Templers, edificat per aquesta ordre al segle XIII per combatre els pirates. Però va ser enderrocat per les galeres Castellanes al segle XVII amb la por de no ser envaïda per tropes Franceses. Pocs vestigis queden d'aquest castell, però els seus fonaments indiquen una gran fortalesa que envoltava tota l'altiplà superior de la platja i la cala que té un petit estanc d'aigua dolça.
Al segle XVIII, Carles III d'Aragó va aprofitar les runes de l'antic Castell per edificar una petita fortalesa que des de fa pocs anys ha estat remodelada. Aquesta fortalesa és la que rep actualment el nom de Castell de Sant Jordi d'Alfama, va servir per controlar les rutes del mediterrani, ja que moltes passaven per les Illes Balears i per tant es visualitzaven des d'aquestes terres.
El poble, com a tal, va anar creixent a poc a poc fruit de les numerables cales que hi ha per refugiar-se dels temporals. Des de ben al principi, la pesca va ser el comerç clau de L'Ametlla. Avui en dia, compta amb dos ports pesquers (L'Ametlla i l'Estany) i tres de nàutics (L'Ametlla, Sant Jordi, Calafat). A més a més pot presumir de la flota de tonyines més gran de tota la península.
Tornant una mica al passat de "La Cala", no va ser fins a finals del segle XIX que L'Ametlla de Mar va poder-se independitzar com a poble del seu poble veí, El Perelló. Fins aleshores, "La Cala" només era una petita pedania d'aquest poble mil·lenari. No obstant el creixement exponencial que va tenir a finals de segle li van donar la independència.
Més endavant, a la guerra civil espanyola, la república va instal·lar dos grans defenses (les fortificacions, actualment rehabilitades per poder visitar). Les varen construir per si els Nacionals ataquessin des de les Illes Balears a Catalunya. Afortunadament pel poble, no va ser així i les fortificacions mai van ser usades. No obstant això, L'Ametlla va patir alguns bombardeigs, com el que va destrossar el pont d'entrada del poble.
Després de la guerra, el poble va patir un corrent migratori cap al nord del país a causa de la crisi econòmica i alimentaria produïda per la postguerra (en gran part, saquejos de revenja i odi dels Nacionals en vers als antics Republicans). Encara avui en dia, moltes famílies de pobles com Palamós vénen a visitar el poble dels seus avis.
No podem excloure d'aquest petit resum la gran devoció que mostren "los caleros" per la seva patrona, la Mare de Déu de la Candelera. Tot i que en els dies no festius, l'ambient sembla laic, el dia dos de febrer deixa bruscament de ser-ho i la gent es concentra per homenatjar la seva patrona en solemne processó.
La tradició de nans i gegants també està lligada al poble, tant és així que els seus cinc gegants i els seus més de vint "nanos" són de gran importància a les festes majors.
Val a dir, que aquests cinc gegants són: La Candelera, amb homenatge a la patrona; En Pere, homenatge al patró; Sant Jordi i el Drac, signe clar de la identitat catalana; i el Samaruc amb Potes, petit peix amb vies d'extinció que viu al nostre poble.
Actualment també comptem amb un grup de gralles i castellers. A part de les tres agrupacions musicals.
El poble, no només compta amb una història personal, té una identitat única, marcada per la bona vida, basada amb gaudir de la gastronomia, el descans, el "compañerisme" (companyonia) i sobretot del poble en si mateix. La calma regna al poble durant el dia, només trencada pels crits d'amistat entre companys i coneguts que comparteixen un bon esmorzar de pescador o fan petar la xerrada. A la nit, però, també podem trobar la part més "festera" amb els seus Pubs o carpes...
Per acabar, mencionar un cantautor del nostre poble, Miquel del Roig. Cantautor conegut a moltes contrades del nostre país. Podeu escoltar algunes de les seves cançons clicant: La Farola, No en volem!, Com passa el temps... Canta autor que va iniciar el seu camí de músic amb una petita banda d'adolescents rebels dels anys 60: "Los cráneos".
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.1066050701602&type=1&l=b4b9b18ddf
Aconsello provar els "corasons", pasta típica i que amb una mica de moscatell, vi ranci, mistela... o un simple cafè... estan boníssimes.