Extraterrestres
Existeixen els extraterrrestres?
Des de l’antiguitat les persones hem mirat al cel i al mateix temps ens hem preguntat... estem sols al univers? També des de sempre s’han vist OVNIS (Objectes Voladors No Identificats). Inclús existeix el “rumor” de que hi ha naus amagades pels grans governs, conspiracions entre els extraterrestres i els poderosos del món ...
Però anem a fer una pausa amb tot això i reflexionem. Està clar que la comunicació és essencial per millorar i avançar. Fa poc hem après a comunicar-nos amb els animals i gràcies això el ésser humà a pogut delegar la feina a ells (els bous a estirar, els cavalls a conduir-nos, els gossos a fer companyia i vigilar...). Està clar que si existeixen éssers més intel·ligents que nosaltres intentaran comunicar-se amb nosaltres per tal de aprofitar-se, per tant queda exclòs la possibilitat de conspiracions absurdes amb quatre “poderosos” d’aquest petit planeta.
Per altra banda queda la incògnita de si existeix vida en altres planetes. Abans que res, què entenem per vida? Doncs bé aquí definim vida a qualsevol organisme ja sigui monocel·lular o pluricel·lular, intel·ligent o no ... Anem a fer servir un teorema matemàtic:
El teorema del mono: Suposem que tenim un mono amb vida infinita i una màquina d’escriure amb tinta infinita i fulls infinits. El mono escriu aleatoriament (pica aleatoriament la màquina). Quina és la possibilitat que el mono escrigui el Don Quijote? (i de passada tots els llibres del món escrits i per escriure?) La possibilitat és del 100%
El fet radica en la vida infinita, és a dir, del material inacabable. Sabem, i més ara, que existeixen multituds de galàxies, multitud de cúmuls de galàxies i per tant un nombre casi infinits de planetes, sabem que existeix un nombre finit de fets que han de passar per què la vida és desenvolupi en un lloc, així doncs, utilitzant el teorema del mono, amb tota seguretat existeix vida en altres planetes (repeteixo, vida com a cèl·lula no com a intel·ligència).
En els anys noranta, és van localitzar les primeres partícules d’aigua a Mart i posteriorment a la Lluna. També sabem que existeixen molts cometes que han aportat aigua al nostre planeta. Europa, la lluna de Júpiter, és un gran satèl·lit format d’aigua en la seva major part. Amb aquests fets la probabilitat de trobar alguna partícula orgànica és elevadíssima i per tant, la probabilitat de formar una cèl·lula prou significativa.
Hem de tenir fe de que existeix vida fora el nostre planeta. Si no fos així... quan d’espai desaprofitat té l’univers!
