Infinits pensaments per l'infinit
La capacitat de somiar, imaginar, dissenyar, predir... és una qualitat humana que ens ha ajudat a esquivar les complicacions i entrebancs que ens ha portat la vida.
I és aquí on rau el perquè de les matemàtiques. Des del principi dels temps, els humans hem intentat trobar un llenguatge per traduir la natura i la imaginació en quelcom palpable, manipulable i manejable.
Comptabilitzar el nombre de persones del grup, enumerar el temps, repartir les terres de forma equitativa, ... són alguns aspectes on les matemàtiques varen sorgir als inicis dels temps.[1]
I un clar exemple d'imaginació i destresa intel·lectual és l'infinit. És una idea tan complexa, un concepte tan incommensurable i una noció tan efímera, que fins ben entrat el renaixement no es va iniciar la construcció de donar-li cos a aquest element.
El símbol de l'infinit el va introduir John Wallis a finals del segle XVII, ell es va fixar amb la corba lemniscata, una corba que quan entres a resseguir-la mai acabes de "caminar-hi" sobre ella... Però, d'on surt la inquietud de buscar la lemniscata?
Doncs tot i que no es té clar el motiu que va dur a l'ésser humà a buscar gràfiques tancades de forma tan bella, sí que es pot explicar d'on podria haver sortit la idea.
Els antics egipcis i mesopotàmics van invertir molt del seu temps a estudiar el clima per poder fer prediccions per l'agricultura[2]. Les seves cultures van durar tants anys, sobretot l'egípcia, que van adonar-se de coses imperceptibles per l'humà "normal"...
Una d'aquestes coses va ser el recorregut del sol sobre la volta celeste durant un any. Aquesta forma és la d'una lemniscata perfecta. I el Sol representava per ells la vida celestial, és a dir, la immortalitat, quelcom que mai s'acabaria: el Sol era el seu infinit.
És a dir, des de les antigues cultures s'ha anat forjant l'ideari de l'infinit. I aquest concepte ens ha ajudat a crear totes les eines matemàtiques que han fet viable construir tot el que tenim ara... què no?
Darrere de qualsevol eina actual hi ha un límit, una derivada, una integral, una serie ... és a dir, gràcies al pensament, l'observació i finalment al raonament del concepte infinit, hem pogut construir un nou món; un món on el que serà infinit serà la vida del raonament i el coneixement creat per tots els nostres avantpassats.
I és aquí on rau el perquè de les matemàtiques. Des del principi dels temps, els humans hem intentat trobar un llenguatge per traduir la natura i la imaginació en quelcom palpable, manipulable i manejable.
Comptabilitzar el nombre de persones del grup, enumerar el temps, repartir les terres de forma equitativa, ... són alguns aspectes on les matemàtiques varen sorgir als inicis dels temps.[1]
I un clar exemple d'imaginació i destresa intel·lectual és l'infinit. És una idea tan complexa, un concepte tan incommensurable i una noció tan efímera, que fins ben entrat el renaixement no es va iniciar la construcció de donar-li cos a aquest element.
El símbol de l'infinit el va introduir John Wallis a finals del segle XVII, ell es va fixar amb la corba lemniscata, una corba que quan entres a resseguir-la mai acabes de "caminar-hi" sobre ella... Però, d'on surt la inquietud de buscar la lemniscata?
Doncs tot i que no es té clar el motiu que va dur a l'ésser humà a buscar gràfiques tancades de forma tan bella, sí que es pot explicar d'on podria haver sortit la idea.
Els antics egipcis i mesopotàmics van invertir molt del seu temps a estudiar el clima per poder fer prediccions per l'agricultura[2]. Les seves cultures van durar tants anys, sobretot l'egípcia, que van adonar-se de coses imperceptibles per l'humà "normal"...
Una d'aquestes coses va ser el recorregut del sol sobre la volta celeste durant un any. Aquesta forma és la d'una lemniscata perfecta. I el Sol representava per ells la vida celestial, és a dir, la immortalitat, quelcom que mai s'acabaria: el Sol era el seu infinit.
És a dir, des de les antigues cultures s'ha anat forjant l'ideari de l'infinit. I aquest concepte ens ha ajudat a crear totes les eines matemàtiques que han fet viable construir tot el que tenim ara... què no?
Darrere de qualsevol eina actual hi ha un límit, una derivada, una integral, una serie ... és a dir, gràcies al pensament, l'observació i finalment al raonament del concepte infinit, hem pogut construir un nou món; un món on el que serà infinit serà la vida del raonament i el coneixement creat per tots els nostres avantpassats.
2014 Sun Analemma and its positions in 24 Solar Terms (7:30am, 2014 in Yuen Long, Hong Kong)
https://drive.google.com/file/d/0B5i0p7HrX7UROV80cXBxX3FoeWM/view?usp=sharing
https://docs.google.com/file/d/0B5i0p7HrX7URSzRjd0xKbVVqV2M/edit