Diversitat de sabers o no?
En l'actualitat es vol trencar amb l'antiga forma d'educar, la de l'uniformisme, és a dir, es busca una atenció individualitzada per atendre la diversitat real que hi ha dins l'aula.
Més enllà que aquesta atenció sigui impossible a causa del nombre d'alumnes a l'aula (fins a 24 a la pública i fins a 34 a la concertada), em preocupa com és utilitzable aquesta oferta de diversitat.
La majoria, no tots, dels que defensen fomentar la diversitat en els aprenentatges tenen un biaix de desgrat en alguns sabers. En general, dins d'aquest grup, volen minimitzar les hores de ciències, matemàtiques, llengües clàssiques...
No estic dient que els altres sabers no han de tenir més hores, tot el contrari, m'entusiasma motivar tots els joves a què facin hores d'art, música, esport... Però no podem deixar els alumnes sense poder adquirir les competències, essencials, de les ja esmentades.
Normalment aquest biaix ve donat perquè aquests impulsors han tingut una mala experiència amb aquests sabers. Així doncs, és injust que les capacitats de comprendre un text, una demostració, un procés científic, un avenç tecnològic... hi hagi joves que no les adquireixin. Perquè aquests nois i noies estaran abandonats intel·lectualment vers a altres que sí que les han adquirit...
Clar que la resposta d'aquesta reflexió és que també passa el contrari, els que no adquireixen les competències bàsiques dels altres sabers (artístics, per exemple) estaran en desigualtat vers els que sí.
Reitero que crec que s'haurien d'ampliar les hores d'art, música... Però hem de ser conscients que aquestes "assignatures" mai han volgut ser importants dins l'escola. I sé que molts em direu que no és cert; però si no ho fos, com expliquem la multitud d'extraescolars que molts s'han muntat per "donar" aquests aprenentatges que no fa l'escola?
Algú ha tret rèdit de què molts aprenentatges de l'escola, entre ells els humanístics o artístics, no es donen amb una fermesa tant dura com d'altres, i aquests que treuen un benefici les ha fet atractives o fonamentals fora de l'ensenyament reglat...
Aleshores, és just aquest no reglament? Tothom podrà pagar-se les extraescolars per assolir els coneixements i competències bàsiques dels sabers que s'han fet forts fora de l'escola? La millor forma que tothom les assoleixi és minimitzar les hores de sabers en els quals el nostre país suspèn (com demostra les PISA)?...
Resumint, l'escola ha de tenir més hores per fer allò que ara no fa. La solució? La de sempre, seguem-nos i pensem com fer-ho, però que la solució no sigui minimitzant els coneixements que actualment estan instaurant-se.
Més enllà que aquesta atenció sigui impossible a causa del nombre d'alumnes a l'aula (fins a 24 a la pública i fins a 34 a la concertada), em preocupa com és utilitzable aquesta oferta de diversitat.
La majoria, no tots, dels que defensen fomentar la diversitat en els aprenentatges tenen un biaix de desgrat en alguns sabers. En general, dins d'aquest grup, volen minimitzar les hores de ciències, matemàtiques, llengües clàssiques...
No estic dient que els altres sabers no han de tenir més hores, tot el contrari, m'entusiasma motivar tots els joves a què facin hores d'art, música, esport... Però no podem deixar els alumnes sense poder adquirir les competències, essencials, de les ja esmentades.
Normalment aquest biaix ve donat perquè aquests impulsors han tingut una mala experiència amb aquests sabers. Així doncs, és injust que les capacitats de comprendre un text, una demostració, un procés científic, un avenç tecnològic... hi hagi joves que no les adquireixin. Perquè aquests nois i noies estaran abandonats intel·lectualment vers a altres que sí que les han adquirit...
Clar que la resposta d'aquesta reflexió és que també passa el contrari, els que no adquireixen les competències bàsiques dels altres sabers (artístics, per exemple) estaran en desigualtat vers els que sí.
Reitero que crec que s'haurien d'ampliar les hores d'art, música... Però hem de ser conscients que aquestes "assignatures" mai han volgut ser importants dins l'escola. I sé que molts em direu que no és cert; però si no ho fos, com expliquem la multitud d'extraescolars que molts s'han muntat per "donar" aquests aprenentatges que no fa l'escola?
Algú ha tret rèdit de què molts aprenentatges de l'escola, entre ells els humanístics o artístics, no es donen amb una fermesa tant dura com d'altres, i aquests que treuen un benefici les ha fet atractives o fonamentals fora de l'ensenyament reglat...
Aleshores, és just aquest no reglament? Tothom podrà pagar-se les extraescolars per assolir els coneixements i competències bàsiques dels sabers que s'han fet forts fora de l'escola? La millor forma que tothom les assoleixi és minimitzar les hores de sabers en els quals el nostre país suspèn (com demostra les PISA)?...
Resumint, l'escola ha de tenir més hores per fer allò que ara no fa. La solució? La de sempre, seguem-nos i pensem com fer-ho, però que la solució no sigui minimitzant els coneixements que actualment estan instaurant-se.
