dissabte, 2 de juny de 2018

Gràcies, heu estat uns bons mestres!

Un cop més arriba final de curs, un nou any acadèmic s'acaba i hem de reavaluar tot el que hem fet. Avaluar-nos i deixar-nos avaluar pels altres és la millor forma d'avançar...

I un cop feta aquesta avaluació existeix una conclusió contundent: he après molt dels meus alumnes.

Ser professor és una de les feines que més pot desgastar, i això que he treballat en multitud de llocs. Però dit això, treballar amb nois i noies amb un gran optimisme intern, amb joves sense contaminació dels mals hàbits i pensaments dels adults[1], treballar amb el futur retorna una gratificació que no és valorable econòmicament.

Els meus alumnes m'han ensenyat com tenir fe amb el món i la humanitat. He vist com ells són conscients de les injustícies dels altres i que han de ser actius en fer-les desaparèixer (encara que no els perjudiqui, la volen eliminar). M'he adonat com tenim un magatzem infinit d'amor per donar, i una eterna entrega de perdó; doncs els nois i noies són capaços de fer-te riure en un dia gris, perdonen els teus mals moments; i sobretot, embolcallen d'un amor paternal als seus companys quan passen un mal moment. Els meus alumnes m'han donat una vida que no et pots trobar enlloc, ja que tenen una bateria inesgotable i per convecció et donen forces per tirar endavant[2]...

I podria seguir citant infinits punts pels quals crec important donar-los les gràcies; gràcies per haver crescut humanament i fer-me partícip; gràcies perquè sé que vosaltres reconstruireu aquest món amb tanta decadència[3], convertint-lo amb un món ideal; gràcies per haver demostrat novament que tenim potencial de fer el bé dins nostre i de donar amor sense esperar res a canvi; gràcies en definitiva perquè sou els millors mestres!


Exemple de pràctica educativa visual - diagrames de voronoi


[1] - Els adults ens costa molt admetre una derrota, o acceptar altres opinions, o riure, ser feliços... és per aquest motiu, que als joves els hem d'animar a seguir amb les mateixes forces i entusiasme per fer un món més just, feliç...
[2] - Quants cops el dia a dia ens porta a no creure en un món millor per culpa de les injustícies?... 
[3] - És normal que ens quedem immunes a les portes giratòries? Podem acceptar la diferència que existeix produïda pels diners? ... Tots i molts d'aquests punts són els que confio que els meus alumnes, que han crescut humanament, canviïn..