Catalanisme i independentisme

A Catalunya portem molts anys en una pugna política per decidir el futur del nostre poble[*]. Cal remarcar, però, que la situació a tot el món ha dut a reflexionar sobre si el sistema imposat és eficient i ètic; i està clar que aquesta cavil·lació ha dut a una majoria del poble català a visualitzar Catalunya com un estat nou al món.

Però la pregunta que em formulo ara és: cal ser catalanista per ser independentista? Amb tot el respecte i admiració pel catalanisme la resposta a aquesta pregunta és contundent: No! No fa falta ser catalanista per voler construir una nova república al món.[**] La independència de Catalunya va molt més enllà d'un sentiment nacionalista. 

Siguem autocrítics, Espanya té un sistema polític heretat d'una dictadura amb un toc feixista i nazi. Una monarquia com la imposada en aquest estat és del tot insostenible, absurda i ineficaç. Però la por de postular-se a favor d'un referèndum per derrocar-la provoca que tres dels quatre partits estatals forts no fan cap pas per fer quelcom que aniria en benefici de tot el poble. 

I per no estendrem amb aquesta entrada, resumiré que els tres poders de l'estat, el legislatiu, judicial i executiu, estan corromputs d'un bagatge dictatorial i ple de portes giratòries. Si esperem una millora social impulsada per aquests poders ho tenim fumut. Cada cop més estaran en risc les pensions de les persones més vulnerables, la sanitat serà més deficitària i s'imposarà la privatització total, l'educació serà elitista i no pas per l'ensenyament reglat, les portes giratòries portaran una revolució imparable, la precarietat laboral serà el pa de cada dia, i un llarg etcètera.

Són aquests motius, entre molts d'altres, els que duen a molts ciutadans d'arreu a ajudar a construir la República catalana. Començar un estat nou (amb tots els riscos que comporta) per ser referent a tot el món. Aleshores, no, no cal ser catalanista, simplement un ha de veure que requerim el canvi perquè els nostres fills, és a dir el nostre futur, tingui esperança. 

Ser independentista és admetre la situació corrupta i decaient de l'estat espanyol; és acceptar que els governants són uns dèspotes que manipulen a la seva conveniència els poders democràtics; i sobretot és comprometre's a eliminar els privilegis de pocs per repartir-los a molts que ho necessiten realment.

Així doncs, visca la república! Sigui quina sigui aquesta[***], però el canvi és necessari i hauríem de sumar-nos tots a construir-la...



[**]Cal mencionar que aquesta desafecció (tal com el MHP Montilla va dir) va iniciar-se quan la maquinaria estatal va anul·lar el referèndum de l'estatut, un referèndum amb una majoria de la població catalana a favor i que el mateix govern espanyol va deixar fer. 

[**]Em veig amb la necessitat moral de remarcar que ser catalanista és del tot respectable, el sentiment de "català" és quelcom inclusiu, amistós i pacífic. El catalanisme és una deixa històrica que cal defensar tot i no sentir-se'n part, puix tal com diu la història, el poble que ha viscut en aquestes terres sempre ha desitjat construir un món millor... 
El terme "català" data de finals del 1r mil·lenni, poc després de la conquesta dels gots i dels pactes amb els francs ja hi ha escrits on es fa ús d'aquest terme. I el sentiment de catalanisme (tal com l'hem definit) data d'aquella època... Tal com va dir Pau Casals, Catalunya és una de les primeres terres amb pactes per la pau i el parlamentarisme.

[***] La majoria d'espanyols els agradaria poder decidir en un referèndum si construir la República Espanyola o seguir amb la monarquia. Necessito repetir que aquesta demanda majoritària al poble espanyol ha estat negada pels tres partits polítics constitucionalistes; i és curiós adonar-se que just aquests tres partits polítics sempre s'han vist beneficiats de l'estat actual, són ells els que han construït les portes giratories, són els que han creat el frau democràtic que estem vivint.