"T'acomiado per ètica"
Recordo que ara fa uns quants anys, un divendres com avui, en una empresa on jo estava treballant i tenia una mica de responsabilitat, hi havia un treballador descontent, un noi de poc més de trenta anys a qui el dia a dia se li feia feixuc, a qui qualsevol comentari referent a l'empresa era motiu de crítica i enuig. En aquell moment, vam parlar amb la persona responsable de l'empresa sobre què era el millor per aquest noi, i la conclusió va ser la que avui, passats uns quants anys, vull explicar-vos:
Vam parlar amb ell de com des de l'empresa el podíem ajudar a sentir-se més integrat i còmode, com el podíem acompanyar perquè despertés el seu creixement professional i, per tant, interior... I si tot això no funcionés, l'ajudaríem a buscar una nova feina escrivint-li cartes de recomanació.
Sempre recordaré l'endemà de la xerrada, el noi sentia com recorria dins seu una alenada d'aire fresc, i és que aquell enraonament amb el responsable i el treballador va servir per fer-los veure que el jove no tenia futur en aquella empresa i que el millor era acomiadar-lo; donar-li les gràcies, ajudar-lo a trobar feina i que fos feliç en un altre lloc.
I així ho van fer, li van donar sis mesos de tram per buscar una altra feina, i la va trobar immediatament, en una ciutat a prop del seu poble (a frec València) i on ell feia més ús de les seves habilitats.
I és que molts cops les empreses han de considerar que el millor que poden fer per un treballador és acomiadar-lo. És com la llegenda budista de matar la vaca...
Vam parlar amb ell de com des de l'empresa el podíem ajudar a sentir-se més integrat i còmode, com el podíem acompanyar perquè despertés el seu creixement professional i, per tant, interior... I si tot això no funcionés, l'ajudaríem a buscar una nova feina escrivint-li cartes de recomanació.
Sempre recordaré l'endemà de la xerrada, el noi sentia com recorria dins seu una alenada d'aire fresc, i és que aquell enraonament amb el responsable i el treballador va servir per fer-los veure que el jove no tenia futur en aquella empresa i que el millor era acomiadar-lo; donar-li les gràcies, ajudar-lo a trobar feina i que fos feliç en un altre lloc.
I així ho van fer, li van donar sis mesos de tram per buscar una altra feina, i la va trobar immediatament, en una ciutat a prop del seu poble (a frec València) i on ell feia més ús de les seves habilitats.
I és que molts cops les empreses han de considerar que el millor que poden fer per un treballador és acomiadar-lo. És com la llegenda budista de matar la vaca...
Fa molts i molts anys, a l'antiga Àsia, un mestre i el seu deixeble estaven de pelegrinatge per l'Índia. En el camí, van passar per un poble aïllat entre les muntanyes.
Aquest poble estava constituït per una casa i al seu voltant petites barraques mal fetes i on pocs podríem acomodar-nos per viure-hi. Caminant entre aquestes "vivendes" hi havia un home esparracat, com tota la resta d'habitants, i el deixeble li preguntà:
- Què passa aquí? Com poden viure entre aquesta misèria?
- Bé, - va respondre l'habitant del poble - dins d'aquella casa tenim una vaca, és l'única font d'aliments i riquesa que tenim, així que intentem que estigui còmoda, sana, i li entreguem tot l'esforç per no perdre-la...
El deixeble va explicar la penosa història al seu mestre. El mestre, que només parlava quan era necessari li digué el següent:
- Aquesta nit, torna al poble, agafa la vaca, i la tires penya-segat avall...
- Però mestre, és el sostén de tot el poble! - replicà el jove.
El mestre el va mirar, el deixeble li demanà disculpes amb un gest i va fer el que li digué el seu "sensei".
El jove mai va poder perdonar aquell gest del seu mestre. I poc després va separar-se d'ell per seguir la seva vida.
Anys més tard, el destí va portar el jove a aquell poblet perdut entre les muntanyes. De primeres no va reconèixer-lo, puix la casa que hi havia llavors, i que brillava per ser la més esplèndida, s'havia convertit en la pitjor casa del voltant. El poble havia crescut, estava envoltat de grans xalets esplèndids amb jardins frondosos... La gent que passejava pels seus carrers lluïen una salut de ferro, portaven gal·les riques ... Així que ell, ja no tan jove, va preguntar a un d'ells:
- Què ha passat aquí? Fa anys vaig venir a aquest poble i tot era pobre i deshumanitzat...
- El que ha passat és que ens van matar la vaca. - Respongué un habitant que per allà passava. - I vam haver de passar calamitats durant uns quants mesos, pensàvem que moriríem de gana, que no hi havia futur... però tot el poble va sumar-se per oblidar-se de la vaca i posar-hi remei. Uns van començar a cultivar les terres de forma més eficient, altres a pescar al riu incansablement, altres a exportar els nostres cultius i peixos a la ciutat... i així vam començar a créixer i a ser més poderosos... El millor que ens podria haver passat fou que la vaca morís...
Aquest poble estava constituït per una casa i al seu voltant petites barraques mal fetes i on pocs podríem acomodar-nos per viure-hi. Caminant entre aquestes "vivendes" hi havia un home esparracat, com tota la resta d'habitants, i el deixeble li preguntà:
- Què passa aquí? Com poden viure entre aquesta misèria?
- Bé, - va respondre l'habitant del poble - dins d'aquella casa tenim una vaca, és l'única font d'aliments i riquesa que tenim, així que intentem que estigui còmoda, sana, i li entreguem tot l'esforç per no perdre-la...
El deixeble va explicar la penosa història al seu mestre. El mestre, que només parlava quan era necessari li digué el següent:
- Aquesta nit, torna al poble, agafa la vaca, i la tires penya-segat avall...
- Però mestre, és el sostén de tot el poble! - replicà el jove.
El mestre el va mirar, el deixeble li demanà disculpes amb un gest i va fer el que li digué el seu "sensei".
El jove mai va poder perdonar aquell gest del seu mestre. I poc després va separar-se d'ell per seguir la seva vida.
Anys més tard, el destí va portar el jove a aquell poblet perdut entre les muntanyes. De primeres no va reconèixer-lo, puix la casa que hi havia llavors, i que brillava per ser la més esplèndida, s'havia convertit en la pitjor casa del voltant. El poble havia crescut, estava envoltat de grans xalets esplèndids amb jardins frondosos... La gent que passejava pels seus carrers lluïen una salut de ferro, portaven gal·les riques ... Així que ell, ja no tan jove, va preguntar a un d'ells:
- Què ha passat aquí? Fa anys vaig venir a aquest poble i tot era pobre i deshumanitzat...
- El que ha passat és que ens van matar la vaca. - Respongué un habitant que per allà passava. - I vam haver de passar calamitats durant uns quants mesos, pensàvem que moriríem de gana, que no hi havia futur... però tot el poble va sumar-se per oblidar-se de la vaca i posar-hi remei. Uns van començar a cultivar les terres de forma més eficient, altres a pescar al riu incansablement, altres a exportar els nostres cultius i peixos a la ciutat... i així vam començar a créixer i a ser més poderosos... El millor que ens podria haver passat fou que la vaca morís...